Els alumnes de màster, en xifres: qui són, què estudien i on es matriculen?

"El màster em va ajudar a especialitzar-me com a veterinari dins de la branca de la qualitat alimentària i a obtenir una visió realista del món empresarial", recorda Ismael Andrés Ramos, titulat del Màster Universitari en Qualitat d'Aliments d'Origen Animal que ofereix la Universitat Autònoma de Barcelona. "Malgrat la meva llarga experiència treballant en el sector esportiu, necessitava estar més al dia en matèries que són molt importants per la meva feina, com la fiscalitat, les finances i la comptabilitat", comparteix Montse Pujals, que va cursar el Màster en Direcció d'Empreses de l'Esport a la Universitat de Barcelona.

Són tan sols dues veus de les desenes de milers de persones que, en les darreres dècades, han decidit matricular-se en un màster. La xifra, de fet, s'ha multiplicat gairebé per dotze: si el curs 2006-2007 tan sols s'hi van apuntar 4.393 alumnes, des del curs 2021/2022 en són més de 50.000 cada any. "El nombre d’estudiants matriculats als màsters de les universitats catalanes s’ha incrementat i la progressió és clarament ascendent", corrobora a l'ARA Victòria Girona, directora general d'Universitats de la Generalitat. De fet, apunta que els registres de matriculació prepandèmia ja s’han superat: hi ha hagut un augment global del 6,5% en el sistema universitari de Catalunya des del curs 2019-2020. En el darrer curs, 2024-2025, l'indicador va marcar un rècord: 51.882 estudiants matriculats a màsters universitaris oficials. Mai n'hi havia hagut tants.

Els àmbits que creixen

Entre els motius que arrosseguen l'alumnat cap als màsters hi ha el d'aprofundir o d'especialitzar-se en aspectes concrets estudiats al llarg del grau; el de desenvolupar noves competències professionals; el de complementar la formació universitària amb una àrea de coneixement, o simplement, el de saciar la curiositat. "Els àmbits de coneixement més destacables darrerament en el cas dels màsters universitaris han estat el de la intel·ligència artificial, el de la gestió i anàlisi de dades, el de la ciberseguretat, el de biociències i el de semiconductors i disseny microelectrònic", exposa Girona.

També generen molta demanda els màsters que habiliten per a l’exercici de professions regulades. "En aquest sentit, destaca el Màster en Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (MUFPS), per al qual s’ha previst un increment de places per respondre a les necessitats del sistema educatiu de Catalunya i per aprofitar la presència de la UOC com a universitat no presencial de Catalunya", apunta la directora. També en cita un altre: el Màster Universitari en Psicologia General Sanitària. "Incrementarà la seva oferta a Catalunya en modalitat no presencial o semipresencial, a través de la col·laboració de la UOC", detalla.