'Molt lluny', protagonitzada per Mario Casas, desafia la idea d'una única masculinitat

Segons explica el director, Gerard Oms, que visitarà diverses sales de la xarxa del Cicle Gaudí per presentar 'Molt lluny' aquest mes de desembre, el film ha sacsejat consciències i sovint s’ha trobat amb persones del públic que li han confessat que “encara segueixen amagades i no s’han atrevit a mostrar-se al món de manera plenament lliure”. Aquests testimonis confirmen que tot i que vivim “en un món que ha conquerit molts espais lliures d’hostilitat”, encara cal “continuar generant espais d’amor i seguretat per mostrar visibilitat”, constata el director.

Un dels eixos centrals del film és la crítica a la idea d’una única masculinitat. Gerard Oms reconeix que trencar amb aquesta visió va estar al centre des del moment d’escriure el guió, ja que ell mateix ha viscut la masculinitat hegemònica “com un pes imposat, a vegades insuportable”. La pel·lícula li ha permès explorar altres masculinitats i reconeix que l’elecció de Mario Casas com a protagonista no va ser casual, volia jugar amb la imatge d’un actor sovint associat a un model masculí molt determinat amb un personatge en plena transformació: “Sacsejar aquesta imatge i reflexionar sobre com impacta en totes aquelles persones que no pertanyen a la norma ens va semblar interessant.”

La pel·lícula també posa el focus en la tensió entre allò que s’ha heretat i allò que conforma la pròpia essència. La transformació del protagonista també passa per trencar lligams i instal·lar-se en un altre país. Després de viatjar a Holanda per veure un partit de futbol amb la seva família i amics, el Sergio decideix quedar-se sol al país. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla el contacte amb el passat. A partir d’aquest moment, haurà de sobreviure sense diners, sense amics, sense casa i sense parlar l’idioma, fins que sigui capaç de trobar-se a si mateix. Això, segons Oms, transforma inevitablement la identitat: “La solitud i la distància donen espai al silenci, i d’aquest emergeixen preguntes que reforcen la teva identitat”.

Un dels moments més crucials de la pel·lícula és l’escena del retrobament amb el germà. Per al director, el relat no podia tancar-se sense “retornar al grup”. Aquesta tornada posa en joc la responsabilitat mútua: “No estem sols al món, i allò que li passa a l’individu afecta directament el seu cercle més proper”.

Conclou un any de rècord al Cicle Gaudí

'Molt lluny' és l’encarregada de posar la cirereta a un any d’èxit absolut al Cicle Gaudí. El 2025, el projecte de l’Acadèmia de Cinema Català ha apropat 10 títols catalans a gairebé 140 sales d’arreu de Catalunya, amb més de 52.000 espectadors i espectadores fins avui.

I el 2026 engega amb dos plats forts, Una quinta portuguesa, d’Avelina Prat, i Romería, de Carla Simón, persistint en la seva aposta única de fer arribar el cinema català a ciutats i pobles que no tenen accés a aquesta programació en pantalla gran.