EL PATI DESCOBERT*
Si es comparen les exportacions i les importacions, la catalana és una economia molt més oberta que la mitjana estatal. Els béns i serveis que el nostre país envia a l’exterior han anat creixent constantment i, des del 2010, les exportacions a la resta del món han superat les que van destinades a la resta de l’Estat. Però les fortes relacions comercials amb l’Estat -és el principal soci comercial de Catalunya i on es destinen vora el 40% de les exportacions- han provocat que l’espantall de l’aïllament quan Catalunya s’independitzi sigui un element recurrent dels contraris a la secessió. Com a exemple recent, Felipe González, en la polèmica carta a El País, assegurava que el poble català s’acostava a l’aïllament, “a una espècie d’Albània del segle XXI”.
El dinamisme de l’economia catalana i el desmentiment dels efectes d’un possible boicot per part de prestigiosos economistes i acadèmics (com els del col·lectiu Wilson) ha fet que aquest argumentari acostumi a anar vinculat a la permanència d’una eventual Catalunya independent a la Unió Europea (UE). Es tracta d’un tema candent, tal com van demostrar les preguntes dels corresponsals estrangers abans que se celebrés la Via Lliure.
Més enllà de si Catalunya mantindrà la posició dins del club comunitari, la percepció de la ciutadania sobre aquesta qüestió és dispar. Segons el CEO, el 47,8% dels catalans consideren bastant i molt probable quedar fora de la UE en cas d’independència. Es tracta, però, d’una percepció que varia molt en funció de si s’està d’acord o no amb l’estat propi. Entre els que hi estan a favor, només el 30% consideren probable quedar fora de la UE en cas de ser independents. Aquest percentatge és d’un 61% entre els del sí-no i puja fins a gairebé el 80% entre els contraris a la secessió. Sigui com sigui, fruit de la falta de precedents similars i de les opinions contradictòries, ser o no ser a Europa seguirà sent una qüestió que polaritzarà les opinions i un interrogant de cara al futur.
