El partidisme bloqueja la renovació d'institucions fonamentals

Fa 1.000 dies, i es diu aviat, que s'hauria d'haver renovat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el principal òrgan de govern dels jutges a Espanya. La raó és que els partits no es posen d'acord en els nous càrrecs, i com que es necessita el consens com a mínim de PSOE i PP, no hi ha manera de desenrocar una situació que fa vergonya aliena i que posa en dubte a més la imparcialitat de la justícia. No ens ha d'estranyar, però, la dificultat del cas, perquè efectivament el fet que hi hagi uns jutges més conservadors, com passa ara i ha passat en els últims anys, o més progressistes pot tenir una incidència cabdal en la vida real de la gent, ja que la interpretació que fan de les lleis uns i altres evidentment difereix. No som els únics amb això, basta veure la gran batalla que va lluitar Donald Trump per deixar el Tribunal Suprem dels Estats Units, els càrrecs del qual són, a més, vitalicis, amb majoria conservadora. S'ha vist el que suposa quan ja han començat a tombar les propostes de l'administració Biden i a obligar de facto a aplicar mesures republicanes quan el govern votat és demòcrata.

Ara, a Espanya, està passant una mica el mateix. El PP bloqueja la renovació perquè ja li va bé que es mantinguin els jutges que es van nomenar quan ells tenien la majoria absoluta al Congrés. D'aquesta manera, tant al CGPJ com al Constitucional, també pendent de renovació, s'assegura que la interpretació de la llei que es faci sempre escorarà més cap a la seva visió, impedint o dificultant els canvis que les forces progressistes vulguin aplicar. La situació és greu i no sembla que es pugui resoldre, de moment. El PSOE no hi va ajudar quan va nomenar com a fiscal general de l'Estat Dolores Delgado, que acabava de ser ministra de Justícia, precisament. No sorprèn que els populars presentessin un recurs per "palmària parcialitat", i precisament el fet que la vista estigui prevista per a aquest octubre pot dificultar encara més que es desencalli el bloqueig en altres òrgans judicials.

La situació del CGPJ o el TC, però, no són les úniques. També s'hi troben el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble o l'Agència de Protecció de Dades. I si mirem el que passa a Catalunya, la situació no és gaire millor. Fa més de 2.000 dies que s'haurien d'haver renovat càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i del Consell de l'Audiovisual, i també superen àmpliament els mil dies d'espera el Consell de Garanties Estatutàries i la Sindicatura de Comptes. Està clar que el sistema actual per a la renovació dels càrrecs en institucions que haurien de vetllar per la independència i imparcialitat i controlar altres administracions no funciona. En principi podria tenir lògica que hi hagi càrrecs escollits pel Parlament o el Congrés, que representen la voluntat dels ciutadans, però està clar que els criteris que es fan servir entren més en la lògica del partidisme i el politiqueig que no pas en la política en majúscules i la preocupació pel servei públic i la defensa de la ciutadania. Caldrà obrir el debat a fons per veure si trobem altres maneres d'evitar aquests espectacles, que desprestigien les institucions i també els Parlaments.