El repte del pla de Trump per a Gaza
El segon aniversari de la guerra de Gaza arriba aquesta setmana amb una oportunitat per a l'alto el foc sobre la taula. És el pla de pau pactat entre Donald Trump i Benjamin Netanyahu, dos dirigents que no són coneguts precisament per ser pacifistes ni amics del diàleg, però que estan en una clara situació de força. A l'altra banda de la taula hi ha Hamàs, una organització terrorista i ultraconservadora, per molt desesperada que pugui estar. El futur del poble de Gaza depèn de líders que no han fet del diàleg la seva millor virtut. Però alhora un acord és més necessari que mai: els gazatins passen fam i, segons les autoritats de la Franja, com a mínim 67.000 ja han mort a causa d'aquest conflicte.
Davant d'un malestar internacional cada cop més evident –la manifestació contra el genocidi d'aquest dissabte a Barcelona, per citar l'exemple més pròxim, ha estat multitudinària–, els líders nord-americà i israelià s'han vist obligats a fer un pas endavant. Davant la situació insostenible per a la seva pròpia gent, Hamàs s'ha vist forçat a obrir la porta a un acord que mira amb recel.
L'exèrcit israelià ha comunicat que posa en pausa les operacions de conquesta de Ciutat de Gaza, com havia reclamat Trump, però aquesta aturada no es nota tant sobre el terreny. Aquest dissabte, fins a les deu de la nit, els hospitals de la Franja havien comptat com a mínim 70 morts per foc israelià, 47 dels quals haurien mort a Ciutat de Gaza.
No sembla que tot plegat siguin els millors fonaments per bastir una pau que pugui durar, però són els únics que hi ha. No queda més remei que intentar-ho amb tota l'empenta possible.
Ara caldrà comprovar si, amb aquesta proposta, Trump va més enllà d'una operació de màrqueting personal a escala internacional; és a dir, si se la pren seriosament. Si és així, probablement encara caldrà que s'hi treballi, perquè Hamàs reclamarà alguna mena de garantia per deixar anar l'única carta negociadora que li queda: els ostatges que encara té segrestats des de fa dos anys. I el govern de Netanyahu afrontarà problemes interns si accepta l'existència d'un estat palestí.
També falta veure què pretén fer amb Gaza el president dels EUA. Si més enllà de les bromes macabres sobre convertir la Franja en un complex turístic té algun projecte real, ara que pretén assumir-ne el control a través del que ell anomena junta de pau, un organisme que vol presidir.
Gaza fa dos anys que pateix un setge sanguinari contra els seus ciutadans que es pot qualificar de genocidi, tal com ha conclòs la Comissió Internacional Independent d'Investigació de l'ONU sobre els Territoris Ocupats. Un genocidi que, al seu torn, és la resposta a la carnisseria perpetrada per Hamàs el 7 d'octubre de fa dos anys. Però la situació de Gaza, Palestina i Israel no es pot analitzar només mirant els últims dos anys. Fa massa temps que és insostenible, i que s'ofega els palestins en un cul-de-sac de desesperació. Per abordar el problema d'una manera sòlida caldrà fer un replantejament global que no n'oblidi les causes ni com s'ha arribat fins aquí.
