Els col·legis del 9-N: pocs però ben repartits

Fa uns dies, en aquest diari, Empar Moliner reflexionava sobre la quantitat d’urnes que hi haurà diumenge que ve, tot preguntant-se per què alguns municipis, com Granollers, tenen tants pocs punts de votació. La qüestió de la quantitat de col·legis electorals que hauria de tenir el 9-N ha estat motiu de cert debat polític: la Generalitat ha hagut de buscar punts de votació de titularitat pública per tal d’evitar el bloqueig d’alguns ajuntaments i, al mateix temps, ha hagut d’ubicar espais que cobrissin bona part del territori català. Aquest procés no ha estat exempta de crítiques: per exemple, fa uns dies la CUP criticava els escassos punts de votació a Barcelona ciutat i instava a la Generalitat i a l’Ajuntament a obrir-ne més.

És conegut en ciència política que la ubicació dels col·legis electorals no té un efecte neutre en els resultats electorals. S’ha demostrat que la distància respecte del col·legi electoral importa: aquells que viuen més lluny dels col·legis, tenen una probabilitat més baixa de participar. Tot i que l'evidència apunta que la distància només tindria efecte sobre aquells que viuen molt lluny de les meses electorals, els enginyers electorals reflexionen constantment sobre la ubicació més adequada dels col·legis, amb l'objectiu de minimitzar la distància que cada ciutadà té respecte d'un punt de votació (a l'Índia, per exemple, el debat ha estat intens).

Atesa la naturalesa de la convocatòria i l’alt grau de pressió (directa o indirecta) del govern espanyol, a dia d’avui és difícil saber si, amb més col·legis electorals, la participació se’n beneficiaria. Tanmateix, l’anàlisi de la distribució de col·legis arreu de la geografia catalana ens pot permetre extreure algunes idees rellevants.

La primera és que el nombre de col·legis electorals és significativament inferior: n'hi haurà 942, mentre que a les darreres eleccions del 2012 n'hi havia 2718. Per districtes, Barcelona en tindrà 301 (el 2012 en tenia 1616), Girona 221 (402 el 2012), Lleida 228 (391 el 2012) i Tarragona 182 (373 el 2012).

Els ciutadans més perjudicats per la distribució d’urnes arreu de Catalunya són, lògicament, els habitants dels municipis on no s’hi ha instal·larà cap col·legi electoral: es tracta d’Arres, Bausen, Canejan (Val d’Aran) i Horta de Sant Joan (Terra Alta). Segons els nostres càlculs, en el cas d’Arres i Canejan un eventual referèndum d’independència (amb una pregunta binària) es perdria i a Bausens les dades revelen un empat tècnic. A banda d’aquests municipis però, hi ha sis poblacions catalanes que tindran un nombre de meses significativament inferior a les eleccions del 2012. Es tracta de Tarragona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Terrassa i Badalona. A més a més, són en línies generals els municipis més poblats de l’àrea metropolitana de Barcelona els que registren una ràtio de col·legis electorals per habitant més baixa.

A mesura que s’anaven coneixent els preparatius de la consulta, els responsables posaven èmfasi en què les urnes acabarien arribant a tothom. I de fet, si s’analitza la distribució pel territori dels col·legis electorals sembla que aquest objectiu s’hauria complert en bona mesura. Els dos gràfics següents mostren un gràfic de dispersió entre el nombre de col·legis per cens del municipi (utilitzant el del 2012) i una estimació del vot en contra i de l’abstenció en un referèndum d’independència amb una pregunta binària (la metodologia de càlcul està explicada aquí).

Els gràfics mostren com en els municipis en què es preveu que hi haurà un major nombre de vots en contra (que en el cas d'aquesta consulta podrien ben ser abstencions) la ràtio de col·legis per habitant és més baixa. La relació no és molt forta i ve explicada, en bona part, pel fet que els municipis més poblats de l'àrea metropolitana de Barcelona tenen pocs col·legis (per exemple, a Mataró, amb més de 120.000 habitants, hi haurà 4 col·legis). Tanmateix, en el cas dels abstencionistes la relació que s'observa és la inversa: el nombre de col·legis és relativament més elevat allà on l'abstenció es preveu més alta. Tot amb tot, és cert que l'impacte de la ràtio col·legis per habitant en el cas dels vots en contra és més important que la de les abstencions donada les diferents magnituds del fenomen (vegeu l'eix de les x en els dos casos).

Així i tot, el fet que els vots contraris a la independència estiguin en major mesura concentrats en zones on hi ha una ràtio de col·legis electorals per habitant menor, no hauria de tenir un impacte molt gran en els resultats del 'no' a la consulta, especialment si tenim en compte que les formacions partidàries del 'no' ja han manifestat que aquest diumenge no acudiran a les urnes. Tanmateix, si es mira com estan distribuïts els col·legis a l’interior de cada municipi, s'observa que hi ha col·legis tant en seccions censals amb un alt vot sobiranista com en aquelles on el vot no sobiranista o l’abstenció és més elevada. Dit en altres paraules, hi haurà col·legis tant en els centres urbans (on el sobiranisme és més elevat) com en les perifèries de les ciutats (on l'abstenció i les posicions contràries al sobiranisme són més elevades). Per tant, de col·legis, n’hi haurà relativament pocs, o si més no menys que en uns comicis normals, però tothom tindrà les urnes a una distància força similar.