20/10/2021

Renovació del CGPJ i higiene democràtica

2 min
El president del Poder Judicial, Carlos Lesmes.

BarcelonaEl PP i el PSOE han arribat a un acord per renovar els càrrecs caducats del Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, l'Agència de Protecció de Dades i el Defensor del Poble, i previsiblement els pròxims dies es podrien anunciar ja els noms de les persones que els ocuparan. Però en paral·lel els dos partits també han aproximat posicions de cara a renovar el Consell General del Poder Judicial, l'òrgan de govern dels jutges, que porta tres anys amb el mandat caducat. La interinitat d'aquest òrgan, que decideix, entre altres coses, els nomenaments de la carrera judicial, és especialment escandalosa perquè ha permès al PP mantenir una majoria conservadora que, actualment, no es reflecteix en la composició de les Corts Generals. El CGPJ s'ha de renovar per higiene democràtica.

En efecte, el PP és el principal responsable del bloqueig perquè sempre que s'ha intentat la renovació, i fins i tot quan hi havia un pacte de noms amb el PSOE, s'ha fet enrere amb diferents excuses. La primera va ser el 2018, quan el famós whatsapp del llavors portaveu popular al Senat, Ignacio Cosidó -en què explicava als seus companys de partit que amb el nomenament de Manuel Marchena com a president de l'òrgan controlarien "per darrere" la sala segona del Suprem (la que jutja els casos de corrupció del PP)-, va fer volar pels aires el pacte. Després hi ha hagut altres intents frustrats, per exemple el que va denunciar l'exportaveu popular al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, abans de ser destituïda. Pablo Casado sempre ha tingut por del pacte per la reacció tant de Vox com de Cs, que l'acusen de repartir-se els càrrecs amb Sánchez.

Finalment, ara s'ha obert una escletxa, tot i que la condició que posa el PP és que es canviï la llei que regula l'elecció dels vocals del CGPJ perquè siguin els jutges els que els triïn. És evident que el PP busca la manera d'eternitzar el control conservador de l'òrgan, ja que la majoria de jutges són d'ideologia conservadora. Per tant, és positiu abordar una reforma de la llei del Poder Judicial perquè l'elecció no acabi sent un repartiment de cromos o un tripijoc polític. Però d'alguna manera s'ha de mantenir un control del poder legislatiu per evitar que la majoria conservadora dels jutges s'acabi convertint també en un "govern dels jutges" o lawfare (guerra jurídica), en què la justícia acaba convertint-se en un actor polític que corregeix la resta de poders democràtics.

Lamentablement, això està passant a Espanya amb l'actuació d'alguns jutges en el cas del Procés, i fins i tot ho veiem ara quan Manuel Marchena s'enfronta al Congrés per la inhabilitació d'un diputat de Podem. Per la seva banda, el Tribunal Constitucional s'ha convertit en una tercera cambra legislativa, assumint un paper que no és el seu.

Un altre debat que les forces independentistes hauran d'abordar és el de la necessitat d'aprofitar el seu pes parlamentari per tenir presència en aquests òrgans. L'experiència demostra que pot ser d'utilitat tenir ulls i influència en òrgans que acaben sent decisius en la política espanyola.

stats