Setmana Europea de la Mobilitat
Mobilitat15/09/2022

Respostes a la crisi climàtica

La diferència tèrmica entre el centre de Barcelona i la perifèria pot arribar a ser de 8 graus. La mobilitat sostenible juga un paper fonamental per capgirar-ho

“Tendir cap a una mobilitat sostenible i pacificar el trànsit són mesures que contribueixen a mitigar les illes de calor. També suposen tot un seguit de beneficis per a la nostra salut i per a la qualitat ambiental de la ciutat”, assegura Javier Martín-Vide, catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

El trànsit rodat comporta tot un seguit d’efectes negatius –soroll, contaminació de l’aire, calor– tant per a la ciutat com per a la nostra salut. Reduir el transport privat suposa guanyar en salut, però perquè sigui possible aquest canvi d’hàbits i es tendeixi cap a una mobilitat més sostenible és imprescindible comptar amb un transport públic de qualitat; és a dir, que cobreixi una gran part del territori amb una qualitat i una freqüència adequades. “Ha de ser competitiu per potenciar que no s’agafi el cotxe”, recorda Martín-Vide.

Illa de calor

És una anomalia tèrmica positiva al centre de la ciutat per contrast amb la perifèria, cosa que implica que de nit el centre de la ciutat és més càlid que l’entorn periurbà o rural. Un concepte gràfic que es visualitza com una mena de taca amb temperatures altes a l’illa de calor.

Cargando
No hay anuncios

Un problema de salut pública

Ara mateix són pocs els que posen en dubte que patim un escalfament global. Les dades ho corroboren: Europa ha viscut l’estiu més calorós des que hi ha registres i els experts apunten que aquest serà el més fresc dels pròxims anys. Quan falten pocs dies per acomiadar l’estiu, el professor Martín-Vide ja ha comptabilitzat 38 nits tòrrides al centre de Barcelona, cosa que suposa que la temperatura no baixa dels 25 graus. “Ens acostem a les 40 nits tòrrides, de tropicals n’hem tingut més de 100 aquest any. De nit s’hauria de descansar, però les persones grans o amb malalties cròniques, com que no poden, veuen com s'agreugen les seves malalties de base”, explica. 

Nits tòrrides

Una manera d’avaluar l’illa de calor, a més de mesurar la diferència de temperatura entre el centre i la perifèria de la ciutat, consisteix a comptabilitzar les anomenades nits tropicals. El concepte, reconegut en climatologia, suposa que la temperatura no baixa de 20 graus en el moment més fresc de la nit. Fa pocs anys Martín-Vide va proposar un nou terme, les nits tòrrides, en què la temperatura no baixa dels 25 graus. Estudis de l’ISGlobal han demostrat que la gent gran o amb malalties cròniques pateix més les nits tòrrides, fins al punt que augmenten clarament els seus ingressos hospitalaris i la mortalitat.

Cargando
No hay anuncios

A la dècada dels 80 es va començar a estudiar la diferència tèrmica entre el centre de Barcelona i la perifèria. Els estudis van corroborar que es podia arribar als 8 graus de diferència en favor de la ciutat. Aquest fenomen que aleshores era curiós i fins i tot positiu, s’ha convertit al segle XXI en un problema i un autèntic perill. El professor explica que ara, amb l’augment de la temperatura mundial i regional, i les onades de calor cada cop més freqüents i intenses, si hi afegim aquest plus al centre de la ciutat qui hi viu pateix un excés de calor que té conseqüències negatives per a la salut: “És un nou perill climàtic i un veritable afer de salut pública”.

El poder transformador de l’urbanisme

Què s’hauria de millorar per donar resposta a la crisi climàtica? Per a l’artista i expert en estudis urbans Erik Harley, es tracta de treure o reduir al màxim el que genera bosses de calor: parlem de trànsit, d'agents contaminants, d'infraestructures, d'excés d’asfalt, etcètera. El pas següent és aconseguir que el verd no sigui una excepció, sinó una xarxa interconnectada que ens permeti desplaçar-nos per la ciutat d’una banda a l’altra protegits per l'ombra dels arbres: “El verd és l’aliat principal per eliminar l’excés de diòxid de carboni. És molt il·lustratiu el concepte de verdificació que s’associa a les superilles de Barcelona, encara que estèticament se'n pugui discutir el disseny, que no té res a veure amb les places dures que s’estan fent encara ara a Madrid i que fan encendre totes les alarmes”. El professor Martín-Vide apunta: Barcelona havia sigut la icona mundial de les places dures, “però amb l’escalfament global i la crisi climàtica que patim aquests terres de ciment no tenen futur, hi fa massa calor”.

Cargando
No hay anuncios

El disseny de la ciutat determina el tipus de moviments i amb quins mitjans es faran aquests desplaçaments. A l’hora d'analitzar-los, a més del trajecte casa-feina també cal tenir en compte anar a l’hospital, l’escola, poder fer un tomb pel barri, el comerç de proximitat… Tots aquests trajectes s’haurien de poder fer contaminant el mínim possible, respectant el medi urbà i natural i oferint un transport públic de qualitat amb un preu assequible per a tothom. “La mobilitat sostenible és un dret”, recorda Harley.

L’artista considera que l’única cosa que fa falta per millorar la mobilitat és tenir voluntat per fer-ho, identificar a petita escala els problemes que hi ha i abordar-los de manera general: “Adonar-te dels problemes heretats que tens i què podries millorar, des de les illes de calor a la reducció de la contaminació acústica i ambiental, recuperar espai públic per a la ciutadania que sigui segur o generar més espais verds”.

Cargando
No hay anuncios

ILLES DE CALOR

Les causes

L’illa de calor és un fenomen multicausal. Aquestes en són les causes principals:

Cargando
No hay anuncios

1. La ciutat desprèn calor. És una calor antropogènica fruit de les nostres activitats diàries: el trànsit, l’enllumenat urbà, les boques de metro, calefaccions i refrigeracions... A la ciutat hi arriba molta energia (electricitat, benzina, gas natural) que aprofitem per als nostres aparells i usos i que desprenen calor.

2. La inèrcia tèrmica dels materials de construcció. Són uns materials que tenen més capacitat calorífica que la vegetació en general. Això implica que de dia absorbeixen aquesta calor que després van desprenent a l’atmosfera urbana nocturna de manera pausada. Mentre al bosc que envolta la ciutat ja s’hi està fresc, la ciutat encara genera calor.

3. L’eficiència dels sistemes de drenatge. El que des d’un punt de vista urbanístic és positiu –el terra és impermeable, els sistemes de drenatge i els embornals són eficients–, fent que l’aigua s’escoli ràpidament i el terra estigui sec, és negatiu perquè l’ambient no es refresca. Si l’aigua es quedés a terra, produiria un cert refrescament quan s’evaporés.

Cargando
No hay anuncios

Possibles solucions

Per reduir els efectes de l’illa de calor s’han de dur a terme diferents actuacions:

1. Esponjar la ciutat. Barcelona és una de les ciutats més denses del món i no compta amb cap gran parc al bell mig. Tot i que resulta difícil modificar l’urbanisme d’avui, s’han de portar a terme operacions com les superilles que permetin esponjar la ciutat, fent-la menys dura i menys densa.

Cargando
No hay anuncios

2. Superfícies permeables. Cal substituir els terres durs i impermeables –ciment i asfalt– per superfícies més naturals i permeables com materials de construcció que permetin l’evaporació o substituint-los per terra.

3. Repensar les cobertes. Cal utilitzar els terrats i les teulades per incorporar verd a la ciutat, utilitzar materials de construcció que no tinguin gaire capacitat calorífica o almenys que les cobertes siguin clares per reflectir l’excés de radiació solar.

3. La rehabilitació tèrmica dels habitatges. Hi ha molta feina a fer, com aïllar tèrmicament els habitatges, evitar pèrdues de calor a l’hivern i entrada de massa calor a l’estiu.

Cargando
No hay anuncios

4. Potenciar la mobilitat sostenible. Els desplaçaments amb transport públic i la mobilitat activa –caminar, bici o vehicles de mobilitat personal– contribueixen a una millor salut a les ciutats. La pacificació del trànsit, a més de reduir la contaminació acústica i atmosfèrica, ajuda a mitigar l’illa de calor.