El nou arquebisbe de Barcelona

El papa Francesc ha resolt amb accent personal i diplomàcia vaticana el relleu de l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. L’habilitat diplomàtica es posa de manifest en el fet que l’escollit, el fins ara bisbe de la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Juan José Omella, tot i no ser català, no ha provocat rebuig en l’Església catalana, tant pel fet de ser catalanoparlant com pel seu accent social. I precisament aquest tarannà social és el que denota que al darrere hi ha una tria personal de Francesc. Omella ha demostrat tant en gestos personals -va participar en la marxa contra la pobresa a Madrid el 2005- com en textos pastorals, com el que recentment va fer per a la Conferència Episcopal Espanyola, Església, servidora dels pobres, la seva preocupació social. És el que realment el singularitza. No s’ha distingit, en canvi, en qüestions de moral sexual ni de família, ni tampoc en posicionaments polítics. De fet, ahir mateix va deixar clar que no té interès a fer política. Per tant, a priori sembla que no incidirà ni a favor ni en contra del procés independentista, un assumpte que sens dubte ha condicionat el nomenament, que no ha arribat fins després del 27-S. Si aquesta neutralitat es confirma, suposarà una continuïtat amb la línia marcada per Martínez Sistach.

Nascut a Cretes, un poblet del Matarranya -a la Franja de Ponent- que visita habitualment, el català és la seva llengua materna, tot i que ha fet el gruix de la seva carrera eclesial a l’Aragó i la Rioja. La seva trajectòria va consolidar-se sota la protecció de qui va ser president de la Conferència Espiscopal Espanyola, Elías Yanes, una figura que en el seu moment va suposar una certa obertura en el marc d’una jerarquia eclesiàstica espanyola enquadrada en un profund conservadorisme. Allunyat de la realitat pastoral catalana, Omella sí que deu ser conscient, tanmateix, del seu tarannà reivindicatiu, almenys pel que fa a la seva integritat i identitat territorial i cultural. No en va, després que el bisbat de Lleida perdés 111 parròquies en favor del de Barbastre, ell va ser nomenat bisbe de Barbastre, des d’on, a més, va topar amb la negativa del retorn de l’art de la Franja.