Josep Usall: “Hem d'alimentar la població sense danyar els ecosistemes”

Caldes de MontbuiL'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) fa quatre dècades que es dedica a investigar i innovar en l’àmbit agroalimentari, que contribueix a transformar els sistemes alimentaris per aconseguir un benestar sostenible en un món cada vegada més amenaçat pel canvi climàtic. Josep Usall, director general de l’IRTA, analitza com la ciència pot servir per alimentar el futur.

Com explicaria que és l’IRTA?

— L'IRTA és un centre de recerca que té algunes característiques singulars. Una primera singularitat és que va néixer l'any 1985 amb una llei del Parlament. Som l'únic centre de recerca a Catalunya que té una llei pròpia. A més, ens agrada dir que es va aprovar per unanimitat de tots els grups parlamentaris. L’IRTA va néixer amb la idea de donar suport al sector alimentari, que encara era incipient, però que ja tenia un gran potencial econòmic per a Catalunya. L’objectiu del centre de recerca era donar suport tècnic, científic i d'innovació a aquest sector alimentari. L'altra singularitat que té és que neix com una empresa pública. La idea era treballar al costat del sector, donar-li una forma jurídica que fos propera a les empreses i que, per tant, tingués més capacitat de treballar en el dia a dia. Té un consell d'administració format per gent de l'administració pública, però també hi ha gent del sector que ens ajuda a orientar la nostra recerca. Una altra característica és que no fem ni recerca bàsica ni recerca aplicada, sinó recerca orientada a reptes. Per tant, el nostre objectiu és entendre quins són els reptes del sector alimentari a escala global i a partir d'aquests reptes veure com podem ajudar. Quan la recerca ja existeix, el que fem és adaptar aquest coneixement a la nostra realitat. Nosaltres la convertim en innovació i la posem a l'abast del sector. Fem cada any unes 600 activitats de transferència, siguin jornades, xerrades, cursos o reunions. La prioritat és que qualsevol coneixement arribi al sector. Aquestes activitats també ens serveixen per entendre els reptes i orientar la recerca. Hem de fer una recerca circular des del repte fins al coneixement.

Com ha anat evolucionant la seva missió durant aquestes quatre dècades?

— El primer objectiu era dir que aquest sector incipient era important i s'ha anat convertint en el principal sector industrial de Catalunya. El sector agroalimentari és més important que el biomèdic, el químic o que l'automoció. Això ha passat gràcies a un procés de modernització. Les prioritats, que al principi buscaven la intensificació sostenible, s’han anat transformant en temes de sostenibilitat. S’han de produir molts aliments, de qualitat i saludables, però hem de fer que la producció sigui sostenible perquè es pugui continuar realitzant. Per tant, s'han introduït molt temes de sostenibilitat, digitalització i noves tecnologies per posar al dia tot aquest sector i modernitzar-lo.

Com és l'alimentació dels catalans?

— La nostra alimentació és de les millors que hi ha al món. Els catalans mengem bé. És una alimentació basada en la dieta mediterrània. És veritat que amb els anys s’ha anat perdent part d'aquesta riquesa perquè els hàbits de vida de la gent han canviat. Mengem menys a casa, dediquem menys temps a cuinar i volem menjar el mateix producte tot l'any. Hauríem de fer un esforç de conscienciació de la importància de recuperar alguns valors d'aquesta dieta més equilibrada i més rica que tenim a casa nostra. Però en general, l’alimentació no és dolenta.

Com afecta el canvi climàtic?

— El canvi climàtic és importantíssim per dos motius. Un, perquè el sector agroalimentari està al carrer i, per tant, les alteracions dels canvis climàtics tenen un impacte directe. Per tant, hem de treballar molt amb adaptació a aquest canvi climàtic. La biologia de les plantes es modifica i conreus que abans es podien plantar ara ja no. Tenim poca aigua, i hem de treballar per utilitzar-la de forma eficient.

On hem de posar l'accent? En el consumidor, en els productors o en els governs?

— Si mirem la cadena de producció d'aliment, des de la producció fins al consum, veiem que hi ha tres elements que són molt importants. Un és el malbaratament dels aliments. Si tu produeixes un aliment i no s'acaba consumint, vol dir que aquesta producció serà totalment insostenible. Hem d'aconseguir que el consumidor estigui millor informat perquè ens ajudi a reduir al malbaratament. Un altre element important de la cadena és el moment de la producció i estem treballant molt per veure com podem produir el màxim d'aliments amb el mínim de producció. Un altre element important amb aquesta sostenibilitat són els productes que anem afegint a l'aliment. Penso en el plàstic, la caixa i la bossa. Tot això va sumant insostenibilitat al sistema. Hem de millorar tots els processos si volem tenir una alimentació sostenible.

La informació del consumidor és bona?

— Pel que estem veient, el consumidor continua estant bastant poc informat. Arriba tanta informació que costa molt d’entendre. Hi ha una part de la població que està molt conscienciada, però no tota. La informació que arriba també és molt variada. Tenim massa informació i això complica molt que la gent entengui què s'està fent. Per això des del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació s'estan impulsant unes proves pilotades a les escoles per introduir unes assignatures al voltant de l'alimentació perquè la gent entengui què vol dir alimentar-se bé i que hi ha productes que són de temporada. Si vols menjar el mateix producte tot l'any, vol dir que vindrà de fora.

Hi ha moltes fake news al sector?

— Moltes. I conceptes que no existeixen. Sentim a dir que la carn roja és cancerígena o que és culpa del canvi climàtic. Són informacions que no són verídiques, però que la gent repeteix. Tots som molt susceptibles amb el que mengem. Aquí tenim molta feina, les administracions i els centres de recerca, per donar informació veraç perquè la gent entengui la realitat.

Com canviarà l'alimentació durant els pròxims anys?

El que estem veient és que hi ha una doble tendència. Hi ha una tendència d'una part de la població més aviat petita que vol tornar a l'origen, a cuinar aliments de proximitat a casa. Al costat de qualsevol supermercat hi ha tres o quatre verduleries. Això no s'està perdent. Hi ha aquesta necessitat d'aquest producte de proximitat, però és veritat que hi ha una gran quantitat de població que se'n va dels pobles a les ciutats. El fet de viure en una gran ciutat canvia la dinàmica. Aquests aliments ja venen preparats. Apareixeran nous aliments i molts d'aquests venen d'altres llocs. Quan parlem d'insectes o d'algues, ja són habituals en altres llocs del món. El que estem fent és incorporar altres fonts de proteïna que ja existeixen i les estem incorporant a la nostra dieta. Això costarà una mica, però s’anirà globalitzant. Menjarem insectes, potser no directament, però la farina feta amb aquests insectes és molt rica amb proteïna i està bona. Al mateix temps, hem de mantenir les nostres arrels i seguir apostant per la gastronomia tradicional, que contempla una gran font de nutrients i proteïnes i, a més, ens lliga al territori.

Quins projectes està desenvolupant l'IRTA per adaptar-se als canvis constants que experimenta el nostre entorn?

La innovació i la transferència de coneixement que impulsa l’IRTA és clau per garantir el futur del nostre sector cap a models productius més sostenibles i que generin prosperitat, riquesa i cohesió territorial. Gràcies al coneixement científic, es pot apostar per programes de millora genètica. Un cas molt clar és el de la poma Stellar, la primera varietat primerenca al món adaptada específicament a climes amb estius càlids. Un altre cas és el de la producció d'ostres adaptades al Delta de l’Ebre més resistents als canvis de temperatura i als patògens.

El seu propòsit busca contribuir a transformar els sistemes alimentaris per un futur de benestar sostenible.

— Aquest terme, el d’una única salut, és important. El nostre eslògan parla de ciència per alimentar el futur. El concepte és generar aquest coneixement que serveix perquè el sector sigui més efectiu. Pot produir millors aliments i de més qualitat, però l'objectiu final és que la població es pugui alimentar més bé. Però no només ens volem alimentar i pensar en el futur, sinó que volem que sigui sostenible. El benestar és molt important perquè tu pots fer una producció que sigui sostenible, però això no vol dir que generis un benestar. La idea és generar un benestar equilibrat. Per això amb aquest concepte d'una sola salut, també fem referència a un sol benestar, que va lligat a l'ecosistema. L'equilibri és molt important. Quan produïm un aliment l'estem fent a l'ecosistema, però després serveix per alimentar la població. Hem de continuar alimentant la població sense danyar els ecosistemes que al final són els que ens donen aquest espai d'equilibri. Això conceptualment és un canvi important.

Quins són els reptes de futur més importants?

— A l’IRTA tenim cinc grans reptes per als pròxims anys. Un que ens afecta a tot el sistema de recerca és el tema del talent. Si vols fer una bona recerca, necessites tenir gent talentosa. L'IRTA té una característica bona que està repartida per tot el territori. Això és bo, però és molt difícil que la gent s’hi vulgui moure. L'altre repte són les infraestructures, que han de ser de primer nivell. El tercer gran repte que tenim és fer arribar aquest coneixement a tots els actors. Des de les administracions, que han de tenir clar que les decisions polítiques s’han de prendre d'acord amb resultats científics, fins al sector productor i a la societat. El quart és si volem afrontar els reptes del futur, hem d'entendre què passarà. Ara estem veient els reptes actuals, però hem de començar a preveure què passarà en el futur. Per tant, hem de fer recerca de coses que potser semblen una mica innovadores i estranyes, però que d'aquí a uns anys seran molt importants. L’últim repte és que, si volem arribar a tota la cadena de valor, hem de promoure que les empreses petites o mitjanes puguin funcionar. Estem treballant tot el tema d'emprenedoria per ajudar aquestes empreses que hi ha repartides arreu del territori.

Què es pot fer per millorar la digitalització del sector?

— Les tecnologies poden ajudar a aconseguir molts d'aquests objectius. Les empreses estan avançant molt ràpidament en intel·ligència artificial i en digitalització. Al sector alimentari li costa introduir aquestes noves tecnologies, però hem d'ajudar a apropar-lo. Nosaltres hem vist que és important que aquestes tecnologies s'adaptin a la realitat local. Nosaltres testem les noves tecnologies per poder provar si funcionen i demostrar al productor com s'utilitzen.

Quina és la seva estratègia d'aliances?

— Un dels temes que hem vist és que has de tenir una visió holística perquè ara tot està molt interrelacionat. És molt important tenir la connexió amb els altres agents de recerca, però no només del nostre entorn sinó del món. Es fa recerca molt bona i no té sentit que repetim coses que ja ha fet algú altre. Si hi ha un coneixement que existeix, parlem amb ells i l’adaptem a la nostra realitat. En el món de la recerca la gent és molt oberta, i està disposada a compartir experiències.

Catalunya està preparada per exportar tecnologia i talent?

— A Catalunya fem una recerca molt bona. Publiquem molt i tenim impacte, però en general ens hem oblidat de traslladar aquest coneixement a la innovació. A l'IRTA, en aquest sentit, anem una mica avançats amb aquesta idea de buscar generar coneixement, que tingui impacte. Quan anem pel món, el nostre centre de recerca és una referència en el sector agroalimentari. Estem ben posicionats.

Què hem d’esperar de l'agricultura 4.0?

— Les noves tecnologies aniran entrant i això farà que el tipus de perfil sigui diferent. A la gent gran li costa més, però les noves tecnologies faciliten la vida dels nous productors. Si parlem de sostenibilitat, les noves tecnologies fan que utilitzem molta menys aigua. És una eina important per a la sostenibilitat, però també és una eina important per a les noves generacions perquè es puguin incorporar en aquest sector. Un problema que tenim és el tema dels relleus generacionals. Jo crec que poden ser unes eines que ajudin al fet que aquestes noves generacions puguin treballar en aquest sector.

Quines especificitats té la viticultura?

— És un dels grans sectors de l'agricultura de Catalunya i l'IRTA el té com a prioritat dins del pla estratègic. Tradicionalment, a Catalunya hi ha hagut molta viticultura, però la recerca que se n'ha fet ha estat poca. Hem decidit fer un gran esforç amb aquest tema i augmentar la nostra capacitat de recerca al voltant de la viticultura. El canvi climàtic i l’aigua són dos dels grans problemes que té.