L'economia agafa embranzida

Les dades macroeconòmiques amb què acaba aquesta setmana marquen un punt d'inflexió. La sortida de la crisi comença a agafar embranzida, fins i tot solidesa. La recuperació està transitant dels desitjos a la realitat. Si dijous l'Enquesta de la Població Activa (EPA) arribava carregada de dades positives per al mercat laboral, amb una caiguda, en el cas català, de 21.200 persones menys desocupades i una taxa d'atur que se situava en el 12,28% (també les dades espanyoles eren bones), aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística estatal ha avançat el producte interior brut (PIB), que, malgrat alguns peròs, segueix sent el principal indicador per mesurar l'economia: i de nou són xifres per a l'optimisme. El PIB de l'Estat va créixer un 2,8% respecte als tres primers mesos del 2021, i en comparació amb un any abans, és a dir, amb el segon trimestre del 2020, quan l'economia va experimentar una forta caiguda pels confinaments més estrictes, la remuntada és del 19,8%, una de les més fortes que s'han registrat mai. 

En cap dels índexs, ni d'atur ni de PIB, no ens situem als nivells prepandèmia, però l'acceleració és evident, i la tendència, clarament a l'alça. De fet, aquesta mateixa setmana el servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona afirmava que l'economia catalana creixerà una mica més del que es preveia fa uns mesos, i feia èmfasi en el bon comportament de sectors com la indústria i el comerç exterior, però també del comerç privat; fins i tot veia motius d'optimisme en el turisme. Així, la Cambra contrarestava els missatges llançats des del Fons Monetari Internacional (FMI) en el sentit que la cinquena onada i les noves restriccions al turisme podien frenar la recuperació espanyola.

Cargando
No hay anuncios

En tot cas, no es pot caure en la temptació triomfalista ni, encara menys, en cap mena d'eufòria, però el rebot ja no es pot posar en dubte. Els indicadors apunten que es va pel bon camí i que, si s'aconsegueix d'una vegada frenar la pandèmia al llarg de la tardor, l'any 2022, aquest cop sí, hauria de ser el del retorn a una nova normalitat. S'ha dit i desitjat tantes vegades, que fins i tot fa basarda posar-ho negre sobre blanc. Però, sigui com sigui, ja no parlem només d'indicis. I, de fet, les últimes dades sobre l'evolució del virus també conviden, des de la prudència, a una certa esperança: la cinquena onada s'estaria frenant, amb una reducció de contagis en totes les franges d'edat que faria que el pic d'ingressos hospitalaris i de malalts de covid a les UCI potser no arribi a les pitjors previsions per a l'agost i, fins i tot, en unes setmanes comenci a remetre. En aquest sentit, el bon comportament ciutadà és crucial. La sociabilitat ha de seguir restringida. Cal mantenir la prudència durant el període vacacional. Ja sabem què ens ha passat quan hem volgut córrer massa. La variant delta ha destarotat les previsions. Tenim la recuperació entre mans, no l'espatllem. I no oblidem aquells sectors de la població que han quedat despenjats i que trigaran a notar personalment la remuntada. Benvingut, doncs, l'allargament de l'escut social –moratòria de lloguers i desnonaments– fins a finals d'octubre.