Inés Arrimadas

BarcelonaRes pertorba la serenor que exhibeix Inés Arrimadas. Ni les enquestes que li auguren uns resultats històrics ni el seu propi ascens com a líder polític, que ha sigut meteòric, han fet desaparèixer la cautela en la candidata de Cs. “L’enquesta que val és la del 21 de desembre”, ha dit al llarg d’una campanya en què s’ha esforçat a mobilitzar els votants indecisos i refredar l’eufòria, a l’espera del veredicte de les urnes. La moderació del discurs es combina amb l’estil dialèctic punyent en aquesta dona jove (36 anys) que va entrar al Parlament el 2012 i es va convertir en líder del partit a Catalunya després del salt d’Albert Rivera al Congrés. En les primeres eleccions en què va ser cap de llista va portar la formació taronja a un resultat històric de 25 diputats (davant els 9 del 2012), i ara aspira a ser la llista més votada. Acabar amb el Procés és la gran promesa d’Arrimadas, tot i que és precisament l’auge de l’independentisme el que ha afavorit l’enfortiment de Cs a les urnes. Però a diferència de Rivera, l’antinacionalisme visceral no és el tret més característic dels plantejaments d’Arrimadas, que ha amanit el seu discurs amb picades d’ullet al catalanisme clàssic, amb referències a la millora del finançament a Catalunya o l’impuls del corredor mediterrani, buscant acostar-se als votants de l’antiga Unió, convergents no independentistes i socialistes. El motiu és que la candidata, gran admiradora de l’expresident Adolfo Suárez -el seu pare va ser regidor d’UCD-, aspira a convertir Cs en una opció política moderada i transversal que converteixi el partit en l’opció de “consens” a Catalunya. “Seré la presidenta de tots els catalans”: potser és la frase que més ha repetit en els mítings de la campanya, convertint-la en gairebé un eslògan. Arrimadas ha deixat a Rivera, que ha tancat tots els mítings importants del partit, les intervencions més bel·ligerants amb l’independentisme: és ell qui ha promès als unionistes que no els “humiliaran mai més”.