“No hem volgut fer exclusivament grans competicions internacionals, sinó també enfortir el teixit esportiu de la ciutat”

Entrevista a Josep Monràs, alcalde de Mollet del Vallès, Ciutat Europea de l'Esport 2017

En el balanç del 2017 de Mollet del Vallès s’hi inclou el fet d’haver sigut Ciutat Europea de l’Esport, un títol que ha compartit amb altres seus que van tenir com a Capital Europea Marsella. La iniciativa, d’ACES Europe, ha situat la ciutat vallesana al mapa arran de les més de seixantena d’activitats que va programar l’últim any amb la complicitat del teixit esportiu del municipi i dels acords firmats amb institucions com el Futbol Club Barcelona i la Unió de Consells Esportius de Catalunya, entre d’altres. Segons explica l’alcalde de Mollet, Josep Monràs, van més enllà de la promoció de la pràctica esportiva, ja que també s’emmarquen en els plans municipals de promoure valors socials i hàbits de salut.

Què va suposar per a Mollet la seva proclamació com a Ciutat Europea de l’Esport 2017?

Era un punt culminant, la cirereta del pastís a la feina que des de fa molts anys duem a terme a la ciutat, no només des del mateix govern municipal, sinó també des de les entitats esportives. Això ha sigut un orgull per al conjunt del moviment esportiu de la ciutat i ens ha permès treballar nous projectes i aglutinar-ne i catalitzar-ne d’altres.

Com ho han viscut les entitats esportives de la ciutat?

Amb l’anunci de la presentació de la candidatura, les entitats se’n van fer partícips immediatament, ja que la candidatura que vam presentar per optar a ser Ciutat Europea de l’Esport no era només del govern de Mollet, sinó de la mateixa ciutat. De fet, al projecte presentat hi estaven reflectides les activitats que elles mateixes desenvolupen i ens vam posar a treballar de manera conjunta per organitzar-ne ad hoc per aquesta commemoració. Vam compartir un objectiu: no hem volgut fer només grans competicions internacionals, sinó també enfortir el teixit esportiu de la ciutat, consolidar-lo amb alguns projectes de més gran abast i mirar d’incrementar la pràctica esportiva de lleure entre els ciutadans de Mollet del Vallès.

Com ha valorat la ciutadania els actes organitzats?

La resposta ha sigut molt positiva. A més, la participació ha sigut molt alta tant a nivell de la ciutat, de la comarca, de la província, de Catalunya i de més enllà, ja que, per exemple, vam organitzar un torneig de futbol que va comptar amb equips vinguts del Japó i del Regne Unit, entre d’altres. Tot això ens ha permès fer un pas endavant en la internacionalització de les activitats proposades, però cal recordar que un dels objectius era incrementar la pràctica esportiva entre la població i ho hem fet a través d’un acord establert amb els mitjans de comunicació locals per incentivar-la.

En què consisteix aquesta campanya d’incentivació?

Segons una enquesta duta a terme fa un temps, al voltant del 40% de la ciutadania de Mollet, d’una manera o d’una altra, fa alguna activitat física. Per mirar d’incrementar aquest percentatge, hem posat en marxa el projecte 10.000 passes, camina per tu!, per mirar d’incentivar la població a moure’s i assolir aquest repte de fer 10.000 passes diàries a través de caminades solidàries per cuidar la salut cardiovascular.

De fet, un dels motius que van fer que ACES Europe triés Mollet va ser perquè és una ciutat que promou l’esport com a instrument de salut. Com treballa el consistori les polítiques esportives del municipi i en relació amb la salut?

Un exemple, que esperem que la Generalitat pugui traslladar a les seves polítiques sanitàries de país, és que hem establert un acord amb el Servei Català de la Salut perquè a través dels centres d’atenció primària es pugui fer una recepta d’activitat física. És a dir, hi ha pacients amb malalties com ara la diabetis o l’obesitat o amb patologies cardiovasculars, que amb una pràctica esportiva continuada no tindrien necessitat de receptes farmacològiques. De fet, hi ha estudis que demostren que un euro invertit en activitat física pot arribar a significar un estalvi de cinquanta euros en despesa farmacèutica. Llavors, els CAP de Mollet feien aquesta recepta i els serveis municipals de l’Ajuntament fèiem una tutela d’aquests ciutadans amb recepta esportiva perquè veiessin els beneficis d’aquesta pràctica.

I ara, des de la seva experiència, què aconsellaria a Sant Cugat, proclamada Ciutat Europea de l’Esport 2018?

A la Mercè Conesa, amiga i alcaldessa de Sant Cugat, que em va donar suport des de la Diputació de Barcelona, no cal recomanar-li res. Ella coneix el moviment esportiu de Sant Cugat i estic convençut que farà un gran projecte també com a Ciutat Europea de l’Esport. Cadascú ha d’adaptar aquest reconeixement a la seva pròpia realitat, ja que dues ciutats mai són iguals. La Mercè sap que té tot el meu suport personal i institucional.

Més continguts de