Captant talent

Sentim a parlar de la fuga de cervells, talent que es perd, joves formats al nostre sistema universitari que no troben oportunitats laborals i es veuen obligats a marxar. Hi ha dades que ho corroboren, com la pèrdua del 10% d’investigadors entre el 2010 i el 2014 a l’Estat o que el nombre d’expatriats segueix creixent cada any (un 4,4% el 2016) des de l’inici de la crisi. Tothom coincideix en la importància de la mobilitat estudiantil quan es tracta de formar-se i que després el mercat pugui absorbir aquests professionals. Però no tot són males notícies.

L’oferta de les universitats permet atraure talent, un contrapunt que s’evidencia amb els alumnes d’altres països que es matriculen a màsters i postgraus. Representen el 30% i, en funció dels àmbits, els percentatges s’incrementen considerablement. Incorporar terceres llengües a la docència, la col·laboració interuniversitària, adaptar-se a les necessitats del mercat i comptar amb l’aval de la Unió Europea són algunes de les eines que contribueixen a obrir mercat.

Connexions Erasmus Mundus

Els màsters Erasmus Mundus s’han convertit en una marca associada al talent que dona visibilitat a les universitats. Per a Gemma Beltran, coordinadora acadèmica del Wintour (Erasmus Mundus Master on Wine Tourism Innovation), de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’etiqueta Erasmus Mundus és sinònim d’una alta demanda per part d’alumnes amb bons expedients i molt talent. El màster, que ha fet la primera edició aquest curs, ofereix una formació multidisciplinària, combinant enologia i turisme, que fins ara no proporcionava cap màster. “Acabem de començar i no sabem si el mercat local absorbirà aquests professionals tan ben preparats, però el que tenim clar és que, amb 25 estudiants de 19 nacionalitats diferents i tres universitats implicades, la xarxa de contactes acabarà col·laborant. A més, coneixen la zona, els productors i el seu potencial”, explica Beltran.

Fa deu anys que la Universitat de Girona (UdG) està treballant en la mateixa línia oferint l’European Master in Tourism Management (Emtem). El seu coordinador, Jaume Guia, assegura que el màster atrau talent: “La mitjana de nota d’entrada de cada grup és 8,8 sobre 10. Rebem unes 500 sol·licituds, de les quals en seleccionem entre 30 i 35. Entre els 34 estudiants d’aquest curs tenim 24 nacionalitats, i aproximadament la meitat són de fora de la Unió Europea”. Treballen la diversitat intencionadament, mai hi ha més de quatre estudiants de la mateixa nacionalitat, forma part del procés d’aprenentatge. Entenen que en una indústria tan globalitzada com el turisme és necessari tenir diferents perspectives. “El que aprenen els estudiants més enllà de l’aula, convivint durant dos anys en tres o quatre països, amb gent de totes les cultures, els situa en un nivell d’aprenentatge difícil d’aconseguir”, considera el coordinador.

La diversitat cultural i el perfil multidisciplinari que hi ha a l’aula, amb estudiants de graus de turisme, sociologia, polítiques, administració i direcció d’empreses o relacions internacionals, permeten plantejar pedagogies innovadores. L’únic inconvenient són les dificultats burocràtiques perquè els originaris de països no comunitaris s’incorporin al nostre mercat laboral. Jaume Guia està convençut que hi ha empreses i organitzacions locals que estarien interessades a incloure aquests nous professionals a les seves files, però, a diferència d’altres governs, com els d’Holanda, Alemanya o Singapur, amb polítiques dissenyades per facilitar l’entrada de talent, aquí hi ha una falta de legislació que ho faciliti.

Les terceres llengües obren fronteres

És previsible que persones relacionades amb el turisme apostin per la mobilitat, però no és l’únic sector. En l’àmbit de la recerca, està previst que l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) aprovi aviat el Master of Multidisciplinary Research in Experimental Sciences, coordinat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i potenciat a través del Barcelona Institute of Scient and Technology (BIST), que aglutina alguns dels principals centres de recerca de Catalunya. Està pensat per a qui vulgui fer carrera científica en biomedicina, química, física o nanotecnologia i tingui un especial interès a fer el doctorat en alguna d’aquestes disciplines. L’objectiu és dotar els estudiants d’habilitats i recursos per avançar en un entorn cada cop més multidisciplinari com el de la recerca.

Impartir docència en anglès funciona per atraure talent internacional. Des del 2012, el màster en bioinformàtica de la Universitat Autonòma de Barcelona (UAB) dona resposta a un sector amb molta demanda. El seu coordinador, Antonio Barbadilla, reconeix que el fet de tenir poques places els dona gran capacitat de selecció per quedar-se els estudiants amb millors expedients: “Gairebé la meitat dels alumnes són estrangers (europeus, asiàtics i americans). Són bons, i troben feina de pressa en el camp de la bioinformàtica perquè hi ha demanda d’aquest perfil específic. Als graus típics de biociències els falta formació en bioinformàtica. Aquest curs hem tingut 29 alumnes i hem rebut 80 ofertes de feina”. Les primeres universitats a oferir el màster en bioinformàtica van ser la UAB i la UPF, però ja hi ha més universitats que donen resposta a aquesta necessitat formativa.

Les àrees que tradicionalment compten amb un percentatge d’internacionalització més elevat són ciències de la comunicació, traducció i interpretació i, especialment, economia i empresa. Laura Guitart Tarrés, vicedegana acadèmica de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB), considera que la captació de talent en el terreny dels màsters és més important que en els graus. “Són programes més especialitzats i, sobretot si són en anglès, obren més portes, tot i que quan són en castellà també atrauen gent del mercat sud-americà, que té molt potencial”, apunta la vicedegana.

Des de fa 5 anys, la UB imparteix el màster en economia, acreditat amb excel·lència i amb docència 100% en anglès. És una via natural d’accés al programa de doctorat en economia, per això, quan detecten estudiants bons, els interessa que segueixin amb el doctorat i iniciïn una carrera a més llarg termini a la universitat. Una de les novetats per al curs que ve és el màster International Business, també en anglès i que preveuen que comptarà amb unes xifres d’internacionalització elevades.

Mostrar el talent nacional

Sovint, quan es tracta de formació semipresencial o online, la majoria dels alumnes del màster o postgrau ja estan en actiu, per tant, el mercat laboral català no els incorpora perquè segueixen amb la seva feina. Tot i així, per a Laura Vidaña, coordinadora del màster en atenció integral i centrada en la persona en àmbits d’envelliment i discapacitat de la Universitat de Vic (UVic), aquesta formació en concret, que compta amb tres presencialitats (Vic, Barcelona i Sant Sebastià) repartides al llarg del curs, permet que alumnes de tot l’Estat visitin centres que són referents en l’atenció centrada en la persona a Catalunya. “És una manera de veure bones pràctiques, de conèixer els nostres recursos i de tenir a l’abast professionals d’alt nivell”, explica la coordinadora.