L’últim debat reforça el pols entre els dos blocs

Els candidats independentistes eviten els retrets mutus i fan pinya contra PP, Cs i PSC

Ho va advertir el director de TV3, Vicent Sanchis, en la prèvia del debat: “Aquestes no són unes eleccions convencionals”. I el debat tampoc ho va ser. “Si voleu parlem de pantans o d’exportacions de cotxes però això va d’una altra cosa, de democràcia”, va dir d’entrada Jordi Turull, de Junts per Catalunya, l’únic participant que ha passat per la presó. “Us pensàveu que era broma, i Espanya és una democràcia molt seriosa”, va replicar el popular Xavier García Albiol. Des del primer minut van saltar espurnes entre els dos blocs, que van fer diagnòstics completament oposats sobre el que ha passat a Catalunya des del mes de setembre. Marta Rovira, que debutava en un debat d’aquest format en campanya després de Roger Torrent i Carles Mundó, no va trigar ni deu segons a recordar Oriol Junqueras, “que no pot participar en un debat en igualtat de condicions”. Per la seva banda, el cupaire Carles Riera va ser el primer a posar sobre la taula un concepte que faria fortuna: “Després de l’1-O el que hi ha hagut és un cop d’estat”. A diferència del debat de La Sexta, aquesta vegada els candidats independentistes van evitar els retrets mutus i van fer pinya contra el PP, Cs i el PSC sense estalviar atacs dirigits als comuns.

La primera baralla multitudinària es va produir al voltant de la idea de si les eleccions del 21-D serveixen per triar un president o per restaurar el Govern sorgit de les anteriors eleccions i cessat per Mariano Rajoy. “La primera cosa que hem de dir als espectadors és que aquestes eleccions serviran per triar un altre president”, insistia Miquel Iceta, que va fer gala de dominar millor que ningú el marc normatiu de l’injuriat Estatut. “En això no hi està d’acord ni Oriol Junqueras”, burxava Inés Arrimadas, que va tenir menys protagonisme que en altres debats, disminuïda per una molesta tos. La síntesi en el debat sobre la restitució la va fer Carles Riera, de la CUP, fent equilibris entre legitimisme i esquerranisme: “És evident que s’ha de restituir el Govern de la República després del cop d’estat del govern espanyol. I s’ha de triar el millor Govern per portar a terme aquesta missió”. Turull va tirar de missatges directes i repetitius: “Això va de democràcia i dignitat, això va de restituir el 130è president [Puigdemont] o deixar que mani el 155 [Rajoy]”.

La candidata de Ciutadans va fer servir el seu habitual to sarcàstic per menystenir els independentistes. “Vostès tenen un problema amb la realitat. Diuen que viuen en una República. I en la seva República imaginària no hi ha problemes”. Per cert, Arrimadas va fer intents per suavitzar el seu perfil davant l’audiència de TV3, però quan li van preguntar sobre el requisit lingüístic al professorat de Catalunya va intentar escapolir-se sense contestar (ai, què diran els editorials d’ El Mundo?), fins que la resta de candidats la van forçar a rectificar i a admetre que un mestre a Catalunya ha de saber català. Va ser un moment excepcional, perquè Arrimadas no sol cometre errors i ha transitat per la campanya trepitjant fort i col·locant amb eficàcia els seus missatges. Aquest moment va servir a Iceta per reivindicar el PSC com a impulsor de la immersió lingüística i per marcar distàncies amb Cs.

A la recerca dels moderats

Tot el debat va evidenciar que ni tan sols el PP renunciava a captar vots entre els televidents, entre els quals hi podia haver una bona porció de terceraviistes. Això sí, Albiol, amb el seu llaç amb els colors de la senyera i la bandera espanyola, va començar contundent, en castellà, a diferència d’Arrimadas, amb un dard directe al moderador, Vicent Sanchis, al qual va acusar de formar part de la “societat civil organitzada que ha atiat la divisió” i a ell concretement d’haver dit que el PP “incitava a la violència feixista”. Sanchis, sorneguer, va declinar respondre, i Albiol va recórrer a un dels seus hits de campanya: el taxista que li explica la realitat econòmica. El més líric va ser Riera, que recordant Borrell va reivindicar “l’epidèmia meravellosa que és la República de l’1-O”.

Domènech i el New Deal

El candidat de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, que juga a una certa equidistància i a superar la divisió entre els dos blocs, va ser més punyent amb el Govern de Junts pel Sí -al qual va acusar de mantenir les retallades- que amb el bloc del 155. “Jo proposo un New Deal [referència a les polítiques expansives de Franklin Delano Roosevelt als EUA als anys 30], un nou pacte social que blindi drets socials”, va explicar.

Hi havia expectació per tornar a veure un cara a cara entre Rovira i Arrimadas després del naufragi de la republicana a Salvados. Ahir Rovira va demostrar que havia après la lliçó i quan Arrimadas li va retreure que havia sigut declarada persona non grata per un ajuntament republicà [Sant Andreu de Llavaneres] li va recordar que ells havien demanat que es condecorés la policia per la repressió de l’1-O. Rovira, a diferència de Turull, va explicar mesures de govern concretes, com ara rebaixes fiscals a les pimes, en un intent d’apuntalar la seva tesi d’un “govern fort” presidit per Junqueras.

Arrimadas va treure profit de les enquestes que els donen com a favorits per recordar al votant unionista que “per primera vegada pot guanyar una força constitucionalista”, i va interpel·lar els comuns perquè afavoreixin un Govern no independentista, però Domènech va qualificar aquesta opció de “govern Frankenstein” i va defensar la seva opció per un govern progressista. Iceta té el mateix objectiu que Arrimadas però amb un executiu presidit per ell i amb un programa terceraviista. La CUP i ERC es resisteixen a comprometre els seus vots per Puigdemont, el president a l’exili, que és la gran bandera de JxCat. Tota aquesta tensió interna ahir va quedar soterrada. Els dos blocs necessiten, abans que res, sumar.

21D

Més continguts de

La veu del poble