El muntacàrregues del PSC que ho ha viscut (quasi) tot

BarcelonaÉs un aparell vell, sense sostre i situat a l'ala dreta de la seu del PSC. El muntacàrregues de Nicaragua, que serveix de via alternativa a un ascensor interior d'un edifici de quatre plantes que equivalen a una alçada de vuit, guarda molta història i ho ha viscut (quasi) tot. Aquest dimarts s'ha habilitat per conduir el públic que s'ha atansat a can PSC per escoltar el diàleg entre la cap de llista, Meritxell Batet, i l'exministre Jordi Sevilla sobre propostes econòmiques dels socialistes. Al muntacàrregues hi han coincidit un grapat de periodistes amb un exregidor socialista que ha viscut molta història en el si del PSC. També entre les parets de la seu de Nicaragua, un edifici que els socialistes es venen i hauran d'abandonar a finals d'any.

A la mateixa planta on es celebrava l'acte de campanya s'hi va reunir ara fa una trentena d'anys el comitè de llistes i el consell nacional del Partit Socialista de Catalunya per elaborar la primera candidatura que concorreria a les eleccions al Parlament de 1980. El PSC era una formació acabada de crear en el decurs del congrés de la Unitat Socialista dels dies 15 i 16 de juliol de 1978 a partir de tres formacions: PSC-Congrés, la Federació Socialista Catalana (PSOE) i el PSC-Reagrupament. La norma en aquell moment per farcir tots els òrgans del partit era la del "chico-chica", relata l'exdirigent, també les llistes electorals.

Aquest criteri -ha aclarit de seguida el militant socialista- no té res a veure amb el que entenem ara per les llistes cremallera per garantir la igualtat de gènere sinó que era un argot entre els quadres del partit per parlar de les quotes dels candidats de les formacions fundadores del PSC (la major part eren del PSC-C i la Federació Catalana del PSOE i, en menor mesura, del PSC-R).

Les negociacions no van ser "plàcides", explica l'exregidor després de tot, que assegura que la comissió de llistes va tardar tres dies a arribar a un acord. Mentre, els consellers nacionals, que havien de ratificar la candidatura, anaven i venien de la seu per esperar la "fumata blanca".

Visitaven el bar Berlín de la cantonada del carrer Nicaragua quan hi havia rumors que les negociacions s'allargarien i hi havia corredisses fins a la quarta planta de l'edifici quan es deia que s'arribava a un acord. En aquell temps, però, el muntacàrregues encara no estava en marxa i quadres socialistes pujaven i baixaven unes escales de formigó d'un edifici encara en remodelació. Ara, els temps han canviat, però les friccions internes al PSC s'han mantingut vives fins els nostres dies.