Amb la violència masclista no es pot esperar, davant el dubte cal actuar
Les dades són molt preocupants, i també la falta de respostes. Aquests primers set mesos de l'any, de gener a juliol, hi ha hagut vuit crims masclistes a Catalunya, tants com en tot l'any passat. D'aquests, sis s'han produït des que va acabar l'últim estat d'alarma, al mes de maig. Encara que cada cas és diferent, i poden variar les causes, els experts policials ho analitzen com el resultat de la por dels agressors a perdre el control sobre les seves víctimes, que durant el temps que hi havia restriccions de mobilitat s'havien vist obligades molts cops a romandre al domicili sense opció de fugida o a buscar refugi en altres espais. El resultat és que en aquestes últimes 11 setmanes sis dones han sigut assassinades per les seves parelles a Catalunya. El sisè encara no surt a les estadístiques perquè no s’ha completat la identificació de la dona assassinada a Sant Vicenç de Castellet, l’Antonella, ja que el seu cos estava totalment calcinat i cal encara els resultats de la identificació amb l'ADN. I possiblement s'hi haurà de sumar un setè quan s'acabi la investigació dels Mossos per una dona que van matar a Sabadell, el cadàver de la qual també estava en tan mal estat que no es va poder identificar.
El cas de l'Antonella, però, és exemplificador de la situació d'indefensió en què es troben moltes d'aquestes dones i la falta de sensibilitat social, i molts cops també de l'administració, davant les seves denúncies. Una entitat feminista de Terrassa, on residia la dona, ha denunciat que des de l'abril va acompanyar la dona quatre cops als Mossos per posar una denúncia per violència masclista contra la seva parella, que es va suïcidar després de matar-la. Els agents, segons aquesta entitat, no van voler fer la denúncia perquè suposadament no hi veien motiu, tot i que ara no han volgut fer cap comentari sobre les raons d'aquesta suposada denegació d'ajuda. El que sí que hi ha és una denúncia per violència verbal, que s'havia de veure en un judici a l'octubre i que no va ser prou tampoc perquè la Fiscalia o el jutge trobessin motiu per demanar una ordre d'allunyament. Potser podia haver-hi dubtes sobre la denúncia, potser en altres casos hi ha exageracions, però el resultat és que l'Antonella és morta, calcinada, i la seva filla de dos anys ha quedat òrfena després de viure un trauma que ha commocionat el país.
És important que s'investigui a fons el que va passar a Terrassa per saber on va fallar el sistema de protecció. Per depurar responsabilitat, però, sobretot, per entendre què cal millorar, on hi va haver l'error i com es pot evitar que un cas com el de l'Antonella es pugui repetir. Vuit assassinats, o nou si s'hi incorpora el cas de Sabadell, en onze mesos. És greu, molt greu. Els crims masclistes molts cops es poden portar a terme perquè la societat minimitza el masclisme i normalitza actituds violentes i tractaments denigrants cap a les dones com si fossin "tradició" o pecats menors. Tolerància zero amb aquestes actituds i exigència màxima a l'administració perquè protegeixi i deixi d'una vegada de minimitzar les denúncies per violència masclista. Pot ser que hi hagi denúncies falses, sí, però són mínimes i val més prevenir que haver de lamentar-se, com està passant ara. Davant qualsevol dubte, cal actuar.
