Josep de Moragues, general austriacista: "Aplicaré en quant puga per lo logro d'operacions encaminades a la llibertat de la pàtria"
El militar va ser capturat per les tropes borbòniques quan intentava fugir. El seu cap va ser exhibit durant 12 anys en una gàbia al Portal de Mar com a escarni públic
Josep de Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 1715) va tenir un final macabre el març del 1715. Ho descriu Gregori Matas en una carta, adreçada al ministre de Felip V, Manuel Vadillo: "Se sentenció a Moragues a ser arrastrado vivo por las calles con un caballo, a ser degollado, y hecho cuartos, puesta su cabeza en una jaula encima de la Puerta del Mar". Amb aquest espectacle, com informava Matas, es volia atemorir els barcelonins: " Ha sido grande el terror que aquellas sentencias han imprimido en los corazones de los más obstinados ".
La testa d'un dels herois del 1714, malgrat les súpliques de la seva vídua, es va exhibir durant 12 anys. El 15 de febrer de 1727, la Cort de Madrid va decidir retirar-lo: " Hà convenido el rey en que se recoja la Cabeza de su difunto marido, que dice se halla todavía pendiente en la Puerta de la Mar de esa Capital, y me manda S.M. participarlo à V.E. para què expida la orden conveniente à su cumplimiento, pero que se recoja la referida Cabeza sin publicidad, ni ruido, y que avise V.E. de haberse así ejecutado " .
Moragues es va fer càrrec de la defensa de la frontera del nord des del 1707 fins al 1713. Va persistir malgrat la manca de recursos. S'enfadava davant les traves burocràtiques i els enganys. El 22 de juliol del 1713 va escriure una carta a Villarroel. L'informava de tot allò que necessitava: "Suplico a vostra excel·lència se serveixi socórrer amb tota puntualitat aquella plaça, que té una gran importáncia. Els dos comuns d'aquesta ciutat i capítol m'han eviat síndics que s'han ofert a esmerar l'una i l'altre en allò que condueixi al major servei de vostra excel·lència, i havent-los jo explicat la total falta que té aquesta plaça de mantenir-se, assenyaladament de pa, m'han respost que no podien al present subvenir-la; crec que aquests senyors, com l'any 1711, quan passà per aquí l'enemic, que de semblants paraules me'n pastaren moltes i les obres foren poques, ara me'n puc esperar menys perquè en els dos comuns hi ha persones molt mal afectes, entre elles algun cònsol i tres capitulars, i temo que aquesta oferta vagi encaminada perquè ells puguin, amb els seus sequaços, aconseguir millor la seva mala intenció, i que succeeixi el mateix que a Berga".
El segrest de la família
Moragues va resistir a la fortalesa de Castellciutat fins al 28 de setembre del 1713. En no rebre reforços de Barcelona va capitular i es va retirar a Sort per recuperar-se d'una malaltia. Però les tropes borbòniques no van respectar els acords signats amb Moragues. Davant l'incompliment, el general, a principis del 1714, va reprendre la lluita a la zona del Pallars i la Cerdanya i va intentar recuperar Castellciutat. Com a represàlia, els Borbons van segrestar la seva família.
El juny del 1714 el marquès del Poal va rebre ordres de socórrer Barcelona. Es va decidir que el general Moragues, amb les seves tropes, es fes càrrec de la defensa de les terres interiors. L'1 d'agost del 1714 va escriure als consellers de Barcelona: "No ometo participar a V.E. Fid. com havent tingut l'avís per lo Marquès del Poal que l'enemic passava amb un fort destacament a introduir algun socorro a Berga, accelerí les marxes amb lo meu destacament caminant nit i dia, però havent tingut l'enemic la notícia de la mia marxa, se despatxà luego prenent son retorno a Vic guanyant amb tota presura lo terreno que jo li anava a ocupar per la qual causa havent tingut avís que havia romput al Marquès me resolguí a apressurar amb la cavalleria la marxa deixant la infanteria, que per trobar-se atropellada, i per una contramarxa que hagué de fer, no pogué seguir, arribí dia 8 al matí a Prats de Lluçanès. De quant obraré i executaré ne donaré part a V.E. Fid. assegurant-li que em desvetallaré i aplicaré en quant puga per lo logro d'operacions encaminades a la llibertat de la Pàtria i servei del Rei". Va lluitar fins al 18 de setembre del 1714. El 21 de març del 1715 va ser capturat quan intentava fugir de Catalunya.
