MONUMENTS DE CATALUNYA (36)

El museu del ciment Asland: Diuen que hi ha una cimentera modernista a la muntanya

A Castellar de n’Hug s’explica la història d’una fàbrica en actiu entre el 1904 i el 1975

Galeries de l’antiga fàbrica de ciment Asland, a Castellar de n’Hug, que ara és una de les seus del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. / CRISTINA CALDERER

Monuments de Catalunya: Consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

El senyor que ho diu no es cansa mai!” Ho pensava de debò, de petit, quan, a l’autopista, des del cotxe, sentia “ ...carril izquierdo señalizado, directo a Barcelona... Llegando a la fábrica de cemento, carril izquierdo señalizado, directo a Barcelona..., llegando a la fábrica de... ” Quan sentia aquestes frases pels altaveus de l’autopista, ara cada vegada més fort, ara cada vegada més fluix... volia dir que ja estàvem arribant a casa.

Sempre he tingut la imatge d’una fàbrica de ciment en un entorn urbà o industrial, com la protagonista d’aquests records d’infantesa, la cimentera de Montcada, creada l’any 1917 per Asland. ¿Per què, doncs, aquesta mateixa empresa, impulsada, entre d’altres, per Eusebi Güell, va instal·lar, a principis del segle XX, una gran fàbrica de ciment en un lloc de muntanya, a Castellar de n’Hug, allà on neix el Llobregat?

Els motius són diversos. El més important és la qualitat de la pedra calcària de les pedreres de l’indret, anomenat el Clot del Moro. També va ser determinant l’existència de l’aigua del Llobregat -que permetia moure les turbines i generar energia elèctrica- i de les mines de carbó de la serra del Catllaràs -el carbó feia funcionar els forns-. El fet d’estar lluny de tot era l’únic inconvenient. Per construir la fàbrica es va fer servir transport de sang (matxos, un transport lent i poc efectiu), i després un locomòbil des de Berga, que va servir per transportar tota la maquinària. El transport va quedar resolt al voltant del 1908 amb la construcció del carrilet de via estreta des de Guardiola de Berguedà fins a la fàbrica.

Passejo per aquesta fàbrica aturada acompanyat d’Anna Garcia, que és la coordinadora del que ara és el Museu del Ciment Asland, un centre que rep uns 10.000 visitants a l’any i que és una de les seus del mNACTEC (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya), gestionat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Després de visitar una exposició molt didàctica, ens posem uns cascos grocs i iniciem el recorregut. Cap amunt. La fàbrica la van construir aprofitant el pendent de la muntanya per beneficiar-se de la força de la gravetat i facilitar així el procés de fabricació del ciment. “L’empresa d’Eusebi Güell era molt innovadora, tant pel que fa al seu producte com per la maquinària, que procedia en bona part dels Estats Units”, em diu l’Anna mentre passem pel costat d’uns grans dipòsits buits. Ens aturem uns moments en un laboratori, on es feien diferents proves de física i de química. “El laboratori era com una fàbrica de ciment petita. Els químics eren una peça molt important per obtenir un producte de bona qualitat”, m’explica l’Anna.

“La fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug va funcionar entre els anys 1904 i 1975. Van arribar a treballar-hi simultàniament més d’un miler de persones, però amb el pas dels anys la mecanització del sistema de producció va fer minvar la plantilla. La feina era essencialment masculina. Les dones es limitaven a cosir els sacs”, comenta l’Anna.

Ciment pòrtland per Portland

Aquesta fàbrica va tenir una gran producció en un període àlgid d’obres com la construcció de carreteres o d’embassaments. Es dedicava a fer ciment pòrtland, que s’obté a partir de roca calcària i argiles. El nom de pòrtland el va posar el paleta anglès que el va patentar, ja que considerava que, en endurir-se, agafava el color de la pedra natural dels espadats de la península de Portland, al sud d’Anglaterra.

A l’entorn de la fàbrica s’hi van construir un conjunt d’edificacions i d’habitatges per al servei de l’equip d’enginyers i directius de la companyia, on durant una bona colla d’anys es van allotjar els enginyers americans i anglesos que supervisaven primer la construcció de la fàbrica i la instal·lació de la maquinària i després el procés productiu. Al costat dels habitatges hi havia una petita escola i una zona esportiva, amb pistes de tenis, i des del 1924, l’església de Sant Jaume.

Passem pel costat de les restes d’una caserna de la Guàrdia Civil. “Era per vigilar les instal·lacions?”, pregunto a l’Anna. “Bé, bàsicament perquè aquí es treballava amb dinamita, per extreure la pedra; la dinamita es guardava a la caserna per a més seguretat -em diu-. També hi era per controlar la colònia i per custodiar la figura del «pagador», que els primers anys pagava als treballadors per setmanades”.

Rastrejo amb la mirada el verd de l’entorn i intento visualitzar-ho tot gris... a causa de la pols que, sobretot els dies de vent, s’escampava per tot arreu. I intento imaginar la duresa de les condicions de treball. Quin fred devien patir els treballadors, a l’hivern! M’expliquen que duien samarreta i espardenyes, un jersei a tot estirar, i no utilitzaven ni mascaretes ni cap altra protecció. No cal ser metge per al diagnòstic: malalties pulmonars a dojo.

El tren del ciment i els Jardins Artigas

Als peus de la fàbrica de ciment ja tancada em sorprèn veure-hi una estació de tren. Passejo per l’andana; no hi ha ningú, sembla que el temps s’hagi aturat... però el rellotge de l’estació -de números i agulles fets a l’antiga- diu l’hora exacta. Hi ha un parc infantil amb un tren petitó de fusta. No deu ser pas una estació abandonada. M’informo que aquesta estació és la destinació final d’un tren que recorre la línia que històricament unia l’antiga fàbrica de ciment Asland amb Guardiola de Berguedà, des d’on partia la línia del ferrocarril cap a Berga i Manresa.

El Tren del Ciment té un recorregut de 3,5 km. El trajecte dura aproximadament 20 minuts, el realitza una locomotora dièsel amb quatre cotxes que tenen una capacitat per a 25 viatgers cadascun. Una de les quatre parades és els Jardins Artigas, uns jardins amb glorieta, pont dels arcs, cascada, gruta i figures del bestiari, dissenyats a principis del segle XX per Antoni Gaudí. L’arquitecte havia arribat a la Pobla de Lillet per projectar el xalet del Catllaràs on s’allotjarien els enginyers de les mines de carbó situades a la mateixa serra. Durant la seva estada a la Pobla, Gaudí va viure a casa dels Artigas i, en agraïment per l’hospitalitat rebuda, va projectar per a la família uns jardins just al darrere de la seva fàbrica.

És recomanable deixar el cotxe a la Pobla de Lillet i agafar aquest trenet, que permet visitar en una mateixa jornada els Jardins Artigas i la cimentera Asland, un edifici innovador: per fer naus sense gairebé columnes, Rafael Guastavino hi va introduir la volta catalana, un element típic del Modernisme.

LES CLAUS:

  • La fàbrica de ciment va funcionar entre els anys 1904 i 1975.
  • La cimentera es va instal·lar a la muntanya per la qualitat de la pedra calcària, l'aigua del Llobregat i les mines de carbó de la serra del Catllaràs.

Més continguts de