Les especialitats mèdiques que venen

El mes de març passat, en el marc de Futura, es va fer evident que les ciències de la salut i l’àmbit digital representaven el 50% dels nous màsters per al curs 2022-23 que es presentaven al saló. Són dos àmbits que van de bracet en un dels màsters més ambiciosos que el sistema universitari posa en marxa aquest any: el de Ciència de Dades Biomèdiques. Ha estat impulsat per Bioinformatics Barcelona (BIB) i hi participen set universitats –la Rovira i Virgili com a coordinadora i la UPC, la UB, la UAB, la UdG, la UdL i la UVic-UCC–, hospitals de tot el sistema sanitari català i empreses del sector biomèdic i/o farmacèutic.

Millora de la qualitat assistencial

A l’hora d’explicar com beneficia l'assistència sanitària recopilar i analitzar dades, els coordinadors acadèmics del màster, Maria Vinaixa i Sergio Gómez, apunten que “el registre digital de dades derivades de l’activitat assistencial és avui dia una realitat que genera quantitats massives de dades [big data]”. Aquests registres s’emmagatzemen en la història clínica digital de cada pacient i permeten disposar “d’una quantitat de dades clíniques individuals sense precedents”. A parer seu, “la medicina del futur passa per gestionar, integrar i analitzar aquesta informació clínica i establir-ne la relació amb les característiques dels pacients a nivell molecular”. “De fet –afegeixen–, aquesta caracterització a nivell molecular és l’objectiu principal de la medicina de precisió, que estudia quins són els diferents trets característics de les malalties en funció de les diferències genètiques dels individus i la seva interacció amb l’entorn”. L’estratificació dels pacients segons aquestes característiques permet conèixer millor la fisiopatologia de les malalties, dissenyar estratègies preventives, millorar els diagnòstics i modular l’acció terapèutica, i això, assenyalen, “ha de revertir en la millora de la qualitat assistencial i ha d’ajudar a racionalitzar la despesa sanitària”.

El programa es basteix sobretot des d’escoles tecnològiques amb la participació de facultats de medicina i ciències. Segons Vinaixa i Gómez, es tracta “d’un programa interdisciplinari amb un marcat component tecnològic sobre ciència de dades. Però més enllà de proveir els titulats dels coneixements i habilitats tècniques pròpies d’aquesta ciència (programació d’alt nivell, gestió de dades massives, aprenentatge automàtic, etc.), busca també que adquireixin un coneixement generalista sobre l’àmbit biomèdic i/o de l’entorn on es generen aquestes dades”. Un domini que, d’altra banda, “ha d’obrir-los les portes a incorporar-se als equips on tecnòlegs i facultatius treballen conjuntament per, a partir de la ciència de dades, trobar solucions als grans reptes a què s’enfronta la medicina en l’actualitat”.

Estratègia de país

“La programació del màster es fonamenta en raons estratègiques de país”, afirmen els seus dos coordinadors. Així, “les competències i els continguts del programa pivoten sobre l’anomenada cadena de valor del big data, que és el conjunt de fases que van des de la generació de les dades biomèdiques fins que se n'obté valor”. Cap universitat pot cobrir el coneixement necessari per implementar aquesta cadena completament. Per això, “només l’esforç conjunt de totes les entitats involucrades permetrà assolir el nivell d’excel·lència necessari per formar la pròxima generació de científics de dades biomèdiques”, apunten. D’aquesta manera, “les universitats han estat cridades a la participació en funció dels àmbits d’expertesa i d’excel·lència dels seus propis grups de recerca”. I, pel que fa a hospitals del sistema sanitari català i empreses del sector biomèdic que hi participen, Vinaixa i Gómez citen exemples com l’Hospital Clínic i la farmacèutica AMGEN.

El repte de l’envelliment

L'augment en l'esperança de vida i el nou concepte de l’envelliment, molt més actiu i apoderat per part de les persones grans, han provocat que cada cop més especialitats mèdiques adoptin un nou punt de vista sobre els pacients de més de 65 anys. Aquest és el focus de la nova especialització d’Envelliment, Nutrició i Qualitat de Vida que la UOC i IFMIL (l'Institut de Formació Mèdica i Lideratge del Col·legi de Metges de Barcelona) posen en marxa aquest curs. Els directors, Salvador Macip i Marco Inzitari, apunten que “la medicina del segle XXI s’està adaptant a aquesta nova realitat, que presenta reptes i necessitats diferents”. I assenyalen: “Molts professionals de la salut no han estat formats per tenir cura del que s’està convertint en el gruix del seu públic, per la qual cosa cal incorporar noves maneres d’entendre i tractar l’envelliment en la pràctica diària del personal sanitari”. Per exemple, apunten, “el paradigma canvia de la idea de curar la malaltia a cuidar la persona, l’objectiu des de la supervivència a qualsevol preu cap a l’autonomia i la qualitat de vida, i la relació professional-pacient ha de ser cada vegada menys paternalista i involucrar més la persona”.

“Molts professionals, tot i tractar amb persones grans, encara no estan formats per a això, però no és només la medicina: tota la societat ha de trobar la manera de gestionar aquest canvi, que encara no hem aconseguit assimilar del tot. Per això calen formacions específiques”, diuen Vinaixa i Inzitari. Per fer l’envelliment més saludable, els dos coincideixen que les estratègies amb més efecte sobre la qualitat de vida de la gent gran i la longevitat tenen a veure amb la nutrició i l’exercici. “Per això –subratllen–, en l’especialització repassem quins protocols se sap que funcionen i com s’haurien d’aplicar, centrant-nos en els estudis clínics i científics més recents, i també analitzem la importància que tenen les relacions socials (fins i tot sexuals) en el benestar de les persones grans”. L’objectiu és “donar recomanacions pràctiques actualitzades i també estimular el pensament crític i idees innovadores”.

Foment transversal de la salut

L’envelliment és un dels factors de risc més importants de moltes malalties com les neurodegeneratives, però també del càncer, la fibrosi, la diabetis... Per això, reduir els efectes negatius de l’envelliment té també com a resultat reduir les patologies associades. Per a Vinaixa i Inzitari, “es tracta d’una nova manera d’entendre el foment de la salut: en lloc de tractar directament certes malalties, tractem la condició de base que les facilita i, sobretot, la idea no és centrar-se en les malalties, sinó en la persona, perquè hi ha molts altres factors (socials, psicològics, de l’entorn…) amb incidència en un millor o pitjor envelliment”. La salut psicològica i emocional de la gent gran, que els coordinadors citen com “el gran repte de les societats modernes”, també forma part de l’equació al llarg del programa.