No hem pogut ni sabut esquivar la quarta onada

La quarta onada ja és aquí. Era esperable des del moment que se sabia que la variant britànica ja és la majoritària a Catalunya i a la majoria d'Europa. Fins ara semblava que ens havíem salvat de la seva virulència –més contagis, més ràpids i en alguns casos més greus–, però era un miratge. Els hospitals i el personal sanitari de primera línia es preparen ara per a unes setmanes dures en què s'espera una pujada considerable del nombre de contagis i dels ingressos hospitalaris. Aquestes xifres no es veuen encara en els indicadors actuals, que semblen molt millors que fa setmanes però que van amb retard respecte a una realitat en què els especialistes ja detecten l'ascens meteòric, a nivells de la primera onada, que provoca la nova variant. De fet, comencem aquesta quarta onada amb les UCI plenes, fregant els 500 ingressats i amb un augment del 19% en només deu dies, i amb una alta concentració de llits a planta ocupats per casos de covid.

Tot això passa en un moment en què encara no estan vacunats els grups d'edat amb més risc d'hospitalització. Les persones d'entre 55 i 70 anys són les que més ingressen a les UCI, però tot just ara s'ha començat a vacunar-los, i l'escassetat de dosis i la sobreactuació i la desorientació política europea en relació a la vacuna AstraZeneca dificulten el procés.

Cargando
No hay anuncios

És frustrant que ens tornem a trobar en aquesta situació, perquè es repeteix la història que ja vam viure a l'estiu i per Nadal. Com més interacció social, més contagis, i com més contagis, més pressió hospitalària, que finalment només es pot controlar amb més restriccions. Aquestes noves mesures agreugen la crisi econòmica que s'havia intentat alleugerir aixecant les restriccions, cosa que ha facilitat que hi hagi més interacció social. Al contrari del que havia fet mig Europa, es va obrir el confinament comarcal just abans de Setmana Santa, en gran part per donar aire al sector turístic i de la restauració, i semblava ja evident llavors que això acabaria en un nou tancament i amb aquesta quarta onada. Fins ara no hi ha hagut, sembla, prou valentia per resistir les pressions d'aquests poderosos sectors –que tenen veritables problemes de supervivència i necessiten més ajudes, i més quantioses, per poder continuar–, però l'operació de "salvar la Setmana Santa" pot posar en risc, a més de la salut de molta gent, la temporada d'estiu, cosa que encara els perjudicarà més.

La fatiga pandèmica, la falsa sensació que amb les vacunes ja ho tenim –fixem-nos en l'exemple de Xile, on una desescalada massa ràpida ha provocat els pitjors brots de tota la pandèmia malgrat tenir bona part de la població vacunada– i el relaxament d'una part de la població ens juguen en contra. Cal tornar a ser molt responsables i necessitem una frenada general de la interacció social per evitar restriccions més dures i que aquest tram final del malson s'emporti moltes més víctimes.