Més casa nostra que mai

Els efectes del covid-19 han fet trontollar la majoria de sectors de l’economia. El turisme ha estat un dels més afectats, amb una caiguda de les reserves d’estiu del 90% respecte a 2019. Quins atractius pot potenciar el nostre país per salvar la temporada?

Esther Escolán
4 min
Més casa nostra que mai

El turisme representa el 12% del PIB i el 14% de l’ocupació de Catalunya. Unes dades que enguany costarà assolir arran de la crisi sanitària pel covid-19, que encara cueja i que s’ha acarnissat especialment amb el turisme. Fins al punt que el 15 de juny el president de la Generalitat, Quim Torra, va presentar la campanya Catalunya és casa teva, dotada amb 7,4 milions d’euros -la inversió més ambiciosa en promoció turística fins ara-, que busca potenciar el turisme de proximitat. Per sumar esforços, les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, el Conselh Generau d’Aran i Turisme de Barcelona n’impulsen una altra. I és que la facturació directa del sector es preveu que caigui el 2020 en 15.000 milions d’euros, segons un estudi recent de l’Agència Catalana de Turisme, encarregat a la UB.

Obertura progressiva

La campanya presenta el nostre país com a opció turística propera, de qualitat i amb una identitat pròpia que la fa singular. La promoció durarà fins al maig de 2021 i en un primer moment s’enfoca al turisme de proximitat. Després, continuarà a la tardor amb la vista posada en el mercat internacional, una aposta del tot encertada sabent que el 2020 van visitar Catalunya 8,6 milions de turistes procedents de França, Alemanya, el Regne Unit i el Benelux. Tots quatre territoris, juntament amb el mercat català i el de la resta de l’estat espanyol, conformen els mercats emissors més madurs de la nostra destinació.

Més casa nostra que mai

L’objectiu, tal com va fer palès Torra durant la presentació de la campanya, és consolidar casa nostra com una de les tres primeres destinacions del Mediterrani. Cal recordar que des del 21 de juny, coincidint amb la fi de l’estat d’alarma, el govern espanyol va decidir aixecar els controls fronterers amb els estats de l’espai Schengen, a excepció de Portugal, que mantindrà la frontera tancada a petició del seu propi govern fins aquest dimecres 1 de juliol.

Confiança i proximitat

“El grau de reactivació turística dependrà de la flexibilització progressiva de les normes de control sanitari, que probablement s’implantin per àrees geogràfiques nacionals i internacionals”, afirma Joan Miquel Gomis, director del programa de turisme de la UOC. L’any 2019 Espanya va batre per setè any consecutiu el seu rècord històric en arribada de turistes internacionals, els quals van fregar els 83,7 milions. El també professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC es qüestiona no obstant “si una part significativa d’aquest gruix podrà tornar i si el turisme interior serà capaç de substituir la demanda”. En qualsevol cas, sembla que el covid-19 impactarà en la confiança dels turistes, un fet que es tradueix en la recuperació de les destinacions de proximitat i el vehicle privat. “Els viatges de proximitat generen més confiança psicològica, més sensació de control i menys despesa, la qual cosa fa que els viatgers puguin recuperar-se abans”, puntualitza Gomis.

En paraules de Gomis, ens trobem en una situació “amb un grau d’incertesa molt elevat i a més en unes circumstàncies que no tenen precedents que ens ajudin a interpretar la realitat”. En aquest entorn, assenyala, “més enllà de mirar de fer previsions, el que podem fer és analitzar els factors que poden influir en el futur”. Primer, puntualitza, “hem de considerar que l’oferta turística catalana és heterogènia i, per tant, cal analitzar la situació de forma específica, atès que no és la mateixa situació la de Barcelona que la del turisme rural, o la de la Costa Brava o Daurada”. Així, de cara a aquest estiu, d’una banda “ens trobem que ha transcorregut part significativa de la temporada alta amb l’activitat paralitzada, i òbviament ja és irrecuperable”.

Evolució desigual

L’evolució del que queda de temporada dependrà “de les restriccions que s’imposin a l’arribada de turistes estrangers i de les recomanacions que les autoritats dels principals mercats emissors facin als seus ciutadans a l’hora de viatjar”, destaca Gomis. En aquest context, a Catalunya hi ha un factor molt important: l’àrea metropolitana de Barcelona és un dels principals nuclis emissors de turistes d’Europa. “Si aquest nucli troba també restriccions o té poca confiança en els desplaçaments a l’exterior, pot trobar en el turisme de proximitat, i en el transport en cotxe, una sortida”.

TURISME COSTA BRAVA

Al seu torn, observant l’heterogeneïtat del turisme català, Gomis apunta que aquest perfil de turista metropolità “pot beneficiar l’oferta per exemple del turisme rural, però no de Barcelona, molt dependent dels mercats exteriors i de l’estat espanyol”. “A les zones de costa, a més dels turistes de l’àrea metropolitana, a la Costa Brava es poden beneficiar del turisme de proximitat francès i a la Costa Daurada del de proximitat de comunitats properes com l’Aragó”. En aquest context, el transport en cotxe i les segones residències són factors a tenir en compte.

Invitació a la reflexió

Preguntat sobre si el binomi qualitat i responsabilitat serà pel qual enguany apostin empreses turístiques i hostaleres, Gomis deixa clar que, “tot i que a vegades semblen relativament nous, es tracta de conceptes que fa molts anys que són motiu de reflexió en el sector, tal com es pot observar en els congressos de turisme celebrats a Catalunya”. I matisa: “És cert que darrerament, amb el debat sobre la massificació turística en destins com Barcelona, aquests conceptes s’estan reivindicant amb més força i hi ha més sensibilitat al respecte, i també és cert que la crisi provocada pel covid-19 pot accelerar processos en aquest sentit, però ara crec que la prioritat de les empreses se centrarà en garantir la seguretat dels clients i en intentar aportar el màxim de confiança, aspectes estretament relacionats també amb la qualitat i la responsabilitat”.

Pèrdua de llocs de treball, l’altra cara de la moneda

A escala mundial, el Consell Mundial del Viatge i el Turisme (WTTC) preveu la pèrdua de 50 milions de llocs de treball en el si del sector arran de la crisi sanitària. Per a José Antonio Donaire, professor de turisme de la UdG, hi ha una tendència prèvia al covid-19 que apunta en una doble direcció: “En primer lloc, a una reducció de llocs de treball com a conseqüència de la introducció de processos d’automatització i mecanització”. Així, diu, “la gestió de la informació, el back office, els tràmits d’entrada i sortida, la vigilància i fins i tot la neteja són àmbits en els quals la mecanització estava produint una reducció dels llocs de treball, la qual cosa s’incrementarà”. D’altra banda, continua Donaire, hi havia “una crítica creixent per les condicions laborals d’una part dels treballadors del sector, la qual cosa era especialment evident en activitats que s’havien subcontractat, com per exemple el servei de neteja d’habitacions”.

“Cal tenir present -matisa, no obstant, Donaire- que hi ha molts altres sectors turístics directes i indirectes que tenen unes condicions salarials i laborals molt per sobre de la mitjana”. No hi ha, per tant, al seu parer, “un sector laboral turístic, sinó una constel·lació de situacions diverses que van des de la precarietat fins a professions d’alt valor afegit i d’alta remuneració”, situació, apunta, que “és una bona oportunitat per repensar el model productiu del turisme i, de retruc, els efectes sobre l’oferta laboral”. Per al docent, cal treballar en tres estratègies complementàries: “Fer de Catalunya un think tank a escala mundial, modular els processos de mecanització per reduir les tasques productives de menys valor afegit i combatre els casos de precarietat i de situacions laborals obertament injustes”.

stats