L’al·lèrgia al canvi d’Espanya impulsa Rajoy i allunya Catalunya

El PP recull el vot útil de la dreta mentre només catalans i bascos donen aire a Iglesias

Fa només uns mesos es van fer públiques unes gravacions d’una exregidora de l’Ajuntament de València, María José Alcón, sobre el diner negre del PP amb un titular per a la història: “És corrupció política total”. I fa només uns dies es van fer públiques unes gravacions del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, en què es posava de manifest la guerra bruta contra el sobiranisme català i la instrumentalització de les institucions de l’Estat amb objectius espuris. En qualsevol país del nostre entorn casos així haurien desembocat en dimissions en cadena. Però no a Espanya. No en l’Espanya que ahir va demostrar la seva al·lèrgia al canvi i, ignorant els cants de sirena de la nova política, va decidir reforçar el lideratge de Mariano Rajoy i l’extraordinària màquina electoral que encara és el PP. Ho demostren dos aspectes. El PP, que va veure com el 20-D perillava la primera posició al País Valencià, ahir va avantatjar en més de 10 punts el segon, Compromís-Podem. L’altra demostració de força popular va ser la victòria, folgada, a Andalusia, històric feu socialista on Susana Díaz semblava imbatible.

El que havia de ser una nit històrica de canvi per a l’esquerra espanyola, la que havia d’enviar a les escombraries de la història el vell PSOE de Felipe González, Guerra, Rodríguez Ibarra i tutti quanti, va ser el de la impotència d’Units Podem, que va resultar que surfejava en una onada de gasosa esbravada. A Pablo Iglesias se li va torçar el somriure que ha presidit la campanya i ara haurà de fer una reflexió sobre l’ error que va suposar donar per fet el sorpasso i adoptar un to de perdonavides amb el PSOE, que de ben segur ha provocat una reacció d’orgull socialista. I sobre si potser Íñigo Errejón tenia bones raons per oposar-se a la coalició amb IU.

A Ferraz ahir van respirar alleujats perquè retenen la segona posició, eviten el temut sorpasso i Pedro Sánchez salva el cap tot i perdre diputats. Però els pròxims dies hauran d’afrontar el dilema de si permeten la investidura de Mariano Rajoy o compleixen la seva promesa de no fer-lo president a qualsevol preu i forcen una nova repetició de les eleccions.

Consulta el pactòmetre del 26-J

Perquè si hi ha una cosa que va quedar clara ahir és que Mariano Rajoy serà el pròxim president espanyol. I no només perquè ha guanyat 14 escons respecte al 20-D, sinó perquè el bloc de centredreta surt especialment reforçat al Congrés. Espanya, doncs, no només ha dit no al canvi, sinó que ha castigat l’esquerra, que potser lamentarà durant molt de temps no haver pactat després del 20-D, quan sumaven més que PP i Ciutadans. Els taronges van salvar els mobles ahir respecte a les nefastes expectatives de les enquestes i l’inici del recompte, però Albert Rivera s’haurà d’empassar un gripau de grans dimensions anomenat Rajoy. Mala peça al teler per a algú que pretenia fer bandera de regeneració.

Mapa dels resultats del 26-J per comunitats

Províncies rebels

En aquest quadre de l’Espanya eterna, amb tons noventayochescos, sobresurten dues taques en forma de províncies rebels: Catalunya i Euskadi, pintades no amb el color del nacionalisme irredempt sinó de l’espanyolisme fraternal i plurinacional. En el cas català, que gairebé va calcar els resultats respecte al 20-D, el resultat és un país encara més allunyat: molt més a l’esquerra i amb hegemonia de forces que volen trencar l'  statu quo del 1978. El contrast és brutal. El primer partit a Espanya, el PP, és cinquè a Catalunya, i el segon, el socialista, és quart en nombre d’escons. El candidat republicà, Gabriel Rufián, que no va poder transformar en diputats la seva pujada en percentatge de vot, ho va dir clar: "Hem votat diferent perquè som un país diferent".

Mapa dels resultats del 26-J per províncies

ERC avança

Qui sí que va maximitzar els resultats va ser CDC, que va desmentir un cop més els sondejos i va retenir els 8 diputats tot i una significativa pèrdua de vots. En conjunt l'independentisme va mantenir resultats i va guanyar un punt percentual de suport en un context certament hostil. Es confirma, això sí, el lideratge d'ERC, que va ser primera a Girona i Lleida, segona a Tarragona i empata pel segon lloc amb el PSC a Barcelona. L’avantatge, però, no sembla tan determinant per canviar l’actual correlació de forces al Govern Puigdemont-Junqueras. Almenys de moment.

Més continguts de