La UE davant l'imperialisme de Trump

Un cop més, la Unió Europea ha estat incapaç de teixir una posició unitària i sòlida davant una operació militar dels Estats Units a Veneçuela que trenca amb totes les regles de la legalitat internacional. Fins ara, la resposta majoritària ha estat la d'avalar d'alguna manera la captura de Maduro per a continuació demanar a la Casa Blanca que democratitzi el país al més ràpid possible, com si Donald Trump hagués actuat en nom de principis democràtics universals i no pel seu propi interès geopolític i econòmic. De fet, molts dels que dissabte es van afanyar a alegrar-se per la caiguda de Maduro avui assisteixen amb perplexitat al fet que Washington podria haver arribat a alguna mena d'acord amb la seva número dos, Delcy Rodríguez, perquè continuï al capdavant del país. De fet, la situació sobre el terreny a Veneçuela és aquesta.

Resulta especialment curiós que dues de les figures europees que fins ara s'han posicionat més clarament en contra de la intervenció dels Estats Units a Veneçuela hagin estat, per una banda, el president espanyol, Pedro Sánchez, i per l'altra la líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen. I ho han fet, a més, amb el mateix argument, i és que el respecte a la sobirania dels països és la clau de volta que sustenta l'ordre mundial sorgit de la II Guerra Mundial. Sense aquest respecte, el món entra en una mena de llei de la selva on el més fort té dret a quedar-se el territori que li plagui. No en va, Trump ja ha fet passos per annexionar-se Groenlàndia, que és part d'un estat de la UE, i fantasieja amb la idea de sumar el Canadà als Estats Units.

Sánchez, per la seva banda, ha tingut la vista aquest diumenge de fer pinya amb els governs progressistes de l'Amèrica del Sud (Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Uruguai) per redactar un comunicat conjunt on expressen la seva "profunda preocupació i rebuig" a la situació provocada per l'administració de Donald Trump. El president espanyol s'ha proposat liderar l'oposició a Trump des d'Europa, una postura que no està exempta de riscos però que és la més coherent amb els valors fundacionals de la Unió, que es va crear per deixar enrere les ànsies expansionistes dels estats i també el colonialisme per construir un espai amb regles clares per a tothom, basat en el respecte als drets humans i els principis democràtics. Res de tot això té a veure amb l'Amèrica de Donald Trump, que justament somia amb desfer la UE i tornar a l'Europa dels estats. Uns estats que, molt més petits que els grans Estats Units que planeja, no tindrien més remei que retre-li homenatge.

Per això la UE hauria de començar a aixecar la veu i dir que el seu model és un altre. La UE ha de ser capaç d'actuar com un ens autònom en el tauler mundial sense condicionants i sense aparèixer com una simple comparsa dels EUA. Entre altres coses perquè si el model imperialista de Trump és el que s'acaba imposant, la mateixa UE en serà la principal perjudicada.