MONUMENTS DE CATALUNYA (17)

Tarragona: Una ciutat museu a l’aire lliure

Al nucli antic de Tarragona s’hi amaga el circ romà de fa dos mil anys, i molts més secrets de la capital de la Hispània Citerior

Capçalera del circ romà de Tàrraco, on s’aprecia l’entrada a una de les galeries subterrànies. / FOTOS: TJERK VAN DER MEULEN

Monuments de Catalunya: Descobreix aquí la sèrie completa, actualitzada dia a dia

Caminant pel nucli antic de Tarragona, atapeït d’habitatges, es fa difícil imaginar que en aquest indret corrien carros amb cavalls a tota velocitat. Cal passejar amb els ulls ben oberts per trobar elements que permetin fer-se la idea de l’existència, fa vint segles, del gran circ romà, o bé anar acompanyat d’un expert. Tinc la sort que em guia Lluís Balart, director del Museu d’Història de Tarragona. Ell sap on hi havia l’arena, l’espina, les grades i la tribuna principal, i em condueix allà on en queden restes. Pocs elements de la Tarragona romana són a l’epidermis urbana: cal anar més avall, més endins, gairebé tot està camuflat, enterrat.

Sempre m’han agradat els locals i habitatges moderns amb parets de pedra a l’interior. La pedra no proporciona fredor ni significa inacabat. Al contrari, gairebé sempre aporta, a més de singularitat, un caliu especial. Al rovell de l’ou de Tarragona hi ha uns quants establiments amb parets de pedra interiors: botigues, restaurants... En una oficina bancària són ben visibles les dues voltes romanes que suportaven la graderia del circ. Ho certifica la presència de carreus, que es col·locaven en sec i s’unien amb grapes de plom.

Un circ per a 25.000 espectadors

“Fixa’t en les amplades dels edificis d’aquest carrer”, em diu en Lluís, quan comencem la immersió a Tàrraco. “Tots són de la mateixa mida. Van aprofitar els murs i les voltes de canó del circ”. Quants espectadors hi cabien, al circ? “Uns 25.000”. I quanta gent vivia a la ciutat? “Unes 30.000 persones”. O bé hi assistia gairebé tothom, o bé hi acudia gent de l’entorn i més enllà.

Les curses de carros són una de les tradicions més antigues de Roma, documentades ja al segle VIII abans de Crist, i eren gratuïtes. Dins del recinte hi havia tavernes, on es podia comprar menjar i beguda. Tot l’espectacle estava farcit de símbols. “L’arena simbolitzava la terra, i els carros, el sol; les set voltes que es feien a l’entorn de la pista representaven els set dies de la setmana; els quatre colors de les esquadres que hi participaven -verd, blau, vermell i blanc-, les quatre estacions; mentre que els dotze carros que hi corrien corresponien als dotze mesos de l’any i als dotze símbols del zodíac”, m’explica en Lluís quan entrem a la seu de l’Ajuntament. Al costat de l’ascensor hi ha més pedres romanes, “més circ”. Pocs s’hi deuen fixar quan l’agafen per fer reunions que se sap quan comencen però no quan acaben (com els espectacles del circ romà: podien arribar a durar tot un dia!).

Els conductors -aurigues- solien ser persones de baixa condició social, sovint esclaus o lliberts (esclaus alliberats). Els millors eren venerats pel públic del seu equip ( factio ) i odiats pels adversaris. Vestien una toga del color de la facció per la qual corrien, es lligaven les regnes a la cintura per dirigir més bé el carro i portaven un ganivet corb per si les havien de tallar en cas d’accident ( naufragio ). On ara hi ha l’Ajuntament, tracto d’imaginar la cridòria quan passava el carro preferit, per al qual es devia haver apostat un munt d’asos o sestercis.

Tarragona és l’única ciutat catalana que va tenir els tres edificis destinats a espectacles de masses: el circ, el teatre i l’amfiteatre. Tot aquest conjunt, amb l’aqüeducte -el Pont del Diable-, la muralla que encercla la ciutat antiga, excepte pel costat de migdia, la Torre dels Escipions, el fòrum provincial, el fòrum de la colònia i un llarg etcètera, forma una riquesa excepcional que l’any 2000 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

Som a l’últim tram de la ruta del que queda del circ: caminem pel carrer del Trinquet Vell, dit així perquè quan ja no feia de circ s’hi jugava a pilota (i les grades del costat continuaven tenint la funció original). I arribem, finalment, a una de les dues zones on els carros feien la volta, a la banda de mar. És on s’han conservat més graderies. Van tirar a terra un hotel, un cinema i una gasolinera. Ara hi ha el Museu d’Història de Tarragona en el que havia sigut el pretori. Un audiovisual 3D mostra la monumentalitat de Tàrraco, que devia impressionar els viatgers quan arribaven per mar.

Recomano molt pujar dalt de tot del pretori, en un terrat on hi ha una magnífica vista panoràmica. Entre un bosc d’antenes parabòliques és fàcil fer-se una idea de les grans dimensions que tenia el circ. Acabem la visita a l’amfiteatre, situat fora de la ciutat antiga, vora el mar (tot el que era més pesant ho entraven en vaixell); dels tres espais dedicats als espectacles de Tarragona és el que s’ha conservat millor. “Acollia combats de gladiadors, batalles navals, execucions, lluites entre animals i també caceres de feres, segurament de fauna autòctona: llops, porcs senglars, óssos del Pirineu”. Ara lluitem de manera més sibil·lina i complexa.

Un camp immens per explorar

Els imponents edificis del complex monumental de Tàrraco, que en els primers segles de la nostra era posaven de manifest el poder de Roma, han sigut objecte de nombroses rehabilitacions. Mentrestant, però, allà on vivia la gent les edificacions queien i se’n perdia la memòria. Són vestigis d’una capital provincial que va conèixer dies de glòria, però també de decadència.

No va ser fins a la meitat del segle XX que Tarragona es va expandir fora del pomerium, el perímetre sagrat emmurallat. Van néixer barris a ponent, llevant i al nord per a una ciutat que anava esdevenint industrial i de serveis. Un creixement que va fer emergir ruïnes. Però hi ha un immens camp arqueològic per continuar explorant: zones que se sap que preserven restes importants. Se segueixen fent troballes inesperades: tombes, murs...

Explicar millor la història a partir d’un patrimoni excepcional és un dels grans objectius de la Tarragona del segle XXI, per exemple, amb la celebració, des del 1999, del festival internacional Tarraco Viva, que dedica quinze dies a l’any a la difusió del patrimoni romà amb activitats de tota mena.

La tecnologia també és un aliat en aquest objectiu. “Usem les reconstruccions basades en la realitat augmentada i efectes 3D”, diu Lluís Balart, director del Museu d’Història de Tarragona. Si us situeu a la plaça de la Font amb un iPhone podreu veure com els edificis se substitueixen per graderies i passarà pel vostre costat una quadriga, una experiència que es pot repetir en altres punts de la ciutat i que alhora emociona i dóna vida al coneixement.

LES CLAUS

  • Tarragona és l’única ciutat catalana que va tenir tres edificis destinats a espectacles de masses: el circ, el teatre i l’amfiteatre.
  • El circ romà tenia una capacitat per a 25.000 espectadors. A la ciutat hi vivien a l’època romana 30.000 persones.
  • Tot el conjunt de la Tarragona romana forma una riquesa cultural excepcional, que l’any 2000 va entrar a formar part de la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Més continguts de