Els pagesos guanyen (una mica)
Les mobilitzacions pageses han aconseguit sensibilitzar la població europea, majoritàriament urbana. Durant les protestes l'opinió pública es va posar en bona part al seu costat. I la ultradreta se'n va intentar apropiar, amb més o menys èxit segons els països. Amb aquesta suma de factors damunt la taula, i sobretot amb la perspectiva de les eleccions del juny a l'Eurocambra, Brussel·les, en un gest inèdit per la seva celeritat, ha decidit prendre mesures: bàsicament, reduir la burocràcia lligada als ajuts de la política agrària comunia (PAC), sobretot per als petits agricultors. I fer-ho a costa de la política verda, però minimitzant-ne l'afectació.
És sens dubte una victòria del clam pagès. La UE s'ha mogut amb rapidesa, lluitant d'alguna manera contra la seva mateixa tendència a la lentitud en la presa de decisions. La proposta inicial de la Comissió data del 15 de març i aquest dimarts, només deu dies després, els estats membres hi han donat el vistiplau. Ara faltarà l'acord del Parlament Europeu, que no es preveu problemàtic. Aquest cop s'ha actuat per via d'urgència, i això, més enllà de l'horitzó electoral, respon a una presa de consciència inèdita. Malgrat que la PAC es remunta al 1962 i suposa una part rellevant dels pressupostos comunitaris, els darrers temps ha vist com la lluita climàtica li passava al davant. La ultradreta, negacionista o relativista climàtica, se n'ha volgut aprofitar. Però al marge d'això i de la preocupació ecologista –Greenpeace ja ha fet constar la seva oposició al fre a les polítiques verdes–, hi ha problemes reals de supervivència per a un sector clau en molts aspectes.
El malestar del camp, juntament amb la lluita climàtica, seran previsiblement dos dels temes estrella de la contesa electoral europea. Tot i que hi ha particularitats diferencials en cada territori, ningú no s'escapa del doble problema: tant la despoblació del camp com la seva explotació climàticament responsable són qüestions paneuropees amb implicacions alimentàries, socials i econòmiques que van molt més enllà del pes demogràfic d'un sector que té 10 milions d'explotacions agrícoles i 22 milions de persones que hi treballen habitualment.
Una de les mesures clau que ha adoptat la UE és l'exempció per als petits agricultors –els que treballen menys de deu hectàrees de terra– d'alguns controls i condicionants que fins ara se'ls requerien per beneficiar-se de les subvencions. Aquesta iniciativa afectarà el 65% dels propietaris de la terra de la Unió Europea, els quals, però, només suposen el 10% de totes les terres conreades a l'espai comunitari. D'aquesta manera es vol quadrar el cercle: reduir la paperassa destinada a garantir l'ambició ambiental i, alhora, afectar poc territori per no perjudicar els objectius climàtics. En la mateixa línia, es flexibilitzen els condicionants relatius al guaret (descans de terres) a canvi d'anar canviant els tipus de cultius per variar els nutrients que s'extreuen de la terra. Excepcionalment, també es podrà evitar el guaret per temporals o sequera. Un difícil i delicat equilibri.
