Compte enrere per a l’11a edició de DAU Barcelona

Els propers 19 i 20 de novembre, la Fabra i Coats de la ciutat comtal acull el que probablement és el festival del joc de taula més rellevant a nivell europeu

4 min

L'entrada al recinte del Festival DAU en una edició precedent ICUB

Tot està a punt per acollir un cop més el festival del joc DAU Barcelona, una cita que, organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), any rere any atrau un nombre més gran de visitants. L’edició d’enguany, el cap de setmana vinent a la Fabra i Coats de Sant Andreu, vol fer créixer encara més un festival que en les darreres edicions ha aplegat fins a 30.000 assistents. Una fita a la qual contribueix, segons el director del festival, Oriol Crespo, “el seu caràcter totalment obert”.

DAU és sinònim de jocs, però també de presentacions, prototips, signatures d’autors, premis i campionats, un punt de trobada per gaudir plegats ”

Oriol Crespo Director de DAU Barcelona

Fet cultural i social

Crespo, qui aquest any s’estrena al capdavant del DAU, reconeix encetar aquesta onzena edició “amb la il·lusió de continuar fent créixer un festival que, amb l’esforç i les ganes de tots els que hi participen, s’ha convertit en un dels més importants d’Europa”. A parer seu, els elements que ho han fet possible són “primer, el compromís tan constant que ha mostrat una ciutat com Barcelona, capital de ressò mundial; després, el teixit de la indústria cultural que hi ha al voltant del joc de taula, i, finalment, la ciutadania, que sempre ens ha acompanyat moltíssim”.

Participants en el DAU en ple joc en una imatge d'una edició precedent ICUB

El compromís de Barcelona amb el que és i el que representa el joc de taula, així com l’interès per crear espais de joc al llarg de l’any, són aspectes que l’equip que coordina el festival valoren moltíssim. Es tracta d’un compromís que Crespo creu que respon al mateix tarannà de la ciutat, ja que, tal com subratlla, “una de les senyes d’identitat més clares de Barcelona és la cultura, i el joc de taula és un fet cultural de primer ordre, al marge d’un fet social que acosta les persones, i la Ciutat Comtal també té posat un focus especial en el tema social”.

Element cohesionador i inclusiu

Oriol Crespo, nou director del DAU Barcelona, afirma que des de la indústria ja fa temps que observen que l’interès de la població pel joc de taula ha crescut, i és que, subratlla, “en contraposició a altres productes culturals on hom és un objecte més passiu, el valor afegit del joc de taula és que el jugador és un objecte actiu, que pren decisions i que, arran de les seves accions determina cap a on va i avança l’acció”. El joc, per definició, “és un fet social i cultural i, per tant, no pot deixar ningú enrere perquè tothom és jugador en un determinat nivell, des d’un més introductori a un més expert”, destaca Crespo. El joc de taula, continua, “també pot esdevenir una eina per ajudar a la integració de col·lectius minoritaris i, de fet, des de la indústria s’estan fent molts esforços en aquest sentit”. I encara hi ha més, ja que el joc de taula, defensa Crespo, “també és un element inclusiu, en el qual tothom juga en igualtat de condicions”. I és que, afegeix, “siguin cooperatius, competitius o col·laboratius, als jocs tots estem en igualtat de condicions i ens ho podem passar bé, siguem com siguem, vinguem d’on vinguem i tinguem l’edat que tinguem”.

Espais per a tots els públics

“A la ciutat no només gaudim del joc en l’àmbit privat. Amb la iniciativa d’entitats, associacions i comerç de proximitat, trobem el joc a l’espai públic, de manera que es posa a l’abast de tothom l’oportunitat de gaudir de la diversió i la transmissió cultural que acompanyen aquest fenomen”, assenyala Crespo. També subratlla que “DAU és sinònim de jocs, però també de presentacions, prototips, signatures d’autors, premis i campionats; un punt de trobada per gaudir plegats, descobrir coses noves i redescobrir les ja conegudes, fer comunitat i compartir aficions tots plegats”.

Al DAU hi ha espais i jocs per a tots els públics ICUB

DAU Barcelona compta amb ambients ja tradicionals, com són el de jocs de rol, el de jocs històrics, els tradicionals, l’espai familiar Dau o l’infantil, Dauet; són justament aquests dos últims els que més públic solen reunir. Per tal d’abastar encara més públic, enguany el festival ha creat un espai específic per a un públic més coneixedor dels jocs de taula. “Estem fent un gran esforç per posar el jugador a davant de tot i perquè tothom se senti integrat en el festival. Aquest serà el primer any que el DAU inclogui un punt lila perquè creiem que és important que el públic ens ajudi a millorar”, destaca Crespo.

Els espais del Festival

Gran Dau És l’espai destinat a gaudir de les últimes novetats i dels clàssics amb què fa temps que ens divertim. Amb subespais com el “I tu, jugues en català?”, el Dau Pro, el Dau Nit i d’altres que acolliran campionats, prototips i el 9è concurs de protojocs.
Dauet Per als més menuts, amb jocs per a infants d’entre 3 i 10 anys, el qual també comptarà amb un circuit per fer en cadira de rodes.
Dau Expert On els jugadors més experimentats trobaran jocs més avançats.
Dau històric S’hi recrearan fets històrics de caire polític, social, econòmic o militar amb simulacions.
Dau tradicional L’espai per gaudir dels jocs populars de Catalunya.
Dau de rol El lloc perfecte per descobrir i iniciar-se en els jocs de rol.
Dau dels autors És l’espai destinat a fer possible que 32 autors d’arreu presentin les seves creacions i facin que tothom hi jugui.

Trident indissoluble

Cada partida de cada joc és única i aporta entreteniment, diversió i ensenyament, la qual cosa no seria possible, apunta Crespo, “sense tots els professionals que formen part de la creació i la difusió d’aquest fenomen cultural”.

Per això, al marge dels autors, que sempre han tingut un rol clau al llarg de la cita, enguany el DAU també posa en valor figures com la de l’il·lustrador i el divulgador. I és que per al director del festival “els il·lustradors i dissenyadors gràfics fan autèntiques obres d’art amb els jocs d’ara, i des de la indústria s’estan adonant que la seva feina és igual d’important que la mateixa dinàmica del joc”. En aquesta nova etapa, diu Crespo, “calia començar a posar en relleu la tasca que fan els il·lustradors per poder acostar a tothom l’univers del joc de taula”.

La indústria compta igualment amb una gran xarxa de divulgadors dins de l’àmbit lúdic que estan fent una gran tasca. Es tracta de gent aficionada al joc de taula que comparteix la seva passió a través de les xarxes socials i altres plataformes que tenen al seu abast, que expliquen els jocs o donen la seva opinió, entre altres aspectes. “Aquest any el que hem fet ha estat convidar els divulgadors perquè vinguin i expliquin què és el DAU i que el públic pugui conèixer-los en persona”, avança Crespo.

Autors, il·lustradors i divulgadors, per tant, estaran presents al festival. “Busquem que la gent s’adoni de la feina que hi ha al darrere d’un joc de taula a tots tres nivells, al marge que també conegui tot el procés, des de com es concep el joc fins al punt en què el públic el té i el gaudeix a casa seva, a l’escola o on sigui”, conclou Crespo.

Una indústria plena de noms propis

La indústria del joc de taula compta amb un teixit de professionals que hi creuen i el promouen al llarg de l’any, com són botigues de proximitat i entitats; editorials com Devir, SD Games, Tranjis Games, GDM Games o Asmodee, les quals treballen de valent publicant arreu del món i venent llicències; autors com Josep Maria Allué, Eloi Pujades, Ferran Renalias, Sheila Santos i Israel Cendrero, premiats en certàmens internacionals; il·lustradors com Pedro Soto, Amelia Sales i Albert Monteys, o divulgadors com Hotel Vader, Consola y Tablero, Análisis Parálisis o Jugar y Leer. Una maquinària que fa possible que jocs clàssics com Catan, Hombre Lobo de Castronegro, Carcassonne o Dobble continuïn a la cresta de l’onada i que d’altres més recents com Virus, Sherlocks, Fallera Calavera o Red Cathedral ja s’hagin fet un nom propi. “Tenim un potencial brutal que ens pot posicionar perfectament com a indústria capdavantera a nivell estatal”, destaca el director del DAU Barcelona, Oriol Crespo.