El que ens ha fet aprendre la crisi de l’Ebola
Ara que el brot està a punt de donar-se per eradicat, cal revisar el sistema d’actuació de l’OMS
Ahir la República de Guinea va ser declarada lliure dels virus de l’Ebola i a Libèria s’està a l’espera que la situació es mantingui estable de manera que el dia 14 de gener també s’hi pugui donar per tancada la crisi. Aquests dos estats africans i Sierra Leone són els tres més afectats per l’epidèmia que ha costat la vida a 11.000 persones i n’ha infectat més de 28.000 en un total de 10 països, segons estimacions de l’OMS.
Tot i que encara cal esperar una mica abans de donar per totalment eradicat el brot, som davant d’una bona notícia que permet fer un balanç dels errors i analitzar què cal millorar.
La crisi de l’Ebola ha posat en el punt de mira l’Organització Mundial de la Salut, que no ha actuat amb l’eficàcia que se li pressuposava i que s’ha mostrat incapaç de coordinar un operatiu de xoc per lluitar contra l’epidèmia que pogués haver evitar bona part de les morts, entre els quals gairebé un miler entre el personal sanitari. Metges i infermeres són alguns dels herois en la lluita contra la malaltia, com també joves com el de la fotografia de portada de Samuel Aranda, que, com la que va publicar fa uns dies el New York Times, reflecteix l’orgull dels voluntaris que van acceptar fer la feina que ningú volia fer: cremar els cossos dels morts quan ja se sabia que és quan hi ha més perill d’infecció.
L’epidèmia va començar el desembre del 2013, però no es va donar l’alarma fins al març. Es van trigar molts mesos a prendre mesures i, de fet, fins que no hi va començar a haver-hi occidentals infectats no es va prendre consciència de la gravetat de la crisi. Les actuacions descoordinades dels diferents estats -com la precipitada repatriació dels dos missioners espanyols- van agreujar el problema. A més, tot i que era una malaltia coneguda, fins que la situació no era extrema no es va accelerar la investigació d’una vacuna. Els pobres no compten, però ha quedat clar que en un món global tothom està exposat. Ara caldrà millorar la vacuna, reforçar els protocols, segurament reformular el paper de l’OMS. Sobretot, però, ara tenim l’obligació d’ajudar els països més afectats a reconstruir el seus sistemes de salut i la seva economia.