15 anys de turisme a Barcelona: així ha atret talent i enamorat el món
Entre el 2010 i el 2025, Barcelona ha passat de batre rècords de visitants a prioritzar un turisme de més valor afegit, amb menys pressió i més retorn per a la ciutat. Fem un recorregut pels grans números, les regulacions pioneres i els moments que han marcat l’evolució turística dels últims anys.
L’octubre de 2010, ara fa quinze anys, Barcelona va aprovar el primer pla estratègic de turisme de la ciutat. Era un document pioner que posava sobre la taula la necessitat de distribuir millor els fluxos de visitants, evitar la saturació d’algunes zones i garantir que l’activitat turística revertís en qualitat de vida per a la ciutadania. En aquell moment, Barcelona ja ocupava un lloc destacat al mapa global de destinacions urbanes: el nombre de visitants creixia any rere any, el port rebia gairebé dos milions de creueristes anuals i l’oferta cultural s’ampliava amb festivals de referència i exposicions de gran format. Però ben aviat va quedar clar que el repte no era créixer més, sinó créixer millor.
El 2024, aquest compromís es va traduir amb l’aprovació de la Mesura de Govern per a la Gestió Turística 2024–2027, dotada amb gairebé 258 milions d’euros. El pla situa el benestar dels residents al centre de l’estratègia i consolida un model basat en l’equilibri, la qualitat i el retorn. Barcelona ha centrat esforços a fer del turisme una activitat útil, sostenible i compatible amb la vida quotidiana. Però, exactament, cap on ha avançat el model de la ciutat aquests darrers quinze anys?
El nou model turístic
Durant aquests quinze anys, Barcelona ha impulsat un conjunt de mesures per regular l’activitat turística i fer-la més compatible amb la vida quotidiana. Una de les més destacades és el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), vigent des del 2017, que estableix on es poden obrir nous hotels, albergs o habitatges turístics i on no. Amb aquest instrument, s’ha volgut evitar la concentració d’allotjaments en barris especialment tensionats i s’ha frenat l’expansió de noves places en zones saturades. A aquesta línia de control s’hi suma la lluita contra els pisos turístics il·legals i les iniciatives per limitar el guiatge de grups o ordenar la circulació d’autobusos turístics i vehicles de mobilitat personal en espais sensibles.
Una altra eina clau és el Pla de Gestió dels Espais de Gran Afluència Turística (EGA), desplegat a partir del 2023. El pla identifica 16 zones especialment visitades -com la Sagrada Família, el Park Güell o la rambla de Catalunya- i hi aplica mesures específiques per gestionar-hi els fluxos, reduir-ne la pressió i minimitzar els impactes sobre el comerç de proximitat, el veïnat i l’ús de l’espai públic.
A aquestes eines s’hi han afegit altres mesures significatives que han convertit Barcelona en una ciutat pionera en la regulació del turisme. Una de les més ambicioses ha estat l’anunci de cessar l’activitat dels 10.292 pisos turístics registrats, amb l’objectiu de recuperar habitatge per a ús veïnal i garantir un model urbà més sostenible.
També s’han pres mesures específiques en àmbits com els creuers i el turisme de grup. Al Port de Barcelona, s’ha previst reduir de set a cinc les terminals per minimitzar l’impacte ambiental i contenir la saturació. A Ciutat Vella, s’ha limitat el nombre màxim de persones per grup guiat a 20 i s’ha prohibit l’ús d’altaveus per part dels guies. Finalment, el sistema de finançament també s’ha reforçat amb un recàrrec municipal sobre la taxa turística, que oscil·la entre els 5 i els 7,50 euros per persona i nit. A través d’aquest mecanisme, entre 2014 i 2024 Barcelona ha recaptat 315 milions d’euros que s’han destinat a millorar serveis com la neteja, la seguretat, el transport o l’habitatge. Quinze anys després, el turisme continua sent un actiu clau per a Barcelona, però ara ho és amb més mesura, més retorn i més sentit de ciutat.
