Màsters i postgraus, formació clau en temps d'incerteses

Des de fa anys, l'oferta de màsters i postgraus a Catalunya no ha parat de créixer. També ho ha fet el nombre de persones que han optat per matricular-se en aquest tipus de formació. Si el curs 2021-22 l'alumnat inscrit als màsters ja va créixer un 1,4%, aquest curs 2022-23 es preveu que la xifra continuï augmentant. "Esperem mantenir la mateixa tendència –avançava abans de l'estiu Victòria Girona, directora general d'Universitats, a aquest diari–. La decidida política de rebaixa de preus que estem aplicant des de fa uns anys està tenint una repercussió positiva en les matriculacions". Tot plegat, en un moment de retorn a la normalitat després de la pandèmia, però marcat també per la incertesa econòmica derivada de la guerra a Ucraïna. La crisi energètica, la inflació desbocada i l'ombra d'una recessió són tres nous elements que han enfosquit les expectatives de futur, especialment en el camp laboral.

"En un context com l'actual, que canvia constantment, formar-se és una necessitat", indica Maria Pilar Delgado, vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat de la Universitat de Barcelona (UB). "Els màsters –afegeix– doten l'alumnat d'un coneixement especialitzat que cada cop és més apreciat pel món laboral, però també obren noves portes per a aquelles persones que s'han d'adaptar perquè treballen en perfils professionals vulnerables". Així, davant de panorames incerts, cursar màsters i postgraus pot servir tant per enfortir els currículums com per obrir nous camins laborals. "No hem detectat un augment de la demanda atribuïble únicament a aquest nou escenari econòmic, però qui cursi aquestes formacions partirà amb avantatge", aclareix per la seva banda Montserrat Pardàs, vicerectora de política acadèmica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Els beneficis de cursar un màster

Totes dues vicerectores citen la millora de l'accés al món laboral com un dels principals beneficis que té estudiar un màster o un postgrau. "Les titulacions de grau són de caràcter generalista i, per tant, se centren a proporcionar a l'alumnat coneixements, habilitats i competències professionals bàsiques –explica Maria Pilar Delgado–. En canvi, cursar un màster permet especialitzar-se en un sector professional concret, aprofundir en els coneixements que se'n tenen, actualitzar-se i perfeccionar habilitats i competències". Montserrat Pardàs hi coincideix: "Fer un màster brinda a l'alumnat l'oportunitat d'especialitzar-se en allò que li ha agradat més del grau i que ha identificat com el camí que vol seguir per desenvolupar la seva trajectòria laboral".

En un món laboral que cada vegada demana perfils professionals més concrets, comptar amb màsters i postgraus al currículum és molt atractiu. "Disposar d'un coneixement especialitzat és cada cop més apreciat en l'àmbit laboral i pot ser clau per accedir-hi", insisteix Delgado. Alhora, les formacions com els màsters i els postgraus poden servir per obrir nous horitzons professionals. "Un arquitecte pot complementar la seva formació amb un màster vinculat amb tecnologies de la informació i la comunicació –diu Pardàs–. Tenir formació en aquestes dues disciplines farà que tingui un plus competitiu a l'hora de créixer dins el mercat laboral".

Les opcions de trobar feina amb un màster o un postgrau es multipliquen també gràcies als convenis de pràctiques que ofereixen la majoria d'universitats. "L'alumnat té la possibilitat de fer estades a empreses vinculades amb allò que ha estudiat –explica la vicerectora de la UPC–. Sovint, això acaba convertint-se en la seva primera experiència laboral o bé atorga un plus al seu currículum quan va a buscar feina a altres empreses". A més, si l'alumnat cursa un màster que doni accés a un doctorat, les empreses també s'hi fixaran més. "Els doctorats són molt valorats per empreses que compten amb departaments de recerca i desenvolupament", apunta.

A banda d'això, un màster també pot servir per viatjar, conèixer noves cultures i fer nous contactes. "Actualment, existeixen màsters internacionals com els Erasmus Mundus, que permeten a l'alumnat fer estades en dues o tres universitats europees", detalla Pardàs. També n'hi ha que s'enfoquen especialment al reciclatge professional. "S'anomenen màsters reskilling i estan fets a mida per a les persones que busquen reorientar-se laboralment", conclou.

El perfil de l'estudiant

No hi ha un perfil homogeni d'estudiant de màster o postgrau. "És molt divers", adverteix Maria Pilar Delgado; "és difícil definir-lo", afegeix Montserrat Pardàs. Tanmateix, la majoria de persones que opten per continuar formant-se després de cursar un grau comparteixen alguns trets. "Tenen entre 25 i 45 anys i, majoritàriament, són persones que, o bé ja treballen i busquen reorientar-se professionalment, o bé s'inicien al món laboral", apunta Delgado. Pel que fa als interessos que els motiven a matricular-s'hi, a la Universitat de Barcelona, per exemple, un 36,4% de l'alumnat ho fa per progressar dins la seva trajectòria professional; un 13,8% per iniciar-ne una de nova, i un 12,5%, per accedir al doctorat. També cal tenir en compte que hi ha algunes professions que requereixen cursar un màster habilitant per poder exercir-les.

Pel que fa a la procedència de l'alumnat, varia segons la universitat. A la UPC, per exemple, un 60% d'estudiants de màster ja han cursat els estudis de grau a la mateixa universitat; un 20% procedeixen d'altres universitats estatals, i un 20% de centres universitaris estrangers.