Duc de Pòpoli, capità general borbònic: "Hay que ahorcar a los voluntarios y a sus oficiales"

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, duc de Pòpoli, (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener del 1723) va ser un noble i militar napolità. Va ser el capità general de les tropes borbòniques a Catalunya i va comandar la primera fase del setge de Barcelona.

L'estiu del 1713 hi havia una gran desproporció entre defensors i assetjants. L’exèrcit borbònic es presentava com una temible maquinària (25.380 soldats castellans i 7.000 francesos, incomparablement superior als voluntaris catalans). Malgrat tot, el duc de Pòpoli es queixava de les greus deficiències del seu exèrcit: "S.M. No ignora la mala calidad de la mayor parte de nuestra infantería, compuesta por quintados que nunca han visto un fusil, y sobre muchos oficiales de ella se puede hacer poco fundamento; y así me parece preciso que V.M. haga vivas instancias a S.M. Cristianísima a fin de que haga pasar a este exército doce batallones de buena calidad, además de los que tiene le marqués de Guerchy, pues no creo que el conde de Fiennes los tenga". Reconeixia la seva incapacitat per controlar Barcelona i va ordenar als filipistes catalans que organitzessin arreu del territori una xarxa de confidents que informessin sobre la identitat dels insurgents.

Aconseguir espies, però, no era tan fàcil: "De tantos y tan diversos individuos que están dentro de Barcelona, todavía no ha havido ni uno sólo que me haya hecho dar la menor noticia de lo que pasa allá dentro, y que pudiese servirme de medio para muchas diligencias que convendría hazer al tiempo de prevenir las fuerzas para su castigo, aunque he encargado esta solicitud a los ministros catalanes que conmigo vienen". Les seves gestions no serien inútils. Finalment, el duc de Pòpoli aconseguiria una xarxa d’espies que s’infiltraria en els llocs més insospitats de la societat catalana.

Càstigs exemplars

El duc de Pòpoli era partidari dels "càstigs exemplars" i de perseguir de manera impecable totes les expressions de dissidència. Ordenava als seus generals que apliquessin sense contemplacions el denominat "diezmo de horca" i executessin de manera sumària els presoners catalans: "Encargo al marqués de Lede que haga ahorcar luego a todos los voluntarios y sus oficiales, y que a los demás les eche a las galeras. Bracamonte quemó tan enteramente aquella villa de Arbucias, que sólo la iglesia se reservó del universal incendio, para que sirviese este castigo de padrón memorable para la posteridad y el escarmiento. Con estos escarmentados, los demás no serían tan fáciles en dar oydos a los tumultuosos". Les instruccions del Borbó eren prou clares: "El conde de Montemar se halla instruido de lo mucho que conviene vean los pueblos practicado a un tiempo el mismo rigor con los obstinados y la mayor piedad con los rendidos, y se logra el que estos vuelvan a sus casas, y el que aquellos convivan un gran terror y miedo".

Concretament després d’haver aconseguit sufocar la revolta antifiscal de gener-febrer del 1714, i de perseguir gairebé fins a l’extermini les partides de voluntaris i fusellers que actuaven per tot el territori, l’estat major borbònic mantenia acantonats en el conjunt de la geografia catalana un total de 47.000 soldats. A més d’aquest exèrcit d’ocupació escampat pel país, el cordó del setge de Barcelona estava format per 39.000 soldats addicionals, entre els quals hi havia 20.000 efectius de les tropes franceses de refresc. El 6 de juliol del 1714 Pòpoli va ser substituït per James Fitz-James Stuart, el duc de Berwick, i es va iniciar el setge de 61 dies que culminaria amb la presa de la capital catalana. Pòpoli es va traslladar a Madrid.