Què hi ha darrere el xoc Atenes-Berlín
La topada entre Alemanya i Grècia fa ineludible el debat sobre el model econòmic i democràtic de la UE
La gira conciliadora del nou govern grec -amb el primer ministre, Alexis Tsipras, i el nou responsable de Finances, Iannis Varufakis- per les principals capitals europees va topar ahir amb l’escull més dur. Tant se val que els nous homes forts de Grècia hagin assegurat que no volen trencar l’euro, ni tan sols deixar de pagar el deute. Tant se val que d’entrada només demanin més temps. Berlín i Atenes parlen llenguatges diferents. El que està en joc, però, no és únicament el futur econòmic de Grècia sinó un debat de fons que plana sobre la Unió Europea des de l’inici de la crisi financera: la imposició de reformes estructurals a través dels plans de rescat i la cessió de nous poders a Brussel·les per crear una veritable unió econòmica. El que està en qüestió és el debat de la sobirania.
Tsipras ha qüestionat l’autoritat de la troica. “Grècia ja no acceptarà més ordres, especialment ordres rebudes per correu electrònic”, va assegurar ahir. La resposta del Banc Central Europeu al desafiament del nou executiu grec ha sigut tancar l’aixeta del crèdit. Cada govern rescatat per la troica ha quedat atrapat entre les exigències de la seva població i les de Brussel·les. Un xoc de sobiranies en què la ciutadania se sent perdedora. Per això la crisi democràtica a la Unió cada cop és més profunda.
Fa just un any un informe del Parlament Europeu ja va acusar la troica d’agreujar l’atur i la pobresa als països rescats i, tot i això, la UE no va canviar ni de polítiques ni de discurs. Però la victòria de Syriza ha convertit el debat en ineludible. El context europeu d’aquest inici del 2015 ja no és el de l’Europa en pànic que lluitava contra l’especulació dels mercats ara fa tres anys. Són precisament les amenaces d’Alemanya -tant de Frankfurt com de Berlín- les que han acabat provocant que els grecs apostessin finalment per girar full i donar la victòria a Syriza. “Grècia té la seva pròpia veu”, deia ahir Tsipras. Però el primer ministre oblida que Grècia canta en un cor. Encara que sigui un cor desafinat, amb més d’una diva autoerigida com a directora única. Si el xoc de trens entre Berlín i Atenes semblava inevitable, la negociació també ho serà.