La flama mallorquina: l'ànima ancestral dels foguerons de Sant Antoni

GironaLa ciutat de Girona es retroba, cada hivern, amb el batec arrelat del foc. Els Foguerons de Sant Antoni aterren a la capital gironina com un ritual que convoca memòria, trobada i comunitat. Una festivitat que té en Sant Antoni Abat –patró dels animals, la pagesia i el món rural– un referent simbòlic. Una presència que va més enllà de la devoció estricta i conjura la unió entre les persones i la seva terra.

Des de Mallorca, travessant la mar Mediterrània fins al Principat, la flama dels foguerons ha viatjat per conservar i reivindicar un gest substancial. Reunint la gent al seu voltant, recorda que fins i tot el fred més aspre de gener pot esdevenir càlid quan es viuen moments compartits.

El sant, la terra i els animals

Sant Antoni Abat, personalitat ascètica i humil, encarna una relació primigènia amb la terra i amb els animals que la treballen i l’habiten. La tradició el descriu com un home que, després de renunciar als béns materials, va viure retirat amb una devoció profunda pels éssers vius. Es diu que va guarir animals ferits i que els protegia com a iguals.

No és casual, doncs, que el poble li atribuís el patronatge del món animal. Tampoc que la seva festa s’hagi conservat com un espai entre la devoció cristiana i rituals antics vinculats al cicle solar, a la fertilitat dels conreus i a la vida de la llar en ple hivern. Sant Antoni esdevé, així, un pont entre dos mons, sovint enfrontats: el sagrat i el terrenal, la fe i la necessitat de celebrar que la vida persisteix.

La calidesa del foc

A Mallorca, i amb una intensitat particular a sa Pobla, aquesta fusió pren cos en els foguerons, veritable ànima de la festa. Les primeres referències documentades, que es remunten al segle XIV –concretament a l’any 1365–, donen fe d’una celebració que ha travessat els segles sense deslligar-se del seu sentit comunitari.

La vigília de Sant Antoni, els carrers s’omplen de fogueres que cremen lentes, acollidores. Al seu voltant, veïnes i veïns fan sonar les ximbombes i entonen gloses fins ben entrada la nit, envoltats d’una aroma de brasa que evoca les vetllades en família, aquelles en què el temps sembla aturar-se. És un gest col·lectiu i gairebé insubmís, que desafia el fred i converteix la foscor hivernal en un espai de calidesa i convivència.

La presència dels dimonis, figures irreverents i plenes de color, acaba de donar forma al ritual. La seva dansa, més enllà de l’impacte visual i de l’espectacle, encarna el pols antic i persistent entre la llum i l’ombra, l’ordre i el caos. El foc, al centre de tot, actua com a força purificadora i regeneradora: una energia capaç de renovar, any rere any, el pacte amb la comunitat.

La paraula improvisada i el ball que reuneix la comunitat

Al voltant del foc, la festa es fa veu i moviment. El cant i la dansa, per Sant Antoni, prenen forma de glosa i de ball de bot. Dos elements autèntics, dos llenguatges vius que convergeixen per connectar generacions i els territoris de parla catalana.

La glosa, amb tonades que cada glosador fa seves, és l’art de la improvisació i del combat dialèctic. Històricament vinculat a les festes cíviques i religioses, al teatre i sobretot a la taverna –el seu entorn natural–, el glosat consistia en l’enfrontament verbal de dos o més cantadors que defensaven posicions oposades. Amb enginy, ironia i una ferocitat verbal, la glosa va anar germinant dins el poble. Al segle XIX, es convertiria en un cant admirat pels intel·lectuals illencs.

El ball de bot –que es ramifica en un conjunt de danses tradicionals mallorquines com la jota, el bolero, el fandango o la mateixa–, per la seva banda, irromp a la plaça amb un ritme ternari que convida a participar-hi sense jerarquies.

Flexibles en forma i incisives en contingut, les gloses converteixen la paraula en joc, en crítica i en celebració. Al seu costat, el ball de bot recorda que la cultura popular es balla, es viu i es construeix, pas a pas, al ritme del compàs.

Quan la tradició travessa el mar

Aquesta capacitat de fer poble explica que la festa hagi sabut viatjar. A Barcelona, els Foguerons de Sa Pobla a Gràcia, celebrats des de 1992, van néixer del desig de veïns mallorquins de mantenir viva la memòria de la seva terra. Amb els anys, no només ho han aconseguit, sinó que la celebració s’ha arrelat al barri fins a esdevenir una cita imprescindible del seu calendari festiu, fidel a l’esperit original i oberta a noves complicitats.

Aquest any, la flama torna a desembarcar, amb força, a Girona. Des d’El Foment, impulsem una proposta que vol potenciar el sentit profund dels foguerons: el foc com a centre i la trobada com a valor essencial. Perquè més enllà de la celebració, Sant Antoni i els foguerons de Mallorca ens recorden que l’espurna de la festa perdura, sempre que hi hagi gent disposada a reunir-se a la plaça, fins i tot en el cor del fred hivern.