Sílvia Sivera: “L'avaluació no només ha de certificar els coneixements adquirits”

BarcelonaSílvia Sivera, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació que actualment dirigeix l'eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC, analitza els reptes de futur als quals s’enfronta l’educació. La seva missió és potenciar la innovació pedagògica en l'aprenentatge en línia fent servir dades obtingudes dins la mateixa institució en benefici de la innovació i contribuir a millorar la qualitat de l'ensenyament.

Vostè prové del món de la publicitat, oi?

— Sí, jo sempre havia treballat com a creativa en agències de publicitat i una amiga em va dir que la UOC estava buscant professors per dissenyar les assignatures de creativitat i que m'hi veia. Vaig anar a l'entrevista per curiositat i la veritat és que em vaig enamorar, em va semblar un repte fantàstic. M'ho vaig plantejar com un parèntesi de quatre anys de la meva vida laboral, però es va allargar. Vaig tenir la sensació des del primer dia que a la UOC tot era possible, que tothom feia l'impossible per transformar l'educació superior i acompanyar els estudiants en el seu procés d'aprenentatge.

Quan l’ensenyament online va començar, ja era una proposta molt disruptiva. Com ha anat canviant i com s'ha anat adaptant amb el temps?

— Jo crec que el model educatiu, de fet, és la peça clau que ens ha singularitzat. L'ús de la tecnologia per posar l'educació superior a l'abast de tothom, a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Aquest model educatiu s'ha convertit en un referent internacional. La UOC va canviar el focus i va posar l'estudiant al centre. L’estudiant no està sol, està acompanyat per figures clau que guien el seu aprenentatge. Li donen els recursos d'aprenentatge que necessita. Els materials de producció pròpia creats per especialistes tenen un gran valor pedagògic. L'estudiant ha de poder cursar els estudis des d'on vulgui i quan vulgui. La tecnologia ens permet tenir models d'aprenentatge variats i haver evolucionat cap a una avaluació totalment digital. El model va transformant-se cap a un ecosistema educatiu dinàmic. L'última versió és fruit del projecte Insígnia. La innovació forma part del nostre ADN i el que fa aquest projecte d’innovació educativa és fer-lo evolucionar i donar-li sentit. L'estudiant és el protagonista central, però ja no només dins de l'aula, sinó també fora. Aquest model d'acompanyament al llarg de la vida té quatre grans esferes de serveis que acompanyen els estudiants des que detecten una necessitat d'aprenentatge fins que acaben els estudis i busquen una projecció professional. L'ajudem en el seu autoconeixement i li donem eines i informació actualitzada perquè cada estudiant pugui detectar els seus trets competencials i també els seus punts forts. Tenim un GPS professional que permet conèixer les competències que demana el mercat per a cada lloc de treball. Aquest treball d’autoconeixement permet personalitzar millor cada itinerari formatiu. Per això hem endreçat la formació continuada amb microcredencials molt actualitzades a les demandes de mercat.

Què és l’eLinC?

— L’eLearning Innovation Center és el centre d’innovació de la UOC. El que fem és impulsar que el model educatiu segueixi evolucionant i donant resposta a les necessitats d’un món canviant com l'actual. Busquem la innovació docent i promoure que el professorat experimenti amb noves eines. Un altre eix és que facilitem l'anàlisi d'aprenentatge perquè el professorat pugui prendre decisions acadèmiques basades en evidències, en dades concretes.

Els estudiants d'ara no tenen res a veure amb els de fa anys. Com s'ajusta el model a aquest canvi social?

— La societat no és igual, però la tecnologia tampoc. Des de sempre el perfil d'estudiant de la UOC acostuma a tenir responsabilitats familiars o laborals, però per a molts ja som la primera opció després de les proves d'accés a la universitat. A més, som la segona universitat d'Espanya amb més estudiants amb discapacitats per les facilitats del model no presencial i gràcies a un entorn d'aprenentatge dissenyat per atendre l'accessibilitat. A mi m'interessa, sobretot, no només com hi entren sinó com en surten. Són persones que surten molt competents digitalment, i això està molt valorat en el mercat laboral. Saben gestionar molt bé el temps perquè fan moltes coses, i sobretot també són molt resilients. Els nostres estudis s'allarguen més en el temps que en altres universitats perquè la majoria dels nostres estudiants no tenen una dedicació exclusiva. Tenim un perfil molt específic. La qüestió és també escoltar-los. El seguiment a través de l'analítica de dades és fonamental. No cal preguntar-los-ho tot perquè ja veiem els seus comportaments.

Quins reptes de futur té el model educatiu?

— La intel·ligència artificial suposa un repte clau tant per al sistema educatiu com per a les empreses. Ens obliga a repensar els objectius de la formació i les competències que es necessiten en aquest context. Què ensenyem i com ho ensenyem? Més enllà de la IA, el repte de la integració de la tecnologia amb la qual s'associen noves eines també és important. Cal saber si una nova tecnologia serveix per millorar el procés d'aprenentatge o és un pur joc d'artifici. Hem de coordinar-nos per millorar l'experiència d'aprenentatge d'una manera integral, coherent i molt enriquidora. L'avaluació no només ha de certificar els coneixements que has adquirit, sinó que ha d’orientar l'estudiant cap a la millora contínua. Disposem de moltes dades i no ens cal esperar a finals de semestre per fer un balanç de les assignatures i fer les millores o correccions oportunes. Això també ens permet personalitzar l'aprenentatge.

Abans la formació i el món laboral estaven massa allunyats.

— Hi ha moltes iniciatives per evitar-ho. Tenir molt en compte les necessitats del mercat laboral és el primer pas. A banda del GPS professional, tenim altres eines, com el baròmetre d'ocupacions i competències. Pensem des de microcredencials fins a doctorats industrials, on els estudiants poden fer el doctorat dins de la mateixa empresa en què treballen. És una oportunitat molt interessant que enforteix la connexió entre la universitat i l'empresa. La UOC Skill Labs o l'OpenEU també accentuen aquesta vocació.

Quin valor afegit tenen els màsters i postgraus?

— Els màsters i postgraus asseguren una bona especialització i actualització. Un màster oficial universitari complementa els estudis de grau amb una doble orientació: l'especialització ocupacional i la recerca. Els orientats a recerca donen accés als estudis de doctorat. Els postgraus d’especialització aporten l'actualització de coneixement i permeten el desenvolupament professional i personal al llarg de la vida perquè et permeten adquirir competències i pràctiques que es poden aplicar de manera immediata. També serveixen per fer networking tant amb altres estudiants com amb el professorat i amb la xarxa de contactes i de coneixement.

Si aixeca la mirada i pensa en el futur, cap a on creu que evolucionarà l’educació?

— No tinc una bola de vidre. M'agrada ser molt prudent amb això, però cada vegada és més difícil trobar un model presencial pur. Nosaltres mantindrem el nostre model, però hi ha moments de sincronia que estan justificats i són necessaris i que aporten valor. No hi haurà presencialitat, però el concepte de presència és important. L'aprenentatge online passarà a ser molt global i, per tant, les aliances tindran un paper fonamental.

En aquest aprenentatge global, en quina situació queda el català?

— Nosaltres garantim la formació universitària oficial en línia en català. Tenim un pla de llengua molt ambiciós, amb una cinquantena d'accions que tenen com a objectiu establir les bases per a una política de convivència multilingüe i pluricultural a la universitat, però al mateix temps apostem pel català com a llengua pròpia i de treball. Lluitem amb els proveïdors tecnològics perquè el català estigui en els serveis que oferim. El protegim com cal.

Quin paper juga la creativitat en el procés d’aprenentatge?

— És una competència que demana el mercat de treball. La resolució de problemes, el pensament creatiu o el pensament crític són competències toves imprescindibles. La creativitat és un múscul que s'ha d’entrenar. En molts programes tenim assignatures de creativitat, però la cultura de la innovació ha de ser visible en tota l'organització. Tots els departaments han de tenir aquest ADN innovador.