Aprendre per ensenyar a aprendre
En el camp de l’educació proliferen els màsters oficials i les titulacions pròpies de les universitats catalanes per ajudar a formar els millors especialistes Escollir itineraris amb el millor aterratge laboral i anticipar-se a les necessitats del futur és un repte tant de la universitat com de la societat
Sembla que per ser mestre o metge no n’hi ha prou aprenent a ser-ho sinó que cal una vocació professional prèvia.
Així deu ser, perquè cada any entre els estudis més demanats en les preinscripcions universitàries entre les deu primeres hi ha les carreres de medicina i educació infantil. Són itineraris acadèmics que no comparteixen àrea de coneixement ni coincidències en el mercat laboral però són figures socialment imprescindibles.
L’educació és un àmbit d’estudi que es pot trobar en gairebé tot el sistema universitari català. Per exemple, estudiar Educació infantil es pot fer a les universitats de Barcelona, l’Autònoma, la de Girona, la de Lleida, la Rovira i Virgili, la Ramon Llull, la de Vic, la UIC i l’Abat Oliva. Són estudis molt arrelats al sistema universitari català, amb múltiples itineraris.
Màsters per a docents
Per exercir de professor a ESO, batxillerat, formació professional o a escola d’idiomes cal, com a requeriment, un màster que ha estès l’oferta en la majoria d’universitats catalanes. Però no només és en aquesta línia d’acreditar-se per a una professió regulada que trobem titulacions pensades per al professorat.
La Universitat de Barcelona destaca per l’oferta en màsters per a futurs professionals de l’ensenyament. Una de les titulacions que criden més l’atenció per la seva especialització és el màster en Educació en Territoris Rurals, un programa interuniversitari entre la UB i la URV. Roser Boix, la coordinadora del màster i degana de la Facultat d’Educació de la UB, justifica la necessitat d’uns estudis com aquests per “donar eines als mestres per actuar en escoles amb grups heterogenis, un valor pedagògic que cal saber aprofitar”. Boix, que ha fet la seva carrera com a docent en escoles rurals, creu que aquests plantejaments “aposten per les metodologies actives i participatives” i permet adquirir “visions transversals” i assegura que cal transmetre la idea als mestres que “en entorns rurals cal conèixer la realitat i el context on s’és per adapar-s’hi”. Aquest tipus de cursos tenen una forta demanda no només en professionals d’aquí sinó també d’Amèrica del Sud.
Educació i inclusió
L’oferta de màsters es complementa amb titulacions pensades per a la gestió educativa, com la Direcció i Gestió de Centres Educatius, que es pot fer a la UB o a la UAB, o el màster interuniversitari Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura, ofert entre la UB i la UAB. També n’hi ha d’encarats a gestionar serveis socioeducatius i socials, com els Estudis Avançats en Exclusió Social (UB), la Prevenció i Gestió de Riscos a la Comunitat (EPSI-UAB i Fundació Pere Tarrés a través de la URL) o Gestió i Avaluació de la Intervenció per a la Transformació Social (UdL). Igualment, en aquest terreny també es poden trobar propostes molt innovadores vinculades a la recerca educativa -Investigació i Canvi Educatiu (UB) o Recerca en Educació (UAB)- i innovacions pedagògiques -Educació en Valors i Ciutadania, Educació Interdisciplinària de les Arts (UB) o Pedagogia Montessori (0-6 anys) i Innovació en Didàctiques Específiques (UVic-UCC).
Màsters propis
A més, cada universitat posa a disposició dels futurs mestres una àmplia amalgama de titulacions de màsters propis (no subvencionats i amb un títol propi expedit per la mateixa universitat) molt orientats a l’especialització professional que poden cursar-se amb modalitat online, semipresencial o presencial, entre els quals destaquen el de Comunicació i Educació (UAB), Llibres i Literatura Infantil i Juvenil (UAB), Filosofia 3/18 (UdG), Disseny i Didàctica del Lleure Infantil (UB), Neuroeducació (CIFC-UVic), Educació i Teràpia Psicomotriu (URV), Musicoteràpia (UB) o Rehabilitació Psicosocial en Salut Mental (UAB).