BARÇA

Un Barça catastròfic es queda sense rècord

El Llevant aprofita el mal partit defensiu del Barça per derrotar l’equip de Valverde (5-4)

Defensant com defensen els equips que aspiren a no baixar, el Barça va caure al camp del Llevant amb una derrota tan sorprenent com poc oportuna. A la penúltima jornada, quan semblava fet que l’equip d’Ernesto Valverde es convertiria en el primer de la història que tancaria una lliga de 38 jornades sense perdre cap partit. Però el Llevant, alegre i desenfadat, llest i ambiciós, va saber aprofitar el mal partit d’una defensa del Barça suplent per derrotar el campió en un partit en què l’equip d’Ernesto Valverde, que va arribar a perdre per 5-1, es va quedar a un pas d’un nou miracle gràcies al caràcter de Coutinho. Però a diferència d’altres cops que s’ha vist al darrere en el marcador, no tenia aquell truc amagat que és Lionel Messi, l’home que fa miracles. Al Barça li va faltar un gol per convertir un mal partit en una fira. La ratxa de partits seguits sense perdre es va quedar en 43.

Però no hi va haver miracle al Ciutat de València, perquè el Barça mai va saber aturar un Llevant liderat per les genialitats de Bardhi i la verticalitat de Morales. Amb Coutinho com a únic home capaç de revoltar-se amb el seu futbol i la seva empenta, el Barça va lluitar molt sense sort. Dembélé no va entendre què havia de fer i el Llevant va retre un particular homenatge a Iniesta ofegant-lo al mig del camp, fent de la força física un dels factors clau per entendre el triomf dels homes de Paco López. El Llevant va voler guanyar, i el premi va ser una golejada en què el Barça es va esmicolar, tan a prop com estava d’un rècord que hauria sigut recordat anys i panys. Ara, en canvi, la gent recordarà la golejada al camp d’un Llevant que va saber evidenciar les limitacions tàctiques d’un Yerry Mina que va jugar tan malament que segurament es va tancar la porta a seguir al Barça gaires temporades més.

Valverde va fer, com el dia del Vila-real, una alineació barrejant titulars i suplents. Si en la golejada contra el Vila-real va descansar Suárez, al Ciutat de València descansava Messi. El mig del camp era el de les grans ocasions, amb Rakitic, Busquets i Iniesta, i en atac, Dembélé i Coutinho envoltaven un Suárez a qui gairebé no li van arribar pilotes. Durant els primers 10 minuts el Barça va dominar i va saber arribar a la frontal de l’àrea granota, però el taló d’Aquil·les blaugrana era en defensa, on Alba i Semedo jugaven als laterals i Vermaelen i Yerry Mina al centre de la defensa. Una aposta que va naufragar, incapaç de llegir els moviments de Roger i Boateng, dos davanters físics però llestos, que van saber treure Mina de la seva posició una vegada i una altra. A més, Vermaelen, que també patia i no sabia com fer-s’ho per tancar la porta, es va fer mal i suma una nova lesió a la seva llarga llista de problemes. Un rosari de dolor que ha deixat el belga sense poder arribar a ser tot allò que hauria pogut ser.

El Llevant va pegar primer quan Morales, en estat de gràcia i convertit en el jugador que ha marcat més gols amb el conjunt valencià en un sol any a Primera, va fer un eslàlom en què va anar esquivant rivals, sobretot un Yerry Mina que va oblidar-se de defensar la línia, buscant Morales sense sentit i deixant un forat que va acabar amb Boateng fent el primer gol. Boateng mateix va fer el 2-0 just quan Vermaelen s’havia lesionat i Busquets estava fent de central mentre esperava que entrés Piqué, que ja estava a punt a la banda. Un punt de mala sort que va semblar compensat pel bon gol de Coutinho abans del descans, que semblava que aclaria les coses. Feia la impressió que seria un d’aquells partits en què el Barça no juga bé i està a punt de caure però ho arregla amb genialitats dels seus cracs. Però no va ser així.

Just en la primera jugada de la segona part, una pèrdua en la sortida de la pilota del Barça la va aprofitar el Llevant per marejar una defensa catalana que va deixar un espai a la frontal des d'on Bardhi, sol, va clavar la pilota a l’escaire de la porteria de Ter Stegen. Tocat i marejat, el Barça es va convertir en una joguina en mans de Bardhi, un macedoni amb molt de futbol als peus, que va donar a Boateng el quart gol i va fer el cinquè, posant un 5-1 gairebé definitiu. Valverde, però, va fer dos canvis, apostant per Alcácer i Denis, i Coutinho va encendre la flama de la reacció blaugrana amb dos gols i mig. Dos gols i mig, perquè en el tercer el seu xut el va desviar Suárez. Dos gols clau per convertir l’eufòria local en nervis. I quan Campana va cometre un penal sobre Busquets que va ser transformat per Suárez, el campió passava a tenir 20 minuts per confirmar una remuntada èpica. Però la sort no va somriure a qui va jugar amb foc. I es va cremar, tacant un doblet de gran valor amb una derrota que s’hauria pogut evitar.