La quarta onada arriba amb les UCI ja plenes

Els ingressos han augmentat un 19% en deu dies i els malalts covid ja ocupen més de la meitat dels llits

5 min
Imatge d'una UCI a l'Hospital Germans Trias de Badalona.

BarcelonaFa més d'un any que els hospital viuen en un déjà-vu constant: els llits mai no acaben de buidar-se del tot i cada onada nova ofega més els serveis de medicina intensiva. Fa pocs dies que ha esclatat el quart embat del coronavirus –o el repunt de la tercera onada, depenent de l’interlocutor– i les unitats de cures intensives (UCI) ja se'n ressenten. L'ocupació a les àrees de crítics s'ha disparat un 19% els últims deu dies i ha passat dels 406 malalts de covid del 31 de març als 495 que s'atenien aquest divendres. Els centres ja tenien compromesa bona part de la seva activitat pel covid, ja que des de l'estiu Catalunya no ha aconseguit abaixar l'ocupació per sota dels 300 malalts, i l'afany per continuar garantint l'atenció a la resta de malalties sotmet els professionals a un gran estrès.

De fet, el ritme d'ingressos actual, ha admès aquest divendres la consellera de Salut, Alba Vergés, no s'havia observat des de la primera onada, i els experts consultats per l'ARA atribueixen aquest augment sobtat de casos greus a la influència de la variant britànica. Tot i ser predominant des de principis d'any –ja representa el 90% dels contagis–, s'havia aconseguit modular el seu impacte a cop de restriccions. "Però amb l'aixecament del confinament comarcal a mitjans de març hem anat coneixent la veritable cara de la variant britànica, que és més transmissible i més virulenta", explica el president de la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica (SOCMIC) i cap de medicina intensiva de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, Jesús Caballero.

Pressió hospitalària a Catalunya.

Durant setmanes els llits de crítics s'han mantingut ocupats malgrat les altes i no han aconseguit buidar-se prou. Ara, l'elevada ocupació a les UCI amenaça amb tornar a portar al límit el sistema sanitari i desperta de nou el fantasma del col·lapse sanitari. "El problema és que partim de més de 400 malalts ingressats a les unitats de crítics [de la tercera onada] i l’ascens ja comença des d’aquí. Això és insostenible", avisa la cap del servei d’urgències de l’Hospital de Sant Pau, Mireia Puig, que assegura que s'està "tocant sostre abans que en onades anteriors". Catalunya va assolir el pic assistencial de la tercera onada el 31 de gener, amb 728 malalts ingressats a l'UCI només per covid, i des d'aleshores, durant tres mesos, la corba ha anat disminuint molt a poc a poc.

El creixement s'està produint des d'unes xifres d'ocupació basal molt elevades (392 llits) i els hospitals, que no han aconseguit alliberar prou llits, encara no havien donat per acabada la tercera onada. Per aquest motiu, l’epidemiòleg de l'Hospital Clínic Antoni Trilla prefereix parlar de "repunt de la tercera onada" més que de quarta onada.

Trilla recorda que la variant britànica és clarament més contagiosa i això es veu en àmbits en què el contagi és més fàcil, com a dins dels domicilis o en espais tancats. "Abans tenies un positiu i un 20% dels seus contactes feia malaltia simptomàtica, però ara el 80% o el 90% dels contactes dels pacients acabaran sent positius. Estem veient famílies senceres contagiades", corrobora Puig. 

Alguns membres, fins i tot, acaben ingressats en un hospital alhora. "En les últimes setmanes atenem a l'UCI diversos membres d'una mateixa família i això només pot ser l'efecte de la variant britànica. Al Regne Unit ja es va observar aquest comportament", relata el director mèdic de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Josep Maria Mòdol, un dels centres que rep més pacients crítics d'àrees densament poblades com el Barcelonès Nord i el Maresme.

Al Consorci Hospitalari de Vic, una de les zones més damnificades per brots de difícil control des del setembre, qualifiquen de "catastròfica" la situació que es viu al servei de medicina intensiva. El cap de l'UCI d'aquest hospital comarcal, José Luis Lopera, assegura que la plantilla va perdre la noció de les onades al novembre: "Ara tenim 80 malalts de covid hospitalitzats, 12 dels quals intubats. Però no són els únics pacients greus que atenem: en tenim uns 12 més a l'àrea de semicrítics rebent el tractament que es dona a les UCI perquè no tenim espai", admet el metge, que resumeix l'activitat a l'àrea de crítics com a "desesperant". "Surt un intubat i n'entra un altre, i ni tan sols els curem: només podem oferir-los tractaments que actuen com a extintors per desinflar-los els pulmons", subratlla.

60 anys, l'edat mitjana del pacient

A hores d'ara, Catalunya destina el 52% dels llits de crítics a malalts de covid, els quals representen el 16% dels pacients que s'estan atenent en un hospital, tant a l'UCI com a planta. L’epidemiòloga de l’Hospital de la Vall d’Hebron Magda Campins es mostra preocupada per aquest comportament: "El que més em preocupa és que l’increment d’ingressos a les UCI és molt més ràpid i desproporcionat que el nombre d’ingressos a planta i que el nombre de diagnòstics". Si abans els pacients ingressaven a les unitats de crítics després de quatre o cinc dies a planta, ara hi ingressen directament des d’urgències.

La biofísica del Grup de Recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) Clara Prats també creu que la responsable d'aquesta tendència podria ser la mutació detectada al Regne Unit, ara ja majoritària al continent europeu, però puntualitza que encara no hi ha prou evidència per demostrar plenament la seva influència per l'efecte que han exercit les restriccions sobre ella fins al moment. "A mesura que n'augmenta la presència, augmenta el percentatge d’ingressos a l'UCI. Amb el mateix nombre de casos hospitalitzats, hi ha més ingressos a crítics", argumenta Prats.

Les previsions de cara a les pròximes setmanes són de creixement i això que encara es desconeix l'impacte real de la Setmana Santa. Les autoritats sanitàries i els professionals sanitaris es mantenen a l'espera de conèixer els efectes del pont sense el biaix característic dels festius, que redueix a la mínima expressió els contagis i distorsiona els indicadors. Si es confirma que hi hagut més mobilitat, augmentaran els contagis i els malalts. I, d'aquí pocs dies, es poden col·lapsar unes unitats que ja estan plenes des de fa setmanes.

A més, l'edat dels malalts que ingressen a l'UCI també ha baixat: tenen entre 50 i 70 any i l'edat mitjana se situa entorn dels 60. Precisament són les persones que tenen entre 55 i 70 anys les que tenen més risc d'acabar ingressats a cures intensives a causa del covid, i només una part molt petita d'aquesta franja està vacunada. "Tot i que la vacunació va agafant ritme, no s'ha protegit la població més susceptible a entrar a l'UCI. Sí que veiem menys mortalitat i d'aquí poc veurem menys hospitalitzacions convencionals, perquè els més grans de 80 anys estan molt protegits, però les UCI encara haurem d'aguantar el tipus un temps més", explica Caballero.

stats