La filosofia torna (i amb força)
El Màster en Filosofia Aplicada de la UAB se suma al de Filosofia Política, de la UPF, i al de Filosofia Analítica, de la UB
Malgrat els intents de la Lomce (llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa) per diluir la presència de la filosofia a batxillerat, a Catalunya segueix sent matèria obligatòria per a tots els alumnes. S’estan superant preguntes com “Per a què serveix la filosofia” o “Quines sortides professionals té”, i la disciplina de mica en mica recupera posicions. Manuel Cruz, catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona (UB) i portaveu del PSOE a la comissió d’Educació del Congrés, diferencia clarament dos nivells de la filosofia: l’acadèmica, que es dona a batxillerat o a les facultats, i la filosofia a l’espai públic. Assegura que confondre-les és un error i que no s’ha d’utilitzar la situació de la filosofia a l’educació com a termòmetre de l’interès per la filosofia. “Sempre ha existit interès per la filosofia, la majoria de diaris europeus tenen grans filòsofs i pensadors en nòmina, la seva presència a l’espai públic comú és freqüent i marca la diferència. Qualsevol mitjà de comunicació que vulgui tenir prestigi ha de comptar amb intel·lectuals”, argumenta Cruz.
Màster a la UAB
La universitat no en queda al marge. A Catalunya aquest curs ha augmentat un 25% respecte a l’any anterior el nombre d’estudiants matriculats al Grau de Filosofia. Actualment es pot estudiar a quatre universitats: la UB, la UAB, la UdG i la UPF en un triple grau. Com a novetat per al curs 2017/18, la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amplia la seva oferta amb el Màster en Filosofia Aplicada, enfocat a la connexió de la filosofia amb les problemàtiques socials i ètiques, en entorns professionals i pràctics de la vida real com la bioètica, l’ètica animal, l’ètica empresarial, l’ètica feminista, l’estètica aplicada, la filosofia de la ciència i la tecnologia.
Pere Puigdomènech, professor d’investigació del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), és membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, ha sigut president del Comitè d’Ètica del CSIC i durant dotze anys ha sigut membre del Grup Europeu d’Ètica de les Ciències. Considera que la societat en general i les persones de forma individual ens hem de fer preguntes. Entén que quan es tracta de temes complexos sobre tecnologia i idees de la ciència és important que les empreses i grups socials reflexionin sobre el que aquestes aplicacions suposen.
Reflexionar molt a fons
Per a Puigdomènech, cal una reflexió al voltant de la biologia i l’entorn en què es poden aplicar tecnologies com diagnòstic i modificacions d’ADN, tècniques de reproducció assistida o el que passa al final de la vida. Valora molt positivament que hi hagi formació en bioètica i ètica, “perquè necessitem reflexionar molt a fons sobre alguns temes”, indica el professor.
Filòsofs, juristes i científics solen ser els perfils als comitès de bioètica: els científics per saber què es pot fer, quines són les possibles aplicacions i si té sentit o no tirar-ho endavant; els juristes per conèixer els marcs regulatoris que sovint evolucionen, i els filòsofs per definir el marc de pensament en el qual ens movem. “Cal tenir una visió del pensament, definir correctament els conceptes en un marc de pensament rigorós. La visió filosòfica hi ajuda molt i enriqueix”, afirma Pere Puigdomènech.
Algunes de les sortides professionals del Màster en Filosofia Aplicada, o el de Filosofia Analítica de la UB, són els equips multidisciplinaris en diferents aspectes de la recerca filosòfica, política, artística i científica, participar en comitès d’ètica o a les àrees de la filosofia de l’educació, l’ètica empresarial o la filosofia de la intel·ligència artificial en diferents centres de treball. Més enllà, però lligant amb aquesta capacitat per argumentar i posar en qüestió el que està establert, grans empreses tecnològiques de Silicon Valley mostren interès per incorporar filòsofs als seus equips. Segons Josep Monserrat, president de la Societat Catalana de Filosofia, les tendències es traslladen amb facilitat si les condicions de necessitat que les generen són semblants. En un món com el de la tecnologia, sense fronteres aparents, la demanda de perfils relacionats amb la filosofia hauria d’arribar en qualsevol moment. “Si la tendència no ha arribat, pot ser perquè aquí encara no han vist quin avantatge competitiu pot tenir”, explica Monserrat.
Els científics també es plantegen preguntes, però l’actitud del filòsof va més enllà, qüestionant-s’ho tot. Poder argumentar i desmuntar l’argumentació de l’altre és útil en molts camps. En aquesta línia es planteja el Màster en Filosofia Política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que forma investigadors en aquesta disciplina perquè puguin ser analistes en institucions polítiques i administracions públiques, o formar part de grups d’anàlisi d’organitzacions polítiques, socials i grups d’interès. El catedràtic Manuel Cruz considera que, especialment en temps d’incertesa, la gent espera que els filòsofs tinguin una mirada global del món i donin claus de sentit.
Filosofia en comú
Una sèrie de ficció com Merlí ha popularitzat la filosofia i ha aconseguit que en tornem a parlar. Però més enllà d’un fet tan anecdòtic com aquest, hi ha més proves que la filosofia està molt present a les nostres vides. Els filocafès (cafès filosòfics) que apareixen a França a mitjans dels 90 han arribat a casa nostra. Aquesta pràctica de la filosofia en comú, acostant-la a la gent del carrer, es reivindica com un fòrum lliure on s’intenta reflexionar a través del diàleg filosòfic. Sense pretensions acadèmiques, el Cafè Filomania (http://cafefilomania.com) organitza trobades a Barcelona i altres ciutats de l’Estat. També sorgeixen col·lectius com MásFilosofia (http://masfilosofia.com) amb la intenció de recuperar els espais propis de la filosofia. Els filosofers (http://filosofers.com) es reivindiquen com a ànimes inquietes, hereus de la filosofia i la curiositat que busquen el sentit d’allò que som sense quedar-se de braços plegats. Fins i tot diaris de tirada nacional, com l’ Ara, ofereixen col·leccions de llibres per descobrir la filosofia i conèixer les idees dels grans pensadors de la història.