Un estiu amb més consciència ambiental?

Qui arriba a Cal Calsot amb transport públic, a peu, a cavall o en bicicleta té descompte! Aquest és només un dels petits gestos que aquest petit allotjament rural ubicat a Montellà de Cadí, a la Cerdanya, porta a terme per reduir el seu impacte en el medi ambient. Utilitzen energies renovables, aliments ecològics i de proximitat, aïllants tèrmics i acústics biodegradables i pintures no contaminants. Fa quinze dies que el negoci ha reobert al públic amb alguns canvis: “La novetat més destacable és la inversió en un nou sistema de desinfecció amb aigua i ozó que elimina el 99% de gèrmens i bacteris sense perjudicar la salut de les persones”, explica Marc Garcia. “No fem servir productes químics contaminants i evitem els envasos de plàstic”, afegeix.

Sense sortir de la comarca, a Prullans, el Cerdanya Ecoresort també ha incorporat l’aigua ozonitzada com a mètode desinfectant: “L’ozó s’utilitzarà per desinfectar els punts més transitats de l’ecoresort cada poques hores. A més, els clients tindran vaporitzadors per omplir-los d’aigua amb ozó i usar-los durant l’estada”, explica Simone Leenders, responsable de màrqueting de l’establiment. “Entre altres mesures, servirem menú en dinars i sopars, en lloc de bufet d’autoservei, i hem instal·lat aixetes amb sensor automàtic als serveis públics per rentar-se les mans sense tocar res”, explica. I com a afegit, hi ha una nova sala de teletreball o coworking.

Camí de no retorn

“El coronavirus no ha creat una consciència ambiental, sinó que l’ha accentuat”, afirma José Antonio Donaire, professor de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona. “La demanda d’un model més sostenible en turisme té un llarg recorregut. Ara el país ha de fer un pas endavant molt més ferm. Cal repensar la mobilitat, integrar sistemes de compensació de l’empremta de carboni, apostar per edificis eficients energèticament, integrar el km 0 i apostar per materials naturals. Necessitem una veritable revolució verda del sector”, explica.

Tot i la bona tendència i la conscienciació que s’havia aconseguit, la pandèmia del coronavirus ha disparat la contaminació per plàstics d’un sol ús. L’Agència Catalana de Residus de Catalunya ha registrat un increment del 19% només en deixalles d’envasos de plàstic, sense comptar bosses o film d’embolicar. “Ens preocupa que aquesta crisi suposi un pas enrere en la conscienciació i les bones pràctiques que s’havien començat a introduir en tots els sectors, tant de comerç com de restauració, i també en la mateixa ciutadania, que començava a tenir més sensibilitat amb els plàstics i els envasos d’un sol ús”, explica Rosa Garcia, directora de la Fundació Rezero. “Pel que fa al turisme, el marc normatiu obligarà el 2021 a eliminar envasos d’un sol ús -amb l’excepció de l’oli-. Grans cadenes d’hotels ja ho apliquen i el sector, en global, haurà d’evolucionar cap a una reducció de residus”, afegeix.

Xavier Roig és el president de l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda, integrada en un 95% per establiments de platja de gran capacitat, amb 200 habitacions de mitjana. “Fa vint anys -diu- que implementem canvis cap a un model més respectuós, tant en l’eficiència energètica com en els materials, entre altres paràmetres. Crec que la reobertura al públic es produirà amb un mínim impacte en el medi ambient basant-nos en la normativa”, diu.

Segons explica Roig, ha calgut invertir en personal per modificar algunes rutines: “Al menjador hi haurà cambrers per al servei de begudes de l’esmorzar, i també en dinars i sopars per no haver de compartir pinces”. En el cas de les salses, un cambrer les servirà al client, excepte en els productes per amanir: “El vinagre, l’oli i la sal sí que els servirem en monodosis. El client també trobarà el comandament a distància de l’habitació dins de sobres reciclables, per oferir més garantia i seguretat”, explica.

Sacseig en l’escala de valors?

¿La crisi del coronavirus farà canviar els nostres hàbits de consum o quan es trobi una vacuna tot seguirà igual? Segons Joan Miquel Gomis, professor dels estudis d’economia i empresa de la UOC, “una visió optimista ens hauria de portar a redefinir el model de turisme des dels tres eixos de la sostenibilitat (econòmic, social i ambiental) i replantejant el paper multiplicador d’aquest sector amb l’objectiu de desenvolupar altres sectors econòmics en un món de recursos finits”.

“La crisi està generant un deute públic sense precedents i serà clau determinar de quina manera i en quines condicions es distribueixen els recursos disponibles entre els diferents actors de la cadena. Estem veient, per exemple, que moltes companyies aèries estan rebent ajudes públiques. Es tracta de veure fins a quin punt les ajudes estatals es tradueixen en influència en les decisions estratègiques de les companyies amb criteris de responsabilitat social. Les decisions que s’estan prenent aquests dies condicionaran la configuració del sector turístic dels pròximsanys”, afirma.

Pensar a llarg termini

I és que un dels principals condicionants dels problemes ambientals és que no tenen una afectació immediata en la població. “Pensem a curt i no a llarg termini”, afirma Enric Pol, catedràtic de psicologia social i ambiental de la Universitat de Barcelona. “La por existeix. Estem espantats i, per tant, tot el que pugui ser d’un sol ús tendirà a ser així”, afegeix.

A més, segons apunta Pol, durant la gestió de la pandèmia la població ha rebut missatges contradictoris que l’han abocat a una crisi de confiança: “En general parlem amb massa contundència. Ens diuen que cal posar-nos guants per anar a comprar i després ens afirmen que el virus queda instal·lat més temps en el plàstic. Què fem? S’ha generat un problema de confiança en la font. I això passa no només amb el covid o les qüestions ambientals, sinó en tots els temes”, conclou.

Les dificultats del moment actual no han tirat enrere molts allotjaments que, complint amb els protocols de seguretat, també pensen en criteris mediambientals. És el cas del refugi de Rebost, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, o dels càmpings Sant Pol i Punta Milà, ubicats a S’Agaró i l’Escala, respectivament. “Hem introduït l’aigua ozonitzada i hem incorporat fundes per als matalassos que portarem a rentar després de cada client. Ens recomanaven que fossin d’un sol ús, però no creiem que sigui una bona solució”, explica Anna Mañach, guarda del refugi.

Pel que fa als càmpings, han decidit utilitzar mascaretes reutilitzables i descartar les baietes d’un sol ús: “Les rentem a altes temperatures. A més, el personal de neteja té un kit personal per poder prolongar la vida dels guants, sempre prèviament desinfectats”, diu Anna Genover, gerent dels establiments. “Estem integrats al territori i ens sentim amb el deure de cuidar-lo”, conclou.