Què mirava a la tele… Carles Riera

BarcelonaCarles Riera va quedar impactat, televisivament parlant, per la versió que van fer a Estudio 1 de TVE de l’obra de Reginald Rose 12 hombres sin piedad. El candidat de la CUP tenia tretze anys quan la van emetre, però no és estrany que el record li perduri. Dotze homes, membres d’un jurat, es tanquen per deliberar sobre la sentència d’un homicidi. Tots, menys un, estan convençuts de la culpabilitat d’un noi d’haver matat el seu pare. L’únic que té dubtes raonables aconsegueix, en gairebé dues hores, fer canviar de parer la resta de companys del jurat i salvar el jove de la pena de mort. Una ficció televisiva que reflexiona sobre allò que ens conforma com a individus i determina el nostre pensament i la nostra conducta. I com les nostres accions determinen la vida dels altres. Es tracta d’un molt bon guió que encaixa amb el perfil humanista del candidat de la CUP i, sobretot, amb la seva activitat professional, com a psicoterapeuta de la Gestalt. Caldrà veure la pietat que gasta el seu partit a l’hora d’oferir suports i si seran determinants per a la majoria sobiranista. Tots els espais televisius que ha citat Riera són formats de la televisió pública. Ara s’informa a través del 3/24 i s’entreté amb la tertúlia d’esports El club de la mitjanit. És seguidor de la sèrie Peaky Blinders, de la BBC, una ficció de gàngsters de Birmingham que retrata els baixos fons en l’època victoriana però amb banda sonora contemporània. Ara que Carles Riera se situa en el focus mediàtic, potser Peaky Blinders li semblarà cosa de criatures tenint en compte el que ens està oferint la realitat política. Encara queden gàngsters als quals enfrontar-se, però quan apareixen, de fons no sona Nick Cave, ni Radiohead, ni Johnny Cash sinó soroll de sabres.