Els vasos comunicants entre CiU i ERC

Per què Convergència i Unió perd votants i, en especial, per què els perd cap a ERC és una de les preguntes de moda de la política catalana. L’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicada avui mateix, realitzada amb motiu del Debat de Política General, indica aquesta tendència.

Gairebé un 27.7% de les persones que afirmen que votarien ERC si demà se celebressin eleccions són antics votants de CiU. En l’últim Baròmetre d’Opinió Pública la tendència ja es detectava (el percentatge era de 17.7%), tot i que ara s’ha incrementat. El sondatge fets recentment indiquen també que el percentatge d’antics votants convergents que no sap què faria si les eleccions fossin demà és força notable. Per tant, el fet que CiU registri aquests resultats es deu, sobretot, a dos motius: a un grup d’antics votants convergents que no sap si els tornaria a votar i a un altre grup que està predisposat (no vol dir que ho faci) a votar ERC.

Centrem-nos en aquest últim per la seva incidència en termes polítics. Per què aquest possible canvi? És bo indicar que no existeix una explicació única que expliqui el transvasament de votants de CiU cap a ERC. De fet, podríem establir diferents idees potencials. Aquestes són: a) els votants més independentistes de CiU passarien a votar ERC, b) els votants que valoren pitjor a Duran i Lleida i el seu entorn ideològic haurien decidit canviar el seu vot cap als republicans, c) aquells votants de CiU de centre-esquerra o els d’identitat més catalana que espanyola podria ser que variessin el seu vot, d) aquells que valoren malament el govern de la Generalitat o e) aquells que consideren que ERC fa una bona tasca a l’oposició. Són explicacions que s’entremesclen, però que ens ofereixen lògiques potencials diferents.

En efecte, una anàlisi estadística (veure nota metodològica) ens indica que no totes aquestes idees són igual de certes. Ni sentir-se més català que espanyol ni voler un estat independent afecta al canvi de vot CiU-ERC. Per contra, aquells que valoren bé el líder republicà, Oriol Junqueras, tenen una probabilitat més elevada de canviar de bàndol. Tanmateix, hi ha dos factors que ressalten per sobre els altres: la valoració de Duran i Lleida i la posició ideològica de l’individu.

Valorar negativament al líder democratacristià s’erigeix com un dels factors més importants a l’hora d’explicar la fuga de vots de CiU cap a ERC, fins i tot després de controlar per les principals variables que poden estar afectant aquesta casuística. Aquells que han decidit fer el transvasament d’una formació a una altra suspenen Duran, una tendència que és particularment alta entre els que optarien per la independència. D’altra banda, els ciutadans que es defineixen de centre-esquerra i que abans votaven a CiU també tenen una alta probabilitat de marxar a les files republicanes.

Amb tot, les dades no detecten que la fuga de votants de CiU cap a ERC sigui per les preferències territorials, és a dir, si es declaren més o menys favorables a la independència o a un estat federal. El transvasament sembla que es degui més a allò que fa CiU al govern (i en el seu entorn) i, sobretot, a la coherència interna amb la qual ho fa, que no als posicionaments nacionals dels seus exvotants. Una tendència que tot apunta que no haurà desaparegut arran del sorgiment de la ja famosa “tercera via”.

-------------------------

Nota metodològica: Els gràfics mostren la probabilitat predita de canviar el vot de CiU a ERC en funció de l'autoubicació ideològica i la valoració de Duran. El càlcul sorgeix d'una regressió multinomial (les altres categories són votar CiU tant en record com intenció de vot i votar CiU en record de vot i ser indecís en intenció) que controla per altres variables sociodemogràfiqes i actitudinals. Els càlculs s'han realitzat amb el BOP del CEO de juliol del 2013.