UPC: DIA MUNDIAL DE LES NENES

“Si vols, pots. La situació millora i seguirà fent-ho a mesura que vegem dones directores i amb càrrecs de responsabilitat”

Entrevista a Núria Salán i Clara Prats, investigadores de la UPC, i Àngela Niubó, estudianta de la UPC

Com valoreu el programa Aquí STEAM UPC, en què participeu amb xerrades i tallers, per atraure talent femení als estudis d’enginyeria i tecnologia?

Núria Salán: Quan era petita creia que seria la segona científica. Marie Curie i després jo [riu]. Hi segueix havent una falta de referents científics i tecnològics femenins, i créixer amb la idea que seràs la primera o l’única d’aquella professió és un fre. Per això és tan potent que una referent jove com la Clara, lluny d’una imatge avorrida o trista, es presenti en escoles i instituts com a científica explicant a què es dedica.

Clara Prats: La tasca és imprescindible i de llarg recorregut. Ara sembrem les primeres llavors i de mica en mica donaran fruit.

Com et decideixes a formar part de l’Associació Young IT Girls?

Àngela Niubó: Unes companyes em van comentar que existia i que feien activitats a escoles per mostrar referents científics i tecnològics femenins a les nenes. Jo des de petita tenia clar que m’agradava la tecnologia i vaig tenir el suport de la família, però no tenia cap model.

Què passa quan mostreu referents femenins?

N.S.: Hi ha noies que m’escriuen dient que s’han atrevit a fer carreres minoritàries per a les dones. Nenes, i també nens, m’han dit que els sembla injusta la invisibilitat d’inventores i científiques. També hi ha famílies que s’adonen que, sense voler, frenen les filles per protegir-les d’entorns en què seran minoria.

A part d’aquesta aposta de la UPC, què més cal perquè les noies triïn carreres cientificotècniques?

C.P.: Els referents científics i tècnics no estan a l’ordre del dia, i els femenins encara menys. S’han fet apostes de país per la ciència i la tecnologia d’excel·lència, però no tenim una base d’investigació i desenvolupament ni de transferència de tecnologia, que són imprescindibles.

N.S.: Les línies d’acció política busquen resultats immediats, però quan es tracta de motivar vocacions de nenes cal més temps, perquè no trien la carrera fins als 18. Calen apostes de futur: apropar la tecnologia a la societat mostrant els beneficis que ens genera. Els futurs mestres han de tenir una formació tecnològica i científica, i la tecnologia també hauria de ser un contingut transversal des d’infantil i primària, no una assignatura aïllada.

A.N.: La divulgació és bàsica. Sempre veiem científics i homes que fan grans descobriments, però falta visibilitzar les dones i que se’n parli molt més a l’escola. També s’ha d’animar les noies perquè es decideixin a fer aquestes carreres encara que hi hagi poca presència femenina.

¿Clara, ets conscient que amb la pandèmia del covid ets un referent per a moltes noies?

C.P.: Des del grup de recerca hem apostat per donar a conèixer la nostra feina i ajudar a entendre què està passant. Al marge de si som dones o homes, la ciència ha d’estar present i la pandèmia ha ajudat a visibilitzar la importància de la recerca. El punt d’inflexió de la meva visibilització com a dona científica va ser una entrevista per videoconferència a LaSexta en què em va interrompre el meu fill, em vaig convertir en una mena d’heroïna de les mares treballadores. He sigut conscient que podia ser un referent. A vegades m’entrevistaven per cobrir la quota femenina: les quotes són necessàries per ajudar a visibilitzar les dones, però m’agradava pensar que amb aquella intervenció podia despertar vocacions de futures científiques.

N.S.: La visibilitat és essencial perquè la societat et vegi, et consideri i es pugui posar en valor el que fas.

¿Us trobeu amb limitacions en el vostre dia a dia professional?

C.P.: No he tingut la sensació que ser dona en un entorn tan masculí com la física hagi sigut un problema. Ser dona mai m’ha limitat, excepte quan ha arribat la maternitat. La promoció acadèmica i científica és una carrera de fons i la maternitat passa factura.

N.S.: El sentiment de culpa és habitual entre les mares, però ens l’hem de treure. Com la síndrome de la impostora: arriba un moment en què et qüestiones si ets una bona professional. Si tan poques dones es dediquen al que jo faig, potser és que estic fent el que no em toca.

Què diríeu a les noies que llegeixin l’entrevista?

N.S.: Si vols, pots. La situació millora i seguirà fent-ho a mesura que vegem dones directores i amb càrrecs de responsabilitat. Quan el rector de la UPC aposta pel talent femení, com ho fa, és un missatge poderós. Cal que les famílies se sentin orgulloses de les filles que fan ciència i tecnologia perquè són necessàries per canviar el món, i ho hem de fer entre totes i tots.

A.N.: Sobretot, que no es donin per vençudes. Potser al principi tens clar què vols estudiar, però arriba un punt en què dubtes si has triat bé. És un sentiment comú també amb els companys. Que segueixin endavant!

Els perfils

Núria Salán Ballesteros és doctora en Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), de la UPC, i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT-IEC). Premi Mujer y Tecnología de la Fundación Orange (2017) i Premi Dona TIC en la menció especial Dona TIC Divulgadora (2019).

Clara Prats Soler és doctora en Física, professora de l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB), de la UPC, investigadora del Grup de Recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos i coordinadora de la línia de recerca en covid-19.

Àngela Niubó, estudianta de 4t curs del grau en Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), de la UPC, i membre de l’Associació Young IT Girls.

El + vist

El + comentat