El dia del llibre i la mascareta

El Sant Jordi d'estiu és una nova prova de foc sobre la nostra capacitat de reinventar-nos 

El covid ha destrossat totes les previsions. No només ens ha colpit i confinat durant mesos, sinó que, quan experts sanitaris i responsables polítics van creure que podíem accelerar la desescalada, ha retornat en forma de rebrots i de contagi comunitari. Tot ha anat molt ràpid. Aviat hem vist que no estàvem prou preparats per fer-hi front, ni sanitàriament ni psicològicament. Encara hi ha moltes coses que no sabem sobre aquest virus, però el que comencem a intuir és que, mentre es perfeccionen els tractaments i s'avança en la vacuna, haurem d'aprendre a conviure-hi durant força temps, potser durant anys. Davant d'aquesta evidència realista, col·lectivament no ens queda més remei que anar definint una nova normalitat. La vida ha de seguir, no ens podem aturar, l'economia s'ha de tornar a activar, i l'educació, i la cultura.

En aquest sentit, el Sant Jordi d'estiu que celebrem aquest 23 de juliol és una petita prova de foc sobre la nostra capacitat de reinventar-nos. El que havia de ser una rèplica per refer-nos del Sant Jordi del 23 d'abril que no es va poder fer, al final esdevindrà un assaig, una provatura. Ja veurem quina diada es pot fer el 2021. El que està clar és que no podem ni volem renunciar a la festa del llibre i la rosa, pilar de civisme i de cultura, una diada en què el protagonisme és dels escriptors i dels lectors. Això no es pot perdre. Des de l'ARA un cop més hi hem volgut contribuir amb un diari especial, encapçalat a la portada amb el nostre lema de sempre: "Llegir, estimar". Aquest cop sortirem al carrer amb prudència, amb mascareta. Amb totes les precaucions, però convençuts que la lectura és un bé essencial.

El món del llibre –autors, editors, llibreters– ha patit, com molts sectors, un fort daltabaix a causa del covid. Ja hi va arribar tocat per un llarg procés, lent però sostingut, de canvi d'hàbits culturals en què les pantalles han anat guanyant terreny. El públic lector, la societat literària, s'ha anat empetitint. Té menys gruix quantitatiu ara que fa dues dècades. Les vendes d'exemplars continuen caient. La bona feina de les biblioteques no ha aconseguit crear prou massa crítica de lectors. I el llibre digital no ha omplert el buit. Què suposa, això? Un país amb pocs ciutadans lectors, sense temps per llegir pausadament, al final pot donar com a resultat una societat empobrida, deficitària d'esperit crític, menys creativa, més manipulable. Llegir ens dona l'oportunitat de ser lliures, de ser més savis. No ho hauríem de perdre de vista. La festa de Sant Jordi, ni que sigui un dia a l'any, ni que estigui tocada pel covid, ens ho recorda i ens hi compromet.

Malgrat tot, doncs, mirem endavant amb optimisme. La sacsejada general de valors i d'hàbits que ha suposat la pandèmia potser també haurà sigut una oportunitat per a la lectura. Tancats a casa, aquests mesos hem pogut constatar que llegir, contra el que sovint es pensa, és un lleure barat i enriquidor, una descoberta sense límits, un plaer senzill. Un esforç amb molta recompensa. El confinament ha sigut l'ocasió per a algunes persones de reconciliar-se amb la lectura o d'iniciar-s'hi. Convertim aquest Sant Jordi en una declaració d'amor a la lectura.