Ucraïna ja és un dels nostres (o potser encara no)
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hi ha posat entusiasme i s'ha vestit de groc i blau per explicar que, finalment, l'organisme recomanava acceptar la sol·licitud d'Ucraïna per unir-se a la Unió Europea, una decisió que es dona per feta tot i que s'ha de ratificar a la cimera de caps d'estats de la setmana vinent. És un primer pas important però molt incipient que únicament obre la porta a la possibilitat que es pugui ser candidat, cosa que suposa que ara ha de complir molts requisits no gaire fàcils d'aconseguir, i menys en un país en guerra, abans d'obtenir el vistiplau definitiu per començar una negociació que igualment podria ser molt llarga. En tot cas, l'aprovació de la sol·licitud té un component simbòlic molt important que mostra sobretot el suport europeu al país i, en definitiva, deixa clar davant del món, i sobretot de Rússia, que ja el considerem "un dels nostres". La visita que van fer dijous el president francès, Emmanuel Macron, el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre italià, Mario Draghi, a Kíiv ja va ser premonitòria d'aquest suport al país i al seu president, Volodímir Zelenski. No se sap si, a més de parlar de la candidatura, també es va pactar un calendari de cara a la negociació amb Rússia, que la UE també frisa perquè sigui ràpida per evitar les conseqüències econòmiques de la guerra.
La d'Ucraïna ha estat una negociació forçada per les circumstàncies i que s'ha fet en un temps rècord, tenint en compte els temps de la UE. Bòsnia i Kosovo fa anys que ho demanen i encara esperen resposta. I dels que ja són candidats, Turquia fa 23 anys que espera avançar en la negociació, i Macedònia del Nord en porta 16. Ara Ucraïna, i també Moldàvia –que tem per la seva sobirania pel conflicte amb Rússia a la seva frontera i també ha estat acceptada avui–, se sumarà a la llista dels altres països candidats, en què, a més dels citats abans, s'hi ha d'incloure també Albània, Sèrbia i Montenegro. La petició que havia fet Geòrgia, en canvi, no s'ha acceptat perquè no complia ni les condicions per ser un candidat viable, encara.
I és que els requisits per ser acceptat al club europeu són estrictes i exigeixen als països canvis estructurals importants en la seva organització interna, tant a escala econòmica com política. En el cas d'Ucraïna, haurà de millorar en temes com el control de la corrupció, el respecte a les llibertats generals i els drets de la comunitat LGTBI, la independència judicial o les garanties a les minories nacionals i lingüístiques, sense oblidar que econòmicament està molt per sota de la mitjana europea i que el seu PIB és molt inferior al dels països més pobres de la UE. I no s'hi podrà posar seriosament fins que acabi el conflicte, que encara no se sap quant pot durar, i fins que no estigui en marxa la reconstrucció, per a la qual sens dubte rebrà moltes ajudes. L'entusiasme actual de la CE i alguns països de la UE per assegurar l'acollida d'Ucraïna es pot anar apaivagant amb el temps, i ara mateix ni tan sols té tots els socis convençuts. El camí serà llarg.
