Xoc amb la realitat amb la Hisenda pròpia
El pla director sobre la Hisenda pròpia encarregat a l'empresa Indra, i que s'ha conegut aquest dijous, representa un xoc amb la realitat tant per al PSC com per a ERC. En efecte, ara ja es pot afirmar que el contingut del pacte firmat entre els dos partits per investir Salvador Illa era irrealitzable pel que fa als terminis, i que per tant era impossible que en un any l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) pogués recaptar ja l'IRPF d'aquest any 2025 l'any que ve. El document deixa clar que l'any vinent, així com el 2027, l'únic que podrà oferir l'ATC és "l'assistència" al ciutadà per poder fer la declaració, però no la recaptació en si. I que no seria fins al 2028 que es començarà a iniciar "l’aplicació tributària de determinades funcions en l’àmbit de l’IRPF". És a dir, el document ni tan sols marca un horitzó de quan podrà assumir l'ATC el 100% de la gestió i recaptació de l'IRPF, i simplement fixa quins són els passos que s'han de fer, en el que anomena "primera fase de desplegament", que durarà tres anys.
El full de ruta que dibuixa Indra, i que inclou la contractació de centenars de persones, el desenvolupament d'una plataforma tecnològica pròpia i l'obertura de noves seus de l'ATC, és més realista, tot i que no exempt de grans dificultats. Per exemple, tot el procés està pendent d'unes modificacions legislatives que s'han d'aprovar al Congrés, com la de la Lofca, per a les quals ara mateix no només no hi ha acord entre ERC i el PSOE, sinó que ni tan sols estan assegurats els suports parlamentaris. Es tracta, doncs, d'un procés d'una complexitat tècnica enorme que es vol dur a terme amb una majoria fràgil al Congrés i amb una oposició furibunda dels funcionaris. Aquesta és la crua realitat.
El camí que s'inicia, doncs, serà molt més llarg i difícil del que es va dir quan es va presentar l'acord, que van signar ara fa un any en un acte solemne a la Biblioteca de Catalunya, recordem-ho, l'ex secretària general d'ERC, Marta Rovira, i la viceprimera secretària del PSC, Lluïsa Moret. Com diu la dita, el paper ho aguanta tot, i fins i tot quan hi ha voluntat política, no tot és factible: hi ha una realitat tècnica que no es pot ignorar. En aquest cas, resultava il·lusori pensar que es podia replicar en un any i escaig el que la Hisenda espanyola, a través de l'AEAT, ha construït des de fa mig segle. Per fer-se'n una idea, per formar un expert tributari es necessiten anys, de la mateixa manera que treure's unes oposicions a inspector d'Hisenda costa de mitjana entre tres i cinc anys.
L'objectiu de construir una Hisenda catalana és legítim i desitjable, però caldran molts més anys dels que es va dir i destinar-hi molts esforços i recursos. Per a això als partits polítics se'ls ha de reclamar més rigor tècnic a l'hora d'explicar els seus pactes, perquè en cas contrari la imatge que es dona és lamentable i dona ales al populisme. Ara, però, un cop s'és conscient de la dificultat del repte, el que toca és posar fil a l'agulla i dedicar-hi tota mena de recursos necessaris si de veritat es vol impulsar la Hisenda pròpia.