Debat de l'Alta Ribagorça: "Som pocs i ben avinguts"

BarcelonaAmb 4.235 habitants l'Alta Ribagorça és la comarca menys poblada de Catalunya. Té una de les densitats de població més baixes, amb 9,9 habitants per km. La comarca pertanyia administrativament al Pallars Jussà fins al 1988, quan els ribagorçans van aconseguir que se'ls reconegués com a tals, per la seva realitat històrica diferenciada. "Som pocs i ben avinguts", així es defineixen els quatre ribagorçans que ha convidat Ara TV per conèixer el territori: Albert Alins, alcalde del Pont de Suert; Josep Lluís Farrero, conseller comarcal de Turisme; Ignasi López Trueba, arquitecte, i Ramon Jordana, el ramader més jove de la comarca.

El turisme és l'eix vertebrador de l'Alta Ribagorça: el 85% de l'economia està enfocada al sector serveis.

Té més places hoteleres que habitants. En total pot acollir 5.500 persones entre hotels, cases rurals, apartaments i càmpings. Tota una infraestructura turística que alguns ribagorçans consideren un monocultiu. L'alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, aposta per una diversificació de l'economia per fugir d'aquesta dependència del sector turístic. En canvi, Josep Lluís Farrero, conseller comarcal de Turisme i propietari d'una casa rural a Barruera, creu que el repte és poder desestacionalitzar el turisme per fer créixer la comarca.

Els atractius turístics

L'Alta Ribagorça és una de les portes d'entrada, per la Vall de Boí, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. És l'únic parc nacional que hi ha a Catalunya i un dels 14 que hi ha a l'Estat. Es considera un dels grans atractius de l'Alt Pirineu, perquè rep anualment uns 350.000 turistes. El parc forma part de tres comarques més: la Vall d'Aran, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Per aquest motiu, defensen fer-ne promoció dins la marca Pirineus, per obrir-se als mercats internacionals. Josep Lluís, conseller de Turisme de l'Alta Ribagorça, explica que el turisme israelià és una de les apostes que fa el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. "S'està notant, aquest any 15.000 israelians han visitat el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici" a la recerca de les rutes de molts jueus que fugien dels nazis.

El 2000 la Unesco va reconèixer com a Patrimoni de la Humanitat el conjunt romànic de la Vall de Boí, format per nou monuments. Pels ribagorçans aquest conjunt patrimonial és un dels tresors més ben conservats. Anualment rep més de 100.000 visites. "Ens ha costat, però ara sí que ens creiem el potencial que té el romànic", explica Josep Lluís. Per Ignasi López Trueba, màster en història medieval, el romànic encara no és una font d'atracció turística en si. "No sé fins a quin punt la gent ve a veure els monuments en si o se'ls troba un cop arriba a la comarca. Ens ho creiem massa". Diferències a part, en destaquen la consciència patrimonial que han anat adquirint els ribagorçans en els últims anys. "Ara les esglésies són intocables", reconeix l'alcalde Albert Alins.

La força de Boí Taüll

L'estació d'esquí de Boí Taüll és imprescindible perquè la comarca continuï tenint activitat econòmica i social. Situada a la Vall de Boí, l'estació dóna feina directament a 300 persones i de manera indirecta a 400 més. Aquesta temporada ha obert amb la previsió de vendre 128.000 forfets per ingressar 7 milions d'euros. "En viu una vall i en depèn una comarca", assegura Josep Lluís. L'estació està en un punt d'inflexió sobre el model de negoci. Fins fa quatre anys els propietaris eren inversors immobiliaris que volien vendre apartaments al costat de l'estació. Ara, el model es basa en "els llits calents", és a dir, el model hoteler. Té una amortització més a llarg termini, però genera molta activitat econòmica, explica l'alcalde del Pont de Suert, Albert Alins.

Boí Taüll és la primera estació d'esquí a fer l'aposta de complex turístic, un concepte que xocava inicialment a l'Alta Ribagorça, però ha arribat a tenir 80.000 pernoctacions aquest estiu, amb un 75% d'ocupació.

Després d'haver fet dos ERO, l'estació surt reforçada amb el suport de la Generalitat, de les administracions locals i també dels negocis que giren al seu voltant. Però els ribagorçans adverteixen que estan condicionats bàsicament a l'estat de la neu.

Relleu generacional

Poder viure i treballar a la comarca era l'objectiu de Ramon Jordana, ramader de Barruera. Amb 27 anys està al capdavant d'una explotació familiar i ecològica de vaques de carn, tenen un centenar de caps de bestiar. Jordana explica que és l'únic ramader jove que hi ha al poble. El preocupa el relleu generacional que té aquest sector. "No s'hi pot dedicar tothom que vol; si no tens la infraestructura muntada, és més fàcil obrir una botiga que ser ramader". La família Jordana combina la producció de carn ecològica amb una casa rural a Barruera. El seu repte és poder assegurar el futur de la producció de carn ecològica i posicionar el producte a través de la marca Vedella dels Pirineus, "deixant el localisme que suposaria vendre amb la marca Alta Ribagorça".

Promocionar el producte de proximitat és una de les sortides que identifiquen els mateixos ribagorçans per poder diversificar l'economia. "Tenim el valor afegit de produir ecològicament, el 90% de la producció ho és i sense fer esforços, perquè engreixem la carn sanament, no hem canviat el model", explica Ramon Jordana.

Fixar el jovent a l'Alta Ribagorça continua sent una obsessió del territori. Ignasi López Trueba, com a arquitecte, reconeix que no hi té futur al Pont de Suert, per això viu fora de la comarca.