¿Una oportunitat per fer net o una via més lliure per defraudar?

Durant els últims anys els casos de corrupció (i les ombres de la seva existència) han omplert portades de diaris i tertúlies de tota mena. La idea que és necessària una regeneració profunda de la vida política s’ha instal·lat en l’opinió pública i sembla que no en marxarà fàcilment. De fet, des que es registren les preocupacions ciutadanes en les enquestes, la corrupció s’ha enfilat com un dels principals problemes ciutadans, sobretot a partir de l’any 2012. Segons l’Eurobaròmetre de l’any 2013, Espanya és l’estat de la Unió Europea on els ciutadans se senten més afectats per la corrupció.

Segons un informe del Centre Català de Negocis, el PP i el PSOE encapçalaven el 2013 la llista de casos de corrupció a l’Estat (226 i 212, respectivament). Segons el mateix informe, Catalunya era la cinquena comunitat amb més casos de corrupció, tot i que tenia l’índex més baix en relació als habitants. A més, Catalunya, conjuntament amb Castella i Lleó i el País Basc, obtenia 100 punts (de 100 possibles) en l’índex de transparència internacional.

Amb tot, si bé la corrupció és un fenomen d’abast general, s’ha erigit com un element constant en els discursos dels partits contraris a la independència. La idea de fons és que, en cas de ser independents, Catalunya seria més corrupta que en l’actualitat. Es tracta d’un argument compartit sobretot per l’electorat del PP i C’s. Aquesta lògica, però, sovint oblida que tant els partidaris de l’statu quo com els del federalisme veuen el mateix nivell de corrupció en els dos nivells de govern (central i català). L’única diferència es troba entre els partidaris de la independència: quasi tots (99%) creuen que hi ha molta o bastanta corrupció en el govern central, mentre que un 65% consideren el mateix del català. Una percepció molt vinculada a la idea abstracta que en cas de ser un estat les institucions catalanes tindran l’oportunitat de fer net perquè la corrupció deixi de ser una ombra allargada omnipresent.