El Nadal més diferent

Ja tenim el Nadal a tocar, però fa moltes setmanes que estem pensant com serà l’experiència nadalenca d’enguany. Al març no ens podíem imaginar que acabaríem l’any amb mascareta, tocs de queda, grups bombolla o limitació del nombre de persones a les reunions amb amics i familiars. Tot i així, el 2020, entre moltes altres coses, hem après que l’inimaginable pot fer-se realitat, i a mitjans d’octubre a Catalunya tornaven a tancar bars i restaurants, una restricció que anava acompanyada d’altres mesures, amb la idea de recuperar la normalitat de cara a Nadal. Frenar la corba per salvar el Nadal és el mantra que ens ha acompanyat les últimes setmanes, i ara que sembla que està mig resolt, li pren el protagonisme la possible i temuda tercera onada.

La reobertura de la restauració, la cultura i l’esport arribava amb el pla d’obertura progressiva d’activitats de la Generalitat, que ampliava reunions a 10 persones però mantenia tocs de queda per Nadal i Cap d’Any. El 24 de novembre coneixíem l’esborrany de propostes de mesures de salut pública davant el covid-19 per la celebració de les festes nadalenques. A partir del document, elaborat pel govern estatal, després de reunir-se amb les comunitats autònomes, s’ha acordat un paquet de mesures comunes per Nadal, sempre que l’evolució segueixi sent favorable. Entre el 23 de desembre i el 6 de gener es manté el confinament autonòmic excepte per a desplaçaments a llocs de residència de familiars o pròxims; es podran fer trobades amb un màxim de 10 persones, nens inclosos, reunint-se com a màxim dues bombolles estables; es relaxa el toc de queda el 24 i 31 fins a la 1.30 h i el 5 de gener fins a les 23 h, i entre altres coses, no es podran fer celebracions multitudinàries com les cavalcades de Reis.

Les tradicions

Sembla que fins a l’últim moment haurem d’estar atents per saber com podrem celebrar el Nadal i acomiadar l’any. Una tradició que s’ha culturalitzat, el catolicisme s’ha readaptat, contextualitzat i fins i tot banalitzat per passar a ser pràcticament invisible. “Seguim organitzant el temps, i les festivitats, regint-nos pel calendari religiós. Són eixos que heretem del passat i es resignifiquen, deixen de tenir un valor religiós per passar a ser tradició, una qüestió cultural”, argumenta la Maria del Mar Griera, sociòloga i directora del Centre d’Investigació de la Sociologia de la Religió de la UAB.

Segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (2017), per al 61% dels enquestats Nadal significa acostament a la família, per al 23% alegria i només un 2% ho vincula a sentiments religiosos. Griera explica que és important entendre el paper del ritual en el temps, que ens ajuda a marcar el final d’una etapa i a començar-ne una altra fent propòsits per a l’any nou: “És rellevant a nivell biogràfic, t’ajuda a crear memòria. Recapitular, retrobar-te amb els altres i explicar el que fas implica retrobar-te també amb tu mateix”.

L’avantatge del ritual és que cada any és el mateix, en canvi aquest 2020 el ritual nadalenc es trenca, la pandèmia ens obliga a dissenyar de nou els rituals, repensant amb qui ens trobem, quan i com ho celebrem. Caldrà inventiva, sortiran noves formes de rituals, i algunes quedaran. Hi haurà famílies que es veuran obligades a afrontar el dol i a buscar maneres de recordar les persones que han perdut. Alhora, aquest any “les festes tenen un component d’avaluació de riscos constant, conscients que trobar-nos amb altres nuclis comporta un risc”, diu la sociòloga.

Adaptant-nos als canvis

Portem des de mitjans de març adaptant-nos a noves normalitats, realitats i restriccions. Els experts creuen probable que la pandèmia tingui un impacte emocional important en els ciutadans, que pot expressar-se amb patologies de salut mental i, encara que passat un temps una gran majoria probablement tornaran a l’estat emocional previ i només quedarà gent afectada de forma residual, és en aquest col·lectiu on s’hauran de centrar els esforços assistencials.

Mentrestant, els estudis evidencien que la crisi actual està tenint un impacte en la salut mental. “Hi ha tres tipus de trastorns: ansietat, depressió i somatització, amb una incidència elevada entre els mesos de març i setembre que han afectat el 35% de la població. Que hi hagi simptomatologia no vol dir necessàriament que siguin casos greus”, explica l’Antoni Sanz, coordinador de l’estudi PSY-Covid, investigador del Grup de Recerca en Estrès i Salut i professor de la Facultat de Psicologia de la UAB. Alhora, el 40% de la població ha reaccionat amb un creixement posttraumàtic, una millora d’autoestima, per la superació d’adversitats justament per la dura experiència viscuda amb el covid.

Darrerament estem sentint a parlar de la fatiga pandèmica, un concepte nou que ha sorgit de l’efecte acumulatiu a llarg termini del desgast vinculat al canvi d’hàbits per la gestió de la pandèmia. Aquesta fatiga pot acabar passant factura i fer que la gent necessiti especialment recuperar el vincle i enfortir lligams amb la família. El psicòleg reconeix que és difícil preveure com es comportarà la població les properes setmanes en relació a les conductes de prevenció. “Tinc la impressió que prevaldrà la necessitat de socialitzar i es farà una interpretació laxa de les mesures. Les famílies hauran de trobar acords i compromisos per garantir la salut de les persones més vulnerables i alhora sentir-se recomfortades participant en la ritualització habitual de Nadal”.

Passem-ho tan bé com puguem

Atenent a les circumstàncies, que a més varien sovint, sembla que el millor que podem fer és passar-ho tan bé com puguem, respectant les mesures de salut pública que hi hagi a cada moment, i entendre que aquest Nadal excepcional pot ser un bon Nadal.

“Encara que no ens trobem amb amics i la família extensa, com era habitual, és important que preparem les reunions amb ganes i afecte, intentem no comparar el que ens falta respecte a altres anys i ens centrem en el que sí que tenim. Pensar en el que suma, com la companyia, l’alegria de ser-hi o els àpats. No han de ser grans coses, però sí que cal que siguem agraïts amb el que tenim, perquè no podem recuperar el passat ni predir el futur. Per tant, el millor és gaudir del present”, proposa la Norma Gallart Sánchez, psicòloga del Gabinet Psicològic Mataró, especialista en dols i traumes. Aquest any ha estat un any de pèrdues personals, Moltes ni tan sols han pogut tenir un comiat com mereixen, i per això les trobades nadalenques poden ser una ocasió per fer algun acte simbòlic que té molt poder per transitar un dol.

Ens adaptem als canvis, ens reunim, ens centrem en el present i arriba la pregunta: “Com estàs?” ¿Som sincers o ens fem els desmenjats? La psicòloga ens recorda que expressar les emocions és alliberador, però que no hem de sentir-nos obligats a fer-ho si no ens ve de gust. Si som qui fa la pregunta hem de saber escoltar quan l’interlocutor té ganes d’explicar-nos com se sent o el moment vital en què es troba.

I, entre tantes particularitats, ¿com expliquem als més petits de casa que potser no veuran tots els cosins o que la Cavalcada dels Reis serà diferent? Les criatures tenen una gran capacitat d’adaptació, però explicar que serà un Nadal diferent, posant èmfasi en el que sigui positiu, i generar espais perquè puguin expressar els seus sentiments en un ambient de confiança segur que ajuda.