Un urbanisme més social, verd i cohesionador: així avança l'àrea metropolitana de Barcelona cap al 2050

L'AMB aprova inicialment el Pla director urbanístic metropolità, el full de ruta que ha de marcar la planificació del territori durant les properes dècades, amb l'objectiu de fer-lo més policèntric, renaturalitzat i sostenible

El PDU metropolità proposa la creació d'una xarxa d'eixos verds que connectin espais naturals com Collserola amb els nuclis urbans.
29/03/2023
5 min

Grans avingudes i eixos verds; nous parcs i equipaments; més habitatge assequible i una mobilitat activa i sostenible. Aquests són alguns dels ingredients que han de permetre que l'àrea metropolitana de Barcelona arribi al 2050 transformada en un territori més equilibrat, competitiu, renaturalitzat, cohesionat i amable amb la ciutadania. Si més no, aquesta és l'ambició del nou Pla director urbanístic metropolità (PDUM), l'instrument urbanístic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que s'encarregarà d'ordenar, planificar i estructurar la metròpolis de Barcelona durant les properes dècades. El document, que aquest mes de març ha passat per l'aprovació inicial, serà el primer pas per deixar enrere el Pla General Metropolità de 1976 i dotar el territori amb un full de ruta actualitzat que tingui una visió estratègica encarada a projectar una metròpolis reconstruïda, renaturalitzada i més social. "Volem un territori metropolità on la gent pugui viure amb qualitat i comoditat, que trenqui amb la tendència centre-perifèria i que estigui preparat per fer front a les conseqüències del canvi climàtic", avança Jordi Sánchez, vicepresident de polítiques urbanístiques de l'AMB. 

"Per aconseguir una mobilitat més sostenible, cal caminar cap a ciutats de proximitat on es pugui fer tot a prop de casa", Xavier Mariño, director de l'àrea de polítiques urbanístiques de l'AMB

El PDUM compta amb un ampli consens tècnic, polític, territorial i social, però també amb anys de feina i treball conjunt a les espatlles. El 2010, l'AMB va adquirir competències en planejament urbanístic i, cinc anys més tard, va iniciar els treballs de redacció del PDUM. El març de 2019, se'n va aprovar l'Avanç i, després d'estudiar 2.000 suggeriments i aportacions, s'ha arribat a l'aprovació inicial. "Hem treballat la proposta colze a colze amb els equips tècnics de tots els ajuntaments metropolitans, fet que ha dotat el pla d'una visió de conjunt", celebra Sánchez. 

Previsió de dotació d’habitatge
Percentatge de sostre destinat a habitatge de protecció pública (HPP) sobre el total de sostre residencial
G a v à

PERCENTATGE SOBRE

EL planejament vigent:

Menys del 5%

Entre el 5 i el 10%

Entre el 10 i el 15%

Més del 15%

Castellbisbal

Corbera

de Llobregat

Sant Andreu

de la Barca

La Palma

de Cervelló

Badia

del Vallès

Pallejà

El Papiol

Barberà

del Vallès

Cervelló

Molins

de Rei

Sant Cugat

del Vallès

Begues

Sant Vicenç

dels Horts

Cerdanyola

del Vallès

Ripollet

Torrelles

Sant Feliu

de Llobregat

Santa Coloma

de Cervelló

Sant Climent

de Llobregat

Montcada

i Reixac

Sant Just

Desvern

Sant Joan

Despí

Esplugues

de Llobregat

Sant Boi

de Llobregat

Santa Coloma

de Gramenet

Castelldefels

Cornellà

de Llobregat

Gavà

Barcelona

Tiana

Badalona

Viladecans

l’Hospitalet

de Llobregat

Montgat

Sant Adrià

de Besòs

El Prat

de Llobregat

Font: AMB PDUM / Gràfic: ARA

PERCENTATGE SOBRE

EL planejament vigent:

Menys del 5%

Entre el 5 i el 10%

Entre el 10 i el 15%

Més del 15%

Font: AMB PDUM / Gràfic: ARA

PERCENTATGE SOBRE

EL planejament vigent:

Menys del 5%

Entre el 5 i el 10%

Entre el 10 i el 15%

Més del 15%

Font: AMB PDUM / Gràfic: ARA