Camí de la Moncloa: primera etapa, el viacrucis del 27-S

MadridPedro Sánchez s’ha implicat força en la campanya tot i que Miquel Iceta encara voldria “que vingués més”. El líder del PSOE va fer dissabte tres mítings (Tarragona, Badalona i Pineda) i ahir va ser a Lleida. En tots els actes, un discurs calcat: l’única sortida per resoldre el problema és ell, la seva victòria a les generals. No acaba de concretar com però el secretari general dels socialistes espanyols, a diferència de Mariano Rajoy, sí que solucionarà, diu, els problemes de convivència i sabrà trobar un encaix per a Catalunya. Posar al mateix sac Rajoy i Mas -“l’amic de Bárcenas i el fill polític de Pujol”-és la seva estratègia, tant per la corrupció com pel problema català. Sánchez fa campanya pensant a agafar volada (o no perdre’n) per a la Moncloa. Ahir era al pavelló de Cappont i Rajoy actuava a l’altra banda del riu Segre, al Teatre de la Llotja de la capital ponentina. Rajoy, com ell, hi té més a perdre que a guanyar a les urnes. El 27-S és un viacrucis per a tots dos, però no poden baixar de la bici.

El president evita la corrupció però les referències a una autoproclamada bona gestió i a la falta de suport del PSOE en els anys més durs de la crisi són constants. En les catalanes Rajoy també s’hi juga bona part del crèdit per seguir a la Moncloa. Després de quatre anys de penúries, espera que els pròxims no siguin igual de convulsos que les segones legislatures d’Aznar i Zapatero, l’un amb l’Iraq i l’11-M i l’altre amb la crisi. Catalunya li donarà pistes.

Rajoy i Sánchez van coincidir a l’estació Lleida-Pirineus mentre esperaven el TGV fins a Madrid. Una salutació mínima i, acompanyant la foto on se’ls veia, un tuit amb segones de Rajoy: “Units guanyem”. El PSOE no vol fer fronts comuns amb el PP, tal com els va proposar a ells i a Ciutadans Xavier García Albiol. La guerra de Sánchez no és només contra Mas sinó també contra Rajoy. Però el líder del PP no es deixa atrapar més enllà de lamentar la deriva “radical i populista” del líder de l’oposició. Es val precisament del seu candidat, Albiol, a qui presenta com la víctima d’un socialisme sense nord que a Badalona fa fora el més votat per “donar” l’alcaldia a la CUP. El PSOE porta, segons ell, el camí de ser “residual”. Albiol, més greu, esbronca Sánchez i Iceta: “Deixin de ballar i centrin-se, que això és molt important”, deia.

Iglesias topa fort amb la CUP

Per a uns i altres la clau és portar a les urnes els seus votants. Donen per fet que el sobiranisme hi anirà de manera massiva, i més després de la manifestació de la Diada, i que els simpatitzants de Podem i Ciutadans també se senten interpel·lats pel bon moment. Ahir Pablo Iglesias i Albert Rivera també eren a Catalunya i buscaven el vot metropolità, que en teoria segueix amb menys interès la política catalana. El líder de Podem tornava a situar-se a la diana sobiranista (especialment de la CUP) en treure a la palestra les “dues Catalunyes” i el vot socialista desencantat. Això últim també ho feia Albert Rivera a l’Hospitalet de Llobregat. Com a la campanya de les municipals, on presentava el populista exsocialista Miguel García, a la segona ciutat de Catalunya es va fer acompanyar del seu cap de files a Andalusia. El líder de C’s va carregar contra el PSC i va pronosticar que el cinturó roig “serà taronja”.

Sánchez i Rajoy saben que a Catalunya se la juguen i que, a la força del sobiranisme, s’hi suma la d’Iglesias i Rivera, que segons les enquestes pugnen per la segona posició. Per això tant l’un com l’altre han d’aprofundir en el que els diferencia, que els pot ajudar a motivar els seus votants. Sense parlar de plebiscitàries, Rajoy va acceptar que no són “eleccions normals” i que són “les més importants” perquè, al final, es tracta de parar els peus a algú que es vol “saltar la llei”. La llei és, per a ell, sagrada. Fins al punt que no es planteja canviar-la i que no imagina respostes al marge de la llei.

El líder del PP va indicar que Mas, a qui ha tret les castanyes del foc amb inversions o el fons de liquiditat autonòmica, segons va recordar, perdrà tota “l’autoritat moral” si no respecta la llei i va lamentar que no vulgui assumir “realitats” com que Catalunya quedarà fora de la UE.

Rajoy no es va referir a la Diada, però sí a les peticions de diàleg que li arriben de diversos sectors, sobretot de l’establishment animador de la tercera via. Un diàleg que és difícil perquè, segons ell, Mas fa només “monòlegs” per dir que cal fer un referèndum “perquè ho diu ell”.

La ruleta i els comptes a fora

Sánchez, en canvi, ho intenta amb l’argument que el 27-S és l’avantsala de les generals. Un cicle en el qual es farà fora dos “fraus”, Rajoy i Mas. Segons ell, “juguen a la ruleta russa amb estalvis de la gent i tenen comptes en paradisos fiscals”.

Més enllà de la corrupció, Sánchez va indicar que a l’“Espanya diferent” que ell promet (de la plural de Zapatero no en queden ni les cendres) Catalunya s’hi sentirà bé gràcies a la reforma constitucional, que inclourà la reforma del Senat i un nou finançament. També mesures per recollir “la singularitat de Catalunya”, però un dia més no va aclarir què passarà amb la llengua, el reconeixement com a nació o el blindatge de competències com ara les d’educació. Tampoc queda clar si la proposta de reforma del PSOE necessitarà o no una reforma agreujada. Tot plegat evitarà, en qualsevol cas, el que consideren els gravíssims riscos de la secessió. En això, òbviament, coincideixen socialistes i populars, que fan a Catalunya la primera volta de la batalla del desembre. Qui trobi la recepta per mobilitzar els seus i frenar Podem o Ciutadans segons el cas sortirà viu del 27-S.